Hi ha aniversaris que són purament simbòlics, i n’hi ha d’altres que marquen una fita real. Arribar als divuit anys, en qualsevol projecte vital, significa assolir la majoria d’edat: consolidació, responsabilitat i, sobretot, la capacitat de mirar el futur amb criteri propi. Que un mitjà local com Reusdigital celebri avui aquesta efemèride no és només una bona notícia per als qui l’han fet possible, sinó també per a tota la ciutat de Reus.
En un ecosistema mediàtic cada vegada més globalitzat, on les grans capçaleres i les plataformes digitals tendeixen a uniformitzar els continguts, l’existència d’un diari arrelat al territori és gairebé un acte de resistència. Reusdigital ha sabut construir, al llarg d’aquests divuit anys, una veu pròpia, propera, reconeixible i compromesa amb la realitat quotidiana de la ciutat. No es tracta només d’informar, sinó d’explicar allò que passa des de dins, amb coneixement de causa i amb una mirada que entén els matisos.
La clau del seu recorregut ha estat, sens dubte, aquesta proximitat. En un moment en què molts ciutadans se senten desconnectats dels grans relats mediàtics, Reusdigital ha apostat per allò que passa al carrer, als barris, a les entitats, a la vida cultural i social. Ha estat cronista de les petites grans històries que sovint no tenen cabuda en els mitjans generalistes, però que configuren la identitat col·lectiva de la nostra ciutat.
També cal destacar la seva naturalesa digital. Nascut en un moment en què Internet encara consolidava el seu paper com a espai informatiu, el mitjà va apostar des del principi per un model que avui és hegemònic. Aquesta anticipació li ha permès adaptar-se als canvis tecnològics i als nous hàbits de consum sense perdre la seva essència. Reusdigital no ha estat un diari tradicional traslladat a la xarxa, sinó un projecte pensat des de l’origen per al món digital, amb tot el que això implica en immediatesa, accessibilitat i interacció.
Però hi ha un altre element que sovint passa desapercebut i que, tanmateix, és essencial: la capacitat d’un mitjà per esdevenir espai de veus diverses. I aquí és on molts lectors hem pogut fer un pas més enllà del simple consum d’informació. En el meu cas, Reusdigital no ha estat només un diari que llegeixo, sinó també un espai on he pogut escriure, opinar i formar part, modestament, de la conversa col·lectiva de la ciutat. Publicar-hi diversos articles d’opinió no només és un orgull personal, sinó també una mostra del compromís del mitjà amb la pluralitat i la participació ciutadana. Aquesta obertura és clau. Perquè un diari local que escolta i dona veu a la seva gent esdevé molt més que un mitjà, es converteix en una plaça pública, en un lloc on es contrasten idees, es generen debats i es construeix pensament crític. En temps de discursos simplificats i polarització, aquests espais són més necessaris que mai.
Ara bé, fer-se gran també implica afrontar nous reptes. La sostenibilitat econòmica dels mitjans, la lluita contra la desinformació, la necessitat de mantenir la credibilitat en un entorn saturat de continguts… Tot això forma part del paisatge actual i l’embat no és fàcil. Celebrar divuit anys és mirar enrere amb orgull, però sobretot és mirar endavant amb ambició. Si alguna cosa ha demostrat Reusdigital és que el periodisme de proximitat té sentit, té futur i té una funció imprescindible. En temps de soroll global, la veu local continua sent més necessària que mai. I mentre hi hagi projectes com aquest, Reus no només tindrà qui l’expliqui, sinó també qui l’entengui, i també, gràcies a espais oberts com aquest, qui el pugui discutir, enriquir i fer créixer des de dins.
Enhorabona a tot l’equip i per molts anys!
Jaume Piñol de la Mata