Encara em fan mal les orelles quan recordo el que em va dir un regidor de l’ajuntament quan s’estava plantejant la inversió de la Biblioteca Pública Xavier Amorós: “em costa d’acceptar que destinem tants diners a una biblioteca”. Al regidor, que era de l’oposició, l’he perdut de vista però no sé què diria quan llegís que les biblioteques municipals de Reus han rebut 28.000 usuaris durant els mesos de juliol i agost, gairebé un 10 per cent mes que l’any passat. Crec probable que no recordés la frase que em va dir, en el context d’una conversa privada.
On hi ha biblioteques (a Reus i a tot arreu), els veïns les utilitzen, i molt. La biblioteca s’ha convertit en un lloc còmode en un context de llars cada cop menys còmodes, i menys adaptades a l’activitat d’estudiar. També s’han convertit en un refugi climàtic a l’estiu, que no tothom té climatitzada casa seva. La biblioteca és un lloc de trobada, escenari d’actes col·lectius… En fi, té moltes més funcions de les que a priori poden semblar les pròpies, com facilitar l’accés a la informació i el coneixement, fomentar la lectura, conservar el patrimoni cultural, ser eina de suport a l’educació i la formació i també pot ser una eina d’integració social. La biblioteca ofereix tot allò que aporta el concepte Cultura.
A Reus, les biblioteques públiques van arribar tard. La Xavier Amorós es va inaugurar per Sant Jordi de 2003. I la Pere Anguera, el 2015, i encara no té un horari que cobreixi els matins de tota la setmana, qüestió que l’Ajuntament té pendent de resoldre. La política local tenia una certa mala consciència, no volia fer mal al Centre de Lectura, amb una biblioteca espectacular des de tots els punts de vista. El temps, però, ha fet que aquella inversió tingui tot el sentit i fa bona la tesi que invertir en cultura sempre acaba sent rendible. Aquest estiu, 28.000 usuaris ho han confirmat.