L’estiu és un període clau de lleure educatiu. La majoria d’infants i joves tenen l’oportunitat de reforçar vincles, socialitzar i participar en activitats fora de l’entorn escolar. Per als infants amb discapacitat, accedir a aquests recursos no és fàcil. La manca de casals que puguin oferir les adaptacions i el suport individualitzat que necessiten aquests joves fa que moltes famílies tinguin dificultats per garantir-los un lleure de qualitat durant les vacances.
Per satisfer aquesta necessitat ha nascut l’XploraMón, el casal impulsat per l’associació reusenca Diversitat en Acció, de poc més d’un any de vida, que compta amb deu usuaris per setmana i que aquest mes d’agost se celebra a l’Escola General Prim. Al casal s’ofereixen activitats com excursions, piscina, tallers i jocs, totes adaptades a les necessitats de cada usuari.
Un espai per socialitzar i guanyar autonomia
Un dels principals objectius del casal és oferir als infants i joves un espai on puguin relacionar-se i desenvolupar habilitats socials. La presidenta de Diversitat en Acció, Meritxell García, explica que, en molts casos, els infants amb discapacitat tenen més dificultats per iniciar una interacció o participar en un joc compartit, i defensa que el casal permet treballar aquesta socialització.
Un altre dels eixos principals és el treball de l’autonomia. «Accions com canviar-se, posar-se el banyador, esmorzar, rentar-se les mans o participar en activitats com la piscina, els circuits o els tallers es converteixen en oportunitats per desenvolupar aquestes capacitats», diu García.
«Cadascú té un ritme», assenyala la presidenta de l’associació. Per aquest motiu, el casal compta amb un monitor d’Aula Lleure per participant, una atenció individualitzada que permet adaptar les activitats a les capacitats i necessitats de cadascun dels infants. El casal també compta amb un equip de psicologia, fet que suposa una despesa més elevada.
Un casal que necessita suport econòmic
El Casal Adaptat XploraMón ha estat possible gràcies al suport de la Fundació ‘la Caixa’, la Fundació Privada Reddis, Comaigua, la Fundació Roviralta, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus.
L’entitat també recorre a accions d’autofinançament i a la implicació de les mateixes famílies per poder assumir les despeses del casal. La responsable explica que organitzar activitats per recaptar fons implica un esforç important per a famílies que ja han d’afrontar moltes dificultats en el seu dia a dia. Per això, una de les principals reivindicacions és que el cost del lleure adaptat no recaigui principalment sobre les famílies.
Una ajuda per a les famílies
El casal representa també un espai de respir per a les famílies. Tenir un infant amb discapacitat implica, sovint, haver de mobilitzar familiars per tenir-ne cura. «És complicadíssim», assegura Meritxell García.
«Nosaltres volíem enfocar-nos en la família, en els pares i els germans. Normalment, les teràpies poden fer que el nen i els pares vagin per separat. Nosaltres volíem que vingués tota la família», explica. Aquesta relació entre famílies és, segons García, una part important del projecte. L’espai permet als pares posar en comú les seves experiències i compartir dificultats del dia a dia.
García posa també el focus en aquelles famílies que no disposen d’alternatives. «Hi ha nens que es queden tancats a casa amb els avis perquè els avis no poden sortir amb ells», explica. «Les famílies són les grans oblidades», reivindica.
«És normal que els nens estiguin tancats a casa?», es pregunta García. «Jo crec que no hi ha dret».