Córrer ja no és només una qüestió de quilòmetres, ritmes i entrenaments. A Reus, diversos clubs de ‘running’ han convertit l’esport en una forma de crear comunitat, i entre aquestes iniciatives també han guanyat protagonisme els grups formats exclusivament per dones. És el cas de Sisterhood Running Club, una comunitat que va començar a sortir a córrer a Reus fa poc més d’un any i que actualment ja reuneix entre 60 i 70 dones de diferents edats.
La filosofia del grup és ben clara. «La idea és no córrer sola, sobretot si ets noia o dona«, explica la portaveu de Sisterhood Running Club de Reus, Anna Limón. El projecte va néixer a Girona fa uns anys i, posteriorment, es va estendre a altres ciutats, entre elles Reus i Elx, amb la voluntat de crear un espai on les dones poguessin iniciar-se en el ‘running’ sense la pressió d’haver d’adaptar-se des del primer dia a ritmes més exigents.
La iniciativa parteix també d’una percepció compartida entre moltes corredores: la sensació de sentir-se observades quan practiquen esport. «Quan ets noia i, per exemple, vas al gimnàs, ja tens la sensació que ets observada; llavors, quan vas a córrer, també», assenyala Limón. Davant d’aquesta realitat, Sisterhood aposta per «fer pinya entre dones» i convertir el grup en un espai d’acompanyament.
Córrer sense deixar ningú enrere
Aquesta voluntat d’acollir corredores de diferents nivells és un dels trets diferencials del club. Limón recorda que, quan es va crear el grup a Reus, altres opcions de ‘running’ ja plantejaven entrenaments de diversos quilòmetres que podien resultar exigents per a qui començava. «Si tu comences des de zero, el que vols és poder practicar esport al teu nivell«, explica. Per això, la proposta inicial de Sisterhood va ser oferir un nivell més accessible i pensat especialment per a aquelles que encara no tenien experiència corrent.
Amb el temps, però, el grup també ha evolucionat. Algunes corredores han guanyat experiència i han augmentat els quilòmetres dels entrenaments. Actualment, el nivell ja no és un obstacle per formar-ne part, ja que les participants adapten el ritme a les seves possibilitats.
La clau és que les corredores no hagin de completar els entrenaments soles. Les que avancen més ràpid van al davant, però el grup s’atura per esperar les que necessiten més temps. «Sempre esperem les que han quedat més allunyades i ens animem entre nosaltres», explica Limón. Una dinàmica que, segons la portaveu, també ha estat fonamental per consolidar el projecte: «El paper de la cooperació és fonamental. Sense això ja no hauríem seguit corrents«.
Aquesta manera d’entendre l’esport també dona sentit al nom de ‘Sisterhood’ Running Club. Per a Limón, representa «fer pinya entre noies» i el «bon rotllo» que es genera entre les integrants. Així, el club no només serveix per compartir entrenaments, sinó també per crear vincles entre dones que comparteixen una mateixa afició.
Més dones, més visibilitat per al ‘running’
El fenomen s’emmarca en una major presència femenina en l’esport. Anna Limón considera que «les dones cada vegada tenen un paper social més important» i que aquest canvi també es pot observar en disciplines com el pàdel o el ‘running’. En aquest últim cas, reivindica especialment la necessitat de donar visibilitat a les corredores. Segons explica, «la majoria de clubs actuals són masculins», i algunes dones poden «no atrevir-se a incorporar-s’hi per vergonya o per la diferència de nivell».
A Reus, Sisterhood manté una trobada fixa els dimarts al vespre, amb recorreguts d’entre cinc i sis quilòmetres que varien segons l’època de l’any. A més dels entrenaments setmanals, el club organitza activitats especials aproximadament un cop al mes, amb tirades més llargues, entrenaments de sèries o propostes complementàries i espais socials.
Amb una comunitat que ja supera la seixantena de corredores, Sisterhood Running Club continua ampliant una proposta que posa el focus menys en el ritme i més en compartir el camí. Perquè, en aquest cas, córrer no consisteix només a arribar més lluny, sinó a fer-ho juntes.