Les dues representacions d’enguany arriben amb diversos canvis en l’escenografia que han comportat la introducció de millores en la il·luminació de diversos espais de l’obra, com també en la renovació d’alguns moments escènics, com ara el que representa l’intent de l’infern d’apoderar-se del cos de Maria. Per altra banda, també s’hi ha hagut d’introduir una novetat forçada, donat que una de les intèrprets del personatge de la Verge, Judit Agràs, no ha pogut interpretar el paper que habitualment oferia en la representació del dia 14 a causa d’una lesió, de manera que Irene Massana es fa càrrec enguany de protagonitzar el paper en les dues jornades del Misteri.
El Misteri selvatà tornarà a escena aquest mateix dissabte, 15 d’agost, a les 8 del vespre, a la mateixa església de Sant Andreu selvatana. Com ja és habitual en la jornada de l’Assumpció, la posada en escena es realitzarà després d’una processó des del claustre del convent de Sant Agustí fins a l’església de Sant Andreu, en la qual els intèrprets estaran acompanyats per la colla infantil dels Diables de la Selva del Camp, seguint la tradició de les celebracions marianes de casa nostra.
La peça assumpcionista arriba enguany al seu 46è cicle de representacions després que la peça es recuperés l’any 1980 i s’hagi mantingut en escena des de llavors. Durant aquest prop de mig segle, la peça s’ha representat de forma especial en dues ocasions a Roma, a Tarragona, Elx, Palma de Mallorca, Jerusalem, Montserrat o la Sagrada Famíla, entre altres llocs, i ha estat reconeguda com a Premi Nacional de Cultura Popular per la Generalitat de Catalunya.
El Misteri de la Selva data del segle XIV i es considera una joia del teatre medieval català. De fet, es tracta la peça teatral més antiga que es conserva íntegra en català antic. També destaca per la riquesa dels seus cants, donat que bona part de l’obra es representa cantada ‘a cappella’ amb melodies polifòniques i del gregorià dels segles XIII i XIV a partir d’acotacions extretes de la pròpia consueta original. Precisament, la consueta es va localitzar dins d’un llibre de censals a l’arxiu de la Selva del Camp a finals del segle XIX, es va recuperar a mitjan segle XX i es representa de forma continuada des de fa 45 anys.