Quan el dia tot just arrenca a bona part del territori, a la Palma d’Ebre un microbús ja posa rumb a Reus. Surt a dos quarts de 6 del matí i té per davant un recorregut de prop de tres hores per carreteres de l’interior, recollint passatgers de diferents municipis de la Ribera d’Ebre i el Priorat abans d’arribar, a les 8 i 10 minuts del matí, a l’estació d’autobusos de la capital del Baix Camp, situada al costat de la Biblioteca Central Xavier Amorós.
És una de les línies regulars que opera Empresa Plana de dilluns a divendres feiners i, més enllà dels horaris i les parades, representa una connexió important per a municipis petits del territori que tenen en el transport públic una de les poques alternatives al vehicle privat. Però darrere d’aquest trajecte quotidià hi ha també una història que ve de lluny: fa gairebé un segle que els autobusos comuniquen la Palma d’Ebre i bona part d’aquests municipis amb Reus.
La documentació històrica permet situar la connexió amb la Palma d’Ebre l’any 1929. Un estudi sobre la trajectòria de la Compañía Reusense de Automóviles La Hispania, a partir de documentació històrica sobre el transport al Priorat, assenyala que aquell any la línia ja s’havia anat ampliant, coincidint amb l’obertura de noves carreteres, fins a arribar a la Bisbal de Falset i la Palma d’Ebre.
La connexió queda documentada de manera directa també a l’Hemeroteca de les Biblioteques Municipals de Reus. Un anunci publicat a la premsa reusenca l’any 1930 recollia els serveis de La Hispania entre Reus, la Granadella, la Bisbal de Falset i la Palma d’Ebre. I hi ha un detall especialment cridaner: l’horari fixava la sortida de la Palma d’Ebre a les 5.30 del matí, exactament la mateixa hora a la qual comença avui el trajecte cap a Reus.
De la Palma d’Ebre, poble a poble, fins a Reus
Avui el trajecte arrenca a la Palma d’Ebre, a la Ribera d’Ebre, a dos quarts de 6 del matí. Vint minuts després arriba a Margalef i, a les sis, passa per la Bisbal de Falset. La ruta continua per Cabacés i s’endinsa després al Priorat amb parades a la Vilella Baixa, la Vilella Alta, Escaladei i Poboleda.
És un recorregut que dibuixa sobre el mapa una realitat molt diferent de la de les grans línies interurbanes. Aquí no es tracta només d’unir dues poblacions, sinó d’anar cosint petits municipis de l’interior i oferir-los una porta d’entrada cap a Reus, ja sigui per anar a treballar, estudiar, fer gestions, acudir a serveis o enllaçar amb altres transports.
Una de les particularitats del servei és que aquest primer tram del recorregut es fa amb un microbús, un vehicle adaptat al volum de passatgers i a les característiques del trajecte per les carreteres i els nuclis de l’interior. A mesura que avança la ruta, va recollint els usuaris de les diferents poblacions fins a arribar a un punt clau del trajecte: la Venta d’En Pubill, a Cornudella de Montsant.
Allà, cap a les 7 i 20 minuts del matí, els passatgers fan transbordament a un autocar de més capacitat que baixa de la zona de Prades i Cornudella de Montsant, habitualment amb una important afluència de viatgers. El petit microbús conflueix així amb un servei més concorregut i tots dos recorreguts es converteixen en un de sol per completar el trajecte fins a Reus.
Des de la Venta d’En Pubill, l’autocar continua cap a Alforja i les Borges del Camp abans d’arribar a l’estació d’autobusos de Reus a les 8 i10 minuts del matí.
La Venta d’En Pubill, un punt de trobada des de fa més d’un segle
La Venta d’En Pubill no és només un punt de transbordament de la ruta actual. La seva vinculació amb el transport públic entre Reus i el Priorat es remunta als mateixos orígens de les línies d’autobús del territori.
La Compañía Reusense de Automóviles La Hispania es va constituir formalment a Reus l’any 1909. La documentació històrica situa entre els seus impulsors persones estretament vinculades a Cornudella de Montsant, com Joaquim Piñol Massot i Miquel Aragonès Adzeries. No és casual, per tant, que una de les primeres connexions de la nova companyia fos precisament Reus-Cornudella.
Aquells primers vehicles tenien poc a veure amb els autobusos actuals. La documentació conservada sobre La Hispania apunta que els primers automòbils de la companyia tenien capacitats d’entre quinze i vint passatgers, i alguns disposaven fins i tot de places al sostre.
La vinculació de la Venta d’En Pubill amb aquella primera etapa de La Hispania també està documentada. Una informació publicada per PrioratDigital l’any 2004 explicava que al menjador de l’establiment s’hi podia veure una gran fotografia datada el 1909 amb dos autobusos de línia de La Hispania aparcats davant de l’edifici. El mateix punt on avui conflueixen el microbús procedent de la Palma d’Ebre i l’autocar que baixa de la zona de Prades ja formava part, doncs, de la mobilitat quotidiana del territori en els primers anys del segle XX.
La xarxa es va anar ampliant al mateix ritme que ho feien les carreteres. El servei inicial cap al Priorat sortia de Reus i arribava a Cornudella passant per les Borges del Camp, Alforja i la Venta d’En Pubill. Des d’aquest punt, les noves comunicacions viàries van permetre anar estenent els serveis cap a municipis com Poboleda, les Vilelles, Cabacés o la Bisbal de Falset fins a arribar a Margalef i la Palma d’Ebre.
La documentació històrica situa aquesta prolongació ja l’any 1929, mentre que l’Hemeroteca de les Biblioteques Municipals de Reus permet comprovar directament que el servei fins a la Palma apareix anunciat a la premsa l’any següent.
I és aquí on passat i present ofereixen una coincidència difícil de passar per alt. En aquell anunci de 1930, conservat a l’Hemeroteca de les Biblioteques Municipals de Reus, la sortida des de la Palma d’Ebre constava a dos quarts de 6 del matí. Gairebé un segle després, el primer vehicle continua sortint de la població a la mateixa hora.
De La Hispania a Autocars Plana
Durant dècades, La Hispania va quedar estretament vinculada a la mobilitat entre Reus i els municipis de l’interior. Les línies es van anar adaptant a l’evolució de les carreteres, les necessitats dels pobles i els nous hàbits de mobilitat, però van mantenir Reus com un dels principals punts de referència per als habitants del Priorat i les comarques veïnes.
El gran canvi va arribar el gener de 2004. La històrica companyia va abandonar definitivament les darreres línies de viatgers que mantenia al Priorat després de vendre’n la concessió a Autocars Plana. Una informació publicada per PrioratDigital el 14 de gener de 2004 explicava que La Hispania mantenia fins aleshores les línies que comunicaven les Vilelles i Cornudella de Montsant amb Reus.
El canvi de concessió afectava el conjunt de poblacions de la zona on operava la companyia, entre les quals Alforja, Vilaplana, Prades, la Granadella, Cornudella de Montsant, Ulldemolins i les Vilelles. La mateixa informació assenyalava que una quarantena de treballadors de La Hispania continuarien treballant a Autocars Plana.
El relleu empresarial també va comportar canvis en alguns serveis. Entre aquests, es va suprimir la línia de cap de setmana entre la Granadella, Tarragona i Barcelona, que feia 28 anys que funcionava i que passava per Cornudella de Montsant i Ulldemolins. En canvi, el servei de dilluns a divendres es va mantenir. La baixa utilització de la línia de cap de setmana va ser l’argument exposat aleshores per justificar-ne la supressió.
D’aquesta manera, Plana va prendre el relleu d’una xarxa de comunicacions que s’havia anat construint durant pràcticament tot el segle XX. Una xarxa que, amb modificacions de recorreguts, vehicles i horaris, continua fent avui una funció essencial per a molts dels municipis de l’interior.
Una línia que va més enllà dels quilòmetres
Sobre el paper és una successió de parades i horaris. Sobre el territori, però, la línia té una altra dimensió. La Palma d’Ebre, Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacés, les Vilelles, Escaladei o Poboleda són municipis amb una realitat de mobilitat molt diferent de la de les zones més poblades del Camp de Tarragona.
Disposar d’una connexió diària amb Reus de bon matí permet acostar aquests pobles a una ciutat que concentra serveis, comerç, centres educatius, activitat econòmica i nombroses connexions de transport. I aquesta funció de Reus com a ciutat de referència per als municipis de l’interior tampoc és nova: durant dècades, els autobusos van permetre als habitants del Priorat desplaçar-s’hi per comprar, treballar, estudiar, fer gestions o continuar viatge cap a altres destinacions.
En territoris amb poca densitat de població, mantenir aquestes línies és també una manera de garantir mobilitat i reduir l’aïllament dels municipis més petits. Per a qui disposa de cotxe, les dues hores i quaranta minuts que separen la primera sortida de l’arribada poden semblar un trajecte llarg. Per a qui no en té, en canvi, aquell microbús que passa de matinada pot ser la diferència entre poder arribar a Reus en transport públic o haver de dependre d’una altra persona.
I és aquí on passat i present acaben trobant-se. Els vehicles són diferents, les carreteres han canviat i La Hispania va deixar pas a Empresa Plana, però gairebé un segle després la Palma d’Ebre i els petits municipis de l’interior continuen mirant cap a Reus a través d’una línia regular d’autobús.
Cada matí, el microbús surt de la Palma d’Ebre a dos quarts de 6, va sumant pobles i passatgers i arriba a la Venta d’En Pubill, un indret estretament lligat a aquesta història des dels primers temps de La Hispania. Allà espera l’autocar que baixa de Prades i Cornudella. Des d’aquell punt, com fa generacions, la destinació continua sent la mateixa: Reus.