La supervivència de les dones després d’una mort sobtada cardíaca és aproximadament la meitat que la dels homes. Així ho conclou un estudi liderat pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), coordinat juntament amb l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud). La recerca, publicada recentment a la revista científica ‘Resuscitation Plus‘, indica diferències en el perfil clínic en aspectes com l’edat, els ritmes cardíacs desfibril·lables o les causes que originen la parada cardíaca, que condicionen la prevenció, el tractament i la supervivència. La investigació va analitzar 639 casos produïts entre el 2014 i el 2017, 191 dels quals eren dones (un 29,9% del total). Els resultats mostren que no és una patologia homogènia i la necessitat d’incorporar la perspectiva de sexe en la diagnosi i el tractament.
L’anàlisi dels casos va assenyalar que la supervivència a la mort sobtada per aturada cardíaca en dones era del 4,2% mentre que en homes era del 9,9%, aproximadament el doble. A més, les dones van presentar menys ritmes desfibril·lables (ritmes d’aturada cardíaca en què està indicada l’aplicació d’una descàrrega elèctrica amb un desfibril·lador) que els homes, un 21% davant del 36 davant del 36%, i van rebre menys intents de reanimació.
Altres característiques diferenciades són l’edat, ja que les dones de mitjana tenen 74 anys quan es produeix la mort sobtada mentre que els homes en tenen 66. A més, les embòlies pulmonars són més freqüents en dones (13,3% davant del 3% en homes), que també pateixen més trastorns psiquiàtrics (15% respecte a 9%), i presenten més antecedents de consum d’alcohol (25% davant de 16% en homes) i ús d’antidepressius (11% respecte a 2%).
L’estudi destaca que l’embòlia pulmonar podria estar infradiagnosticada en dones durant la reanimació i fa incís en la necessitat d’un seguiment cardiovascular més estret mitjançant electrocardiogrames en dones en tractament amb fàrmacs psicotròpics, sobretot si també consumeixen alcohol.