Hi ha decisions que van molt més enllà d’una data al calendari. La pròrroga de l’autorització d’explotació de la central nuclear d’Almaraz fins al juny de 2030 n’és una. Des de l’Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears i Emmagatzematge de Residus Radioactius (AMAC) hem rebut aquesta decisió amb satisfacció, però també amb la convicció que el que ha passat a Almaraz ha de servir per obrir un debat més ampli sobre el futur energètic del nostre país.
Perquè el que s’ha decidit no és únicament que dos reactors continuïn funcionant uns anys més. S’ha reconegut, després d’un procés tècnic i administratiu rigorós, que una instal·lació nuclear pot continuar aportant energia amb les garanties de seguretat exigibles.
I aquesta és, probablement, la primera qüestió que hem de destacar. El Consell de Seguretat Nuclear, com a organisme independent encarregat de vetllar per la seguretat nuclear i la protecció radiològica, va emetre el passat 16 de juliol un informe favorable, amb condicions, per a la renovació de l’autorització d’explotació d’Almaraz.
La seva avaluació es va basar en un ampli treball tècnic, que va incloure l’anàlisi de l’envelliment d’estructures, sistemes i components de seguretat, la gestió de vida de la instal·lació, la protecció contra incendis, els recursos humans i la capacitat de gestió del combustible gastat, entre altres aspectes.
És important recordar-ho perquè, quan parlem d’energia nuclear, la seguretat no pot ser un argument més. És el punt de partida. I precisament per això les decisions han de descansar en criteris tècnics, en avaluacions independents i en la supervisió permanent dels organismes competents.
Des d’AMAC hem defensat sempre que la continuïtat de les centrals nuclears s’ha de decidir sobre aquesta base: seguretat, rigor tècnic i necessitat energètica. Però també hem defensat una altra qüestió que de vegades queda relegada en el debat nacional: darrere de cada central nuclear hi ha un territori.
Hi ha municipis, comarques, treballadors, empreses, famílies i generacions senceres que han construït part del seu futur al voltant d’aquestes instal·lacions. Són territoris que han assumit durant dècades una responsabilitat d’Estat i que, a canvi, esperen que les seves circumstàncies siguin tingudes en compte quan es prenen decisions que afecten directament el seu futur.
Per això, la decisió sobre Almaraz té també un significat especial per als municipis de l’entorn. La central no és únicament una instal·lació industrial. És ocupació, activitat econòmica, coneixement especialitzat, oportunitats per a les empreses locals i estabilitat per a una comarca. És també una comunitat professional altament qualificada que ha acumulat durant dècades un coneixement que el nostre país no hauria de desaprofitar.
I hi ha alguna cosa més. L’energia que produeix Almaraz no es queda a Almaraz. Forma part del sistema elèctric espanyol i contribueix a garantir un subministrament estable en un moment en què la demanda energètica està creixent i en què l’electrificació de la nostra economia exigirà cada vegada més capacitat de generació.
Per això creiem que aquesta decisió és també una bona notícia per al conjunt d’Espanya. No es tracta d’enfrontar unes tecnologies amb unes altres. Espanya necessita renovables, emmagatzematge, xarxes, interconnexions i totes aquelles tecnologies capaces de garantir un sistema energètic competitiu, segur i sostenible. I, al nostre entendre, també necessita aprofitar al màxim aquelles instal·lacions nuclears que puguin continuar funcionant de manera segura i eficient.
Europa està revisant la seva posició sobre l’energia nuclear i cada vegada són més els països que consideren aquesta tecnologia dins de les seves estratègies energètiques. Espanya no hauria d’afrontar aquest debat des de posicions preconcebudes, sinó des de les dades, l’evidència tècnica i l’interès general.
La decisió sobre Almaraz demostra que és possible fer-ho. També demostra que quan les institucions, els treballadors, els representants polítics, els municipis i la societat civil treballen junts, els resultats poden arribar.
Des d’AMAC volem reconèixer l’esforç de totes les persones i institucions que han defensat durant aquests anys la continuïtat d’Almaraz. I volem agrair especialment la tasca dels professionals del Consell de Seguretat Nuclear, el treball tècnic i independent dels quals ha estat fonamental en aquest procés.
Però avui no ens hauríem de quedar únicament en la celebració. La pròrroga d’Almaraz ha de ser també un punt de partida. Espanya té per davant decisions importants sobre el futur de les seves centrals nuclears. I aquestes decisions s’han d’abordar amb serenitat, sense dogmatismes i pensant en les pròximes dècades, no únicament en els pròxims anys.
Des dels municipis que convivim diàriament amb aquestes instal·lacions coneixem bé la seva realitat. Sabem què significa tenir una central nuclear a prop, però també sabem què aporten. I creiem que la nostra veu ha de formar part d’aquest debat.
Els municipis nuclears no demanem privilegis. Demanem que se’ns escolti. Demanem que es valori l’experiència acumulada, la seguretat demostrada, la capacitat d’aquestes instal·lacions per continuar aportant energia i l’impacte que una decisió de tancament pot tenir sobre territoris que durant dècades han contribuït al desenvolupament energètic d’Espanya.
Almaraz ha fet avui un pas cap al futur. Ara correspon a tots nosaltres aprofitar aquesta oportunitat per abordar, amb responsabilitat i sense perjudicis, el futur energètic del nostre país. Perquè garantir energia suficient, competitiva, segura i baixa en emissions no és una qüestió ideològica. És una necessitat per a Espanya. I perquè quan parlem d’energia també parlem de territori, d’ocupació, d’indústria i, sobretot, de futur.
Juan Pedro Sánchez és president de l’Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC).