David Barceló (Barcelona, 1976) va començar a jugar a futbol sala federat als 47 anys. Tres temporades després, el porter barceloní, que ara en té 50, afronta el seu segon curs al Priorat Nord, equip que competeix a Divisió d’Honor, la màxima categoria catalana. Una realitat que, quan va començar a competir, probablement ni tan sols s’hauria imaginat trepitjar.
Treure’s una espina
Tal com ell mateix recorda, la formació esportiva de Barceló no va començar en el futbol sala, sinó en el bàsquet. No va ser fins a l’etapa universitària que es va començar a apropar a aquest esport, tot i que mai no va arribar a tenir fitxa federativa ni a competir oficialment. Sempre, això sí, sota pals.
El seu retorn a les pistes es va produir fa tres anys a Reus i va tenir els seus fills com a principals responsables. Tots dos juguen a futbol sala i, durant un partit de pares contra nens en què va participar l’entrenador del petit, aquest el va animar a incorporar-se com a sènior a l’equip B del CFS Reus, que competia a la Segona Divisió Catalana. «Necessitaven un segon porter i em vaig animar», recorda Barceló. El contrast d’edats no va passar desapercebut des del primer dia: «Els nanos de divuit anys em miraven com dient: «Aquest senyor, on va?». La sorpresa inicial, però, va donar pas ràpidament a la comoditat. Barceló assegura que «de seguida» es va trobar molt a gust gràcies al bon ambient del vestuari.
Aquella primera experiència va ser també una prova personal: «Em vaig demostrar a mi mateix que realment podia jugar». Així va començar una aventura que li va permetre, finalment, treure’s l’espina de competir en futbol sala de manera federada.
Un ‘cop de mà’ i el CF Priorat Nord
Després d’una primera experiència positiva, tant en l’àmbit esportiu com en el personal, el porter estava decidit a penjar els guants. Molts dels integrants d’aquella jove plantilla, entrenador inclòs, van buscar un nou destí i, un cop assolit el seu somni de competir federat, Barceló donava per tancada la seva etapa sota els pals, tot i que va continuar col·laborant en els entrenaments del juvenil del club reusenc.
Però res més lluny de la realitat. Un nou gir en la seva trajectòria el va portar fins a Cornudella del Montsant, de la mà del Priorat Nord.
La relació amb Pol Chichiercha, capità i una de les figures de referència del projecte prioratí, va fer que Chichiercha el convidés a «donar un cop de mà» al club de les Muntanyes de Prades. «Tenien un porter lesionat de llarga durada», explica Barceló, «i vaig començar a pujar a Cornudella per entrenar». La bona sintonia durant les sessions, juntament amb les necessitats de l’equip, va acabar desembocant en una proposta inesperada: fer-li fitxa i convertir-lo en el segon porter del primer equip.
La reacció de Barceló va ser de sorpresa. «Considero que tinc un nivell de Segona Catalana, no de Divisió d’Honor», reconeix. Malgrat els seus dubtes, però, les ganes d’ajudar el projecte i la seva implicació en els entrenaments el van portar a acceptar el repte i incorporar-se a una plantilla que competia en una categoria que mai no havia imaginat trepitjar.
Un debut agredolç
Durant el curs passat, la seva presència com a segon porter va ser esporàdica. El titular era Albert Segura, de qui Barceló destaca que és un porter «molt bo» i que va disputar gairebé tots els minuts de la temporada.
La seva oportunitat va arribar en un partit de lliga contra el Vinyols, quan Segura es va lesionar. «El canvi em va agafar per sorpresa, encara que preparat ho estàs sempre», explica Barceló, que va disputar tota la segona part. El debut, però, va ser agredolç. Va entrar al descans amb un empat a zero al marcador, però el Priorat Nord va acabar encaixant una contundent derrota per 6-0.
El resultat el va deixar especialment dolgut, sobretot perquè va sentir una «responsabilitat molt gran» en un moment decisiu de la temporada, en què l’equip lluitava per mantenir la categoria assolida el curs anterior. «No es pot dir que perdéssim per culpa meva», puntualitza, tot i admetre que «ho podria haver fet millor».
La resposta va arribar a la jornada següent, quan Barceló va ser titular contra l’Almacelles. El líder de la categoria es va acabar imposant per 5-1, però el porter va marxar amb millors sensacions que després del seu debut. La clau, per a ell, és començar amb confiança: «La primera aturada en un partit és molt important. És un tema de confiança; quan la faig bé, després em sento més relaxat».
La comunitat del ‘Doble Penal’
Més enllà de les seves vivències a la pista, la seva faceta comunicativa el va portar a crear ‘Doble Penal’, un pòdcast dedicat al futbol sala de la demarcació que s’emet a LANOVA Ràdio de Reus. Cada setmana, Barceló repassa els resultats de la jornada i dona veu a un esport que, durant aquests tres anys, ha anat generant una comunitat pròpia de seguidors i aficionats.
La resposta al programa, reconeix, ha estat «molt bèstia i inesperada», fins al punt de convertir-lo en un dels espais de referència del futbol sala a la demarcació. Barceló considera que, habitualment, el focus se centra en esports com l’hoquei, el futbol o el bàsquet, mentre que el futbol sala queda en un segon pla. «Ens escolten des de tots els racons de la demarcació i també de fora», explica. I, en el seu cas, creu que el fet de viure aquest esport des de dins marca la diferència: «El programa no seria el mateix si no visqués des de dins aquest esport».
L’últim ball
Després d’assolir la permanència, Barceló es va tornar a sorprendre quan el club li va proposar renovar una temporada més. En aquesta ocasió, l’equip compta amb un altre porter, de manera que el seu paper tindrà més pes fora de la pista i durant la setmana que no pas els dies de partit.
La decisió de continuar, però, també està molt vinculada a la bona rebuda que ha tingut al vestuari. «Soc una persona bastant afable i em van rebre molt bé», explica. «Els jugadors són de Cornudella, Poboleda i Ulldemolins. És un grup molt familiar, una mica tancat, però molt obert amb la gent de fora». Una integració que l’ha fet sentir un més dins del projecte: «Em considero un prioratí honorífic», afirma, en referència tant a l’acollida que ha rebut com al seguiment dels aficionats, que també senten el club com una cosa pròpia.
Pel que fa a la dinàmica del grup, l’edat tampoc ha estat un obstacle. Més enllà d’algunes bromes sobre el seu paper de «pare» de l’equip, Barceló assegura que ho viu amb bon humor. El seu segon curs al Priorat Nord, però, podria tenir també un component de comiat.
El porter reconeix que aquesta temporada podria ser l’última, tant per a ell com per a alguns dels seus companys. El projecte del Priorat Nord viu, segons explica, una etapa especial, i tots volen «buidar-se» davant la possibilitat que aquest sigui «l’últim curs d’un somni que és molt maco».
L’edat és un número?
En comparació amb la resta de companys de vestuari, Barceló assegura que viu aquesta experiència «amb una mica de perspectiva». Pel que fa a sentir-se gran, ho té clar: «Ni m’hi sento ni m’hi han fet sentir». Prefereix valorar l’experiència acumulada i «l’equilibri» que pot aportar al grup.
Per això, davant de totes aquelles persones que es pregunten si encara «tenen edat» per fer determinades coses, Barceló reivindica trobar un espai per a les aficions a qualsevol etapa de la vida. «Tots tenim un espai on trobar les nostres aficions», reflexiona. I, tot i que en el seu cas aquesta afició s’ha convertit en una activitat federada, considera que qualsevol context pot ser vàlid sempre que «t’ajudi en el dia a dia». «És un regal que et fas a tu mateix», conclou. «Et compensa altres aspectes més monòtons de la teva vida».