Encara no ha sortit el sol i la platja ja comença a despertar. Entre els primers corredors que escalfen, les bicicletes que es preparen i els nedadors que esperen el seu torn, hi ha un altre grup de persones que fa hores que treballa. Són els voluntaris i organitzadors. Armilles posades, tasques repartides i tot a punt perquè, durant unes hores, l’esport tingui un significat que va molt més enllà de la competició.
Aquesta és la filosofia que, des de fa onze anys, mou el Sosciathlon, un esdeveniment esportiu i solidari que va néixer l’any 2015. Les edicions s’han celebrat en localitats de la Costa Daurada: Salou, Cambrils i Vila-seca. Després de diferents edicions i de l’aturada provocada per la pandèmia de la Covid-19, l’activitat ha anat consolidant una proposta que combina diferents disciplines esportives amb una mateixa finalitat: destinar íntegrament la recaptació a la investigació.
«No volem ser una cursa més«, explica el president de l’Associació Sosciathlon, Marçal Ferrer. La intenció, diu, és anar més enllà de l’esport i construir un esdeveniment «100% solidari».
Esport per a tothom
Córrer, nedar, fer zumba o anar en bicicleta són activitats habituals per a moltes persones durant el cap de setmana. Aquesta quotidianitat és precisament un dels elements que l’organització vol aprofitar.
El Sosciathlon va néixer amb la idea d’aplegar diferents disciplines en una mateixa jornada i convertir-les en una activitat esportiva, popular i familiar. No es tracta només de competir. De fet, la filosofia de l’esdeveniment capgira el concepte tradicional de competició: qui guanya no és necessàriament qui arriba primer, sinó les persones i entitats beneficiàries.
La proposta permet que cadascú participi des de la seva realitat. Hi ha qui corre, qui neda, qui va amb bicicleta, qui es capbussa a l’aigua… i qui simplement hi col·labora com a voluntari. “La gent no ve a guanyar”, explica Ferrer. Ve a participar en una activitat esportiva que té una finalitat social.
Quan una malaltia minoritària se’n fa ressò
Darrere dels dorsals i les proves esportives hi ha una realitat que sovint queda en un segon pla: la de les persones afectades per malalties minoritàries.
L’organització considera que moltes d’aquestes patologies continuen sent poc conegudes i que les famílies han de fer front, sovint, a una manca de recursos i d’investigació. Per això, un dels objectius principals del Sosciathlon és donar-los visibilitat.
Des de fa anys, l’entitat rep peticions de diferents associacions que volen convertir-se en beneficiàries de l’esdeveniment. La decisió final es pren a través de la junta, després d’analitzar les diferents propostes.
El criteri és donar oportunitats també a aquelles malalties que tenen menys ressò social. “Tothom coneix l’Alzheimer, tothom coneix el càncer de mama; el que no coneixes és l’entitat beneficiària, la minoritària”, explica Ferrer.
A partir del desè aniversari, el Sosciathlon va començar a destinar la recaptació a dues malalties minoritàries cada any, amb la voluntat de repartir la visibilitat i els recursos.
40.000 euros com a punt de partida
L’any passat l’esdeveniment va aconseguir recaptar 40.000 euros, repartits a parts iguals entre les dues entitats beneficiàries. Aquest 2026, el repte és tornar a créixer i poder assolir una xifra rècord.
L’organització, doncs, aspira a superar aquesta quantitat i, a llarg termini, arribar als 100.000 euros. Però hi ha un altre número que marca el full de ruta: 2.000 participants.
La xifra actual ja supera les 1.500 inscripcions en les darreres edicions i l’objectiu és continuar incrementant progressivament tant la participació com la recaptació. “Anem creixent a poc a poc”, explica Ferrer.
Perquè cada inscripció no representa només una persona fent esport. Representa també una aportació a la investigació i una oportunitat perquè una malaltia poc coneguda ocupi, durant un dia, l’espai de visibilitat que habitualment no té.
150 persones voluntàries, la cara més invisible
Si els participants són la cara visible del Sosciathlon, els voluntaris en són l’estructura invisible.
L’organització calcula que necessita aproximadament 150 voluntaris per poder fer possible una jornada d’aquestes dimensions. Persones que dediquen tot un dia a ajudar sense rebre cap compensació econòmica. “Sense ells això no es pot tirar endavant”, afirma el president.
La història del voluntariat també explica la voluntat del Sosciathlon de ser un esdeveniment compartit pel territori. La mobilització ciutadana ha estat, així, una de les claus perquè el projecte pugui continuar creixent.
Una responsabilitat compartida
La solidaritat, però, també té un límit. Per a Ferrer, les associacions i les famílies no haurien de ser les úniques que haguessin de buscar recursos per investigar malalties minoritàries.
“Hauria de ser l’administració que donés resposta amb aquestes investigacions i aquestes ajudes que necessiten”, defensa.
El president reivindica així un paper més important de les institucions en àmbits com la investigació i l’acompanyament a les famílies. Mentrestant, iniciatives com el Sosciathlon intenten cobrir una part d’aquest buit a través de la mobilització ciutadana.
Una jornada per empatitzar
El Sosciathlon no només busca diners. També busca canviar mirades, pensaments.
La filosofia de l’organització parteix d’una idea senzilla: la vida pot canviar en qüestió de segons. Una persona que avui participa en una activitat esportiva pot trobar-se demà a l’altra banda, necessitant ajuda.
Per això Ferrer insisteix en la necessitat d’empatitzar amb les famílies que conviuen amb una malaltia o amb qualsevol altra situació que els canviï la vida. “Has de pensar en els altres”, resumeix.
Aquesta sensibilització també comença des de petits. El president, com a exemple, explica que les seves filles han crescut vinculades a l’associació i que han après a conviure amb aquesta realitat i a empatitzar amb les persones afectades.
‘Si tu vens, ells arriben’
Després d’onze anys, el Sosciathlon aspira a consolidar-se com un referent esportiu i solidari al Camp de Tarragona. L’organització defensa que no coneix cap altre esdeveniment de l’entorn que combini tantes disciplines esportives en una mateixa jornada i que destini el 100% dels recursos a una finalitat solidària. De fet, són els pioners.
El lema d’aquest any resumeix tota aquesta filosofia: ‘Si tu vens, ells arriben’.
Perquè darrere de cada participant hi ha una família, una investigació pendent, una malaltia que necessita ser coneguda o una persona que espera trobar una resposta. I darrere de cada voluntari, una mateixa voluntat: que durant un dia l’esport serveixi per recordar que ningú hauria de quedar sol davant d’una malaltia.
Un simple dorsal. Un esforç constant. Una aportació progressiva. I, sobretot, una manera de fer visible allò que massa sovint continua sent invisible.