Hi ha jugadors que deixen empremta pels gols, pels títols o per les grans jugades. I n’hi ha que, a més de tot això, deixen una empremta molt més profunda: la que queda en les persones que han compartit vestidor, viatges, partits, victòries, derrotes i, sobretot, molts moments de vida. José Martinazzo era un d’aquests.
Em costa parlar de José Martinazzo només com el gran jugador d’hoquei que va ser. Perquè els que vam tenir la sort de coincidir amb ell el recordarem també, i sobretot, com a company i com a amic.
Era molt de la broma, molt bon company i amic dels seus amics. Amb José era difícil avorrir-se. Sempre hi havia alguna ocurrència, alguna broma o algun comentari que feia que el vestidor fos un lloc més alegre. Tenia aquella manera de ser que feia que, fins i tot en els moments més complicats, trobés la manera de treure’t un somriure. I això, en un equip, val molt.
José Martinazzo va arribar al Reus Deportiu en una etapa important per al club, just després del retorn a la màxima categoria de l’hoquei patins. Amb la seva aportació, va contribuir a consolidar el Reus a l’elit i a posar les bases d’una etapa que permetria al club continuar sent un dels grans referents de l’hoquei patins.
A la pista era un jugador extraordinari. Tenia talent, caràcter i una manera molt particular d’entendre l’hoquei. Però els que vam compartir aquella etapa sabem que darrere del jugador hi havia una persona molt especial.
Vam viure moltes coses junts. Partits, entrenaments, viatges, celebracions, moments bons i d’altres no tant bons. I són precisament aquestes petites coses les que avui em venen al cap. Les bromes al vestidor, les converses, les rialles i aquella complicitat que només entenen els qui han compartit tantes hores junts.
Amb el pas dels anys, cadascú fa la seva vida i els camins es van separant. Però hi ha persones que, encara que passi molt de temps, continuen formant part dels teus records. José és una d’elles.
La seva mort deixa un buit gran entre tots els que el vam tenir com a company. Un buit difícil d’explicar perquè no és només el buit que deixa un gran jugador. És el que deixa un amic, un company de vestidor, una persona amb qui vas compartir una part important de la teva vida.
Gràcies per tots aquells moments, José.
Pere Elias va ser porter de l’equip d’hoquei patins del Reus Deportiu.