Judit Pujol, és juntament amb Germán Bartolomé i Josep Maria Codina, editora i fundadora de l’editorial Cap de Brot. Encara que pugui semblar un insult, vol dir en realitat ser un fora de sèrie, un triomfador. I amb aquest esperit s’enfronten a l’aventura. Llibres ben editats, de bona vista i bon tacte i, el que encara és més important, de contingut intens i potent. Un catàleg amb una sabia combinació de nous valors i de llibres clàssics que mereixen tornar a la vida amb tots els drets fan que Cap de Brot sigui un projecte molt valuós que no es pot perdre de vista.
Nom i cognoms.
Judit Pujol Prat.
Data i lloc de naixement.
Juny de 1993, a la Garrotxa.
Empresa on treballes.
Cap de brot edicions.
Càrrec.
Faig una mica de tot, perquè som tres socis i ens repartim totes les tasques a fer per tirar endavant l’editorial; sobretot, però, faig de correctora.
Com vas arribar al món editorial?
Per curiositat, per passió per la literatura… perquè crec molt en els meus companys i en el projecte que vam començar a visionar fa una colla d’anys, quan érem estudiants de lletres a la UdG.
Quan vas començar a ser editora?
Amb el naixement de l’editorial, el 2024.
Recordes el primer llibre que vas editar?
I tant! ‘Ocells de fang’, de Santiago Rusiñol.
Defineix el teu segell.
Editorial catalana, independent i sense por. Publiquem llibres en català d’autors clàssics, novells, nostrats, forans… Tot allò que ens agrada. Mirem de no ser súbdits de modes ni del mercat editorial.
Quants títols publiques al cap de l’any?
Publiquem deu títols a l’any.
Si depengués de tu, n’editaries més o menys?
Ni més ni menys; seguiria publicant-ne deu, almenys de moment. És la quantitat de llibres que ens permet tractar cada obra amb la cura, el rigor i l’acompanyament que necessita.
Tens algun editor de referència?
Hi ha molt bons editors en qui emmirallar-se, com l’Eugènia Broggi, per exemple.
El millor avantatge de la teva feina?
El que implica treballar d’allò que t’agrada.
El pitjor inconvenien?
El que implica treballar d’allò que t’agrada.
Quin llibre t’hauria agradat editar?
‘Anna K’, de Martí Rosselló, però en Miquel Adam va ser més ràpid.
Quin és el llibre que més t’ha agradat editar?
Gaudeixes amb tots els llibres que publiques, però crec que poder editar ‘Ací s’acaba tot’, de Josep Piera, i poder conèixer-lo, tractar-lo… ha estat un dels millors regals d’aquesta feina.
Un autor que t’hauria agradat tenir al catàleg?
Prudenci Bertrana. És a dir, és un autor que tenim al catàleg perquè n’hem publicat una selecció d’articles periodístics, però m’hauria agradat tenir-hi tota la narrativa… Tinc una inclinació especial per aquest escriptor! Ara bé, la tasca de les companyes d’Edicions de la Ela Geminada és excepcional, amb la seva Biblioteca Bertrana.
Una fita editorial que ja has aconseguit?
Tenir un segell que comença a ser reconeixible, tot i que som conscients que ens queda encara molta feina per fer —i continuem tan entusiasmats com el primer dia per continuar endavant.
Una fita editorial que encara no has aconseguit?
Mantenir-nos, seguir descobrint veus, publicar llibres que perdurin… I que algun dels nostres llibres guanyi algun dia el Premi Llibreter, ja, ja!
Què és el primer que valores quan llegeixes un manuscrit?
Hi ha diversos aspectes a tenir en compte, però inevitablement en el que em fixo primer és la prosa, en com està escrit.
Què llegeixes quan ho fas per plaer?
De tot, però sobretot novel·la i assaig.
Recomana un llibre.
‘Claus i Lucas’, d’Agota Kristof.
Recomana un llibre de la teva editorial.
‘Cambra de bany’, de Joaquim Soler.
Què ha de tenir un llibre perquè l’editis?
Sobretot, qualitat literària.
Quin llibre no publicaries mai?
Un llibre que estigui mal escrit.
Quin és el llibre de més èxit que has editat?
Amèlia de les camèlies’, de la fantàstica Etna Miró.
Ets optimista o pessimista amb el futur de l’edició?
Moderadament optimista. El panorama és el que és, però hem de pensar que es pot anar cap a millor, si no pleguem veles.
Explica una anècdota que recordis de la teva vida editorial.
Quan vam llegir ‘Situacions insulars’, de Carme Guasch, i vam decidir que volíem publicar-la, vam buscar-ne els hereus… i vam descobrir que era la mare dels Soler (la Blanca, la Sílvia i en Toni). No ho sabíem, i va ser molt divertit. I ells van ser molt amables amb nosaltres.
Pots avançar alguna dada del llibre que treballes ara?
Estem enllestint la propera obra que publicarem: una reedició de la novel·la ‘Sense ni cinc’ a París i Londres, de George Orwell, amb traducció revisada de Marc Rubió.