La diputada d’ERC per Tarragona, Raquel Sans (Valls, 1980), fa balanç dels primers anys del govern de Salvador Illa i critica la «manca d’ambició» i la gestió de l’executiu socialista. En una entrevista amb Reusdigital.cat, Sans defensa el suport dels republicans als pressupostos i critica el model de finançament de Catalunya. També aborda altres temes com la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona, l’estat de l’independentisme, l’auge de l’extrema dreta i el seu futur polític, després d’haver anunciat que deixarà la primera línia quan acabi la legislatura.
Han passat més de dos anys des de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya. Quins són els punts forts i punts dèbils que detecteu del mandat Illa?
El principal punt dèbil és la manca d’ambició. Va aparèixer un govern que prometia solidesa i eficàcia i ens hem trobat amb un govern amb destitucions, com la de la secretària general d’Educació, dimissions, com la del secretari general d’Interior, i la mala gestió, per exemple, amb l’ES-Alert dels últims aiguats. Això, sumat a una manca d’ambició nacional, fa que aquest sigui un mandat d’estancament.
Tots els passos que es fan endavant tenen a veure amb l’ambició que hi posa ERC, amb qüestions com el traspàs de Rodalies o el finançament singular. Si no fos perquè ERC està pressionant, aquest govern no tindria cap mena d’ambició.
I els punts forts?
Són el govern de la purpurina, la capacitat de vendre allò que no és. Fan grans anuncis: un eclipsi el fan obra de govern, i realment són capaços de centrar el gran titular en l’eclipsi, però després, et trobes el 12 d’agost que hi ha gent que no pot sortir de l’estació de Tarragona perquè està col·lapsada.
El seu punt fort és la seva capacitat de màrqueting i de venda. Quan obres les cortines o aixeques la catifa, t’adones que la cosa no funciona.
Qüestions com la crisi de Rodalies, les vagues per l’educació pública i l’accés a l’habitatge les considereu problemes estructurals que es poden solventar, potser més a llarg termini, o d’un mandat a l’altre es pot capgirar la situació?
En un sol mandat, no. El problema que té l’educació pública a Catalunya és estructural, s’explica per molts factors, i seria injust atribuir-lo a l’actual govern o a l’anterior.
El que cal en l’àmbit educatiu és un gran pacte de país, ja que necessita pausa i decisions fermes. El repte és majúscul: els resultats de les proves PISA, el malestar dels docents… Hi ha temes que no podem fer partidismes.
Enguany s’han aprovat els primers pressupostos del mandat de Salvador Illa. En quins aspectes es veu la petjada d’ERC?
Crec que no hem de mirar el focus petit. La gran petjada d’ERC és l’ambició nacional. Tenim un país que s’ha transformat, que ha augmentat de població d’una manera molt notable, i tenim uns recursos i serveis públics que estan saturats. Estem finançats amb uns recursos pensats per a la població de fa deu anys.
S’ha de dotar la Generalitat del finançament que necessita per fer front als reptes que té. Nosaltres creiem que la millor fórmula és la independència del nostre país, però som conscients que, fins que no arribem a aquest objectiu, necessitem pressupostos que, com a mínim, donin resposta a les necessitats actuals, que són moltes i estan infrafinançades.
Amb quin PSC us heu trobat?
Els principals problemes del PSC i el PSOE són la manca de credibilitat i la necessitat d’obtenir majories, ja que governen en minoria. Quan arribes a acords, s’han de complir i no sempre els compleixen.
Com explicaríeu el vostre suport als comptes a un votant d’ERC descontent amb el govern socialista?
El suport es dona perquè hi ha una conjuntura i hi ha una aritmètica parlamentària, i perquè l’alternativa és el caos. ERC el que intenta és que el govern d’Illa ho faci el menys malament possible pels interessos dels catalans i catalanes.
Hi ha dues opcions: o quedar-te picant-te el pit i assenyalant allò que s’ha fet malament, o arremangar-te i arribar a acords, que sempre implica una part de renúncia per a totes les parts.
Considereu suficient la inversió plantejada al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?
Sempre és insuficient, i el model de finançament a Catalunya és l’infrafinançament: no hi ha recursos per a tothom i això també té conseqüències a nivell territorial. A vegades, quan penses en inversions, et venen al cap projectes molt concrets, com ara la Tabacalera, però hi ha coses que van més enllà, com el servei d’atenció a l’ictus amb trombectomia mecànica, 24 hores al dia. En aquest aspecte, ERC ha fet molta incidència perquè qui ho necessiti pugui ser atès en les mateixes condicions que a Barcelona.
Quins són els principals reptes al territori?
Els grans reptes del Camp de Tarragona són la mobilitat i la sostenibilitat de la indústria química, la descarbonització de la nostra indústria, que és motor econòmic.
Com veieu el plantejament de la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona?
A mi em preocupa que es quedi en un titular, en una qüestió discursiva i no real. Pensar sota aquesta visió metropolitana de planificació d’equipaments i recursos és important, i no s’ha de quedar només en una estructura política i/o tècnica.
Per tenir determinats serveis mèdics es necessita una massa crítica de persones que no té ni Tarragona ni Reus per separat. Ara bé, si ajuntes Reus, Tarragona, Cambrils, Valls, Vila-seca, etcètera… la tens. A vegades hi haurà un servei que caurà a Tarragona i un altre a Vila-seca, per exemple. Tots hem de ser prou generosos i evitar batalletes de campanar.
La política estatal, amb temes com la gestió actual a Ceuta, pot afectar directament la intenció de vot a nivell català?
Preocupen molt els discursos d’odi perquè són solucions irreals i fàcils a problemes molt complexos. Les crisis migratòries no només existeixen, sinó que aniran a més. El que angoixa és l’oportunisme d’alguns davant de situacions que requereixen una resposta complexa.
En els temes migratoris cal una mirada general i generosa, que fugi del discurs simplista, perquè els que et diuen que aquí no pot entrar més gent no tenen el control de les fronteres. La migració no s’aturarà perquè quan algú es juga la vida per buscar-ne una millor està disposat a perdre-ho tot.
I sí, inquieta que situacions com la que s’està produint a Ceuta acabin incidint en el sentit de vot.
Quin escenari preveieu que es dibuixi, en el futur més pròxim, en l’arc parlamentari català?
Preocupa l’auge de l’extrema dreta. Hi ha un context que els és favorable. Estem davant de crisis migratòries i d’un context mediàtic basat en algoritmes a les xarxes socials que no són transparents, que el que fan és potenciar allò que té a veure amb la discrepància i amagar els continguts més reflexius i reposats.
Hi ha alguna solució ràpida al desencís de la ciutadania amb la política i la classe política?
És evident que no, i és multifactorial. Jo crec que la corrupció ha fet molt de mal a la política perquè ha generat descrèdit, que fa distanciar la ciutadania i genera aquella frase de «tots els polítics són iguals». Això és brou de cultiu per a l’extrema dreta i és molt difícil de revertir.
L’extrema dreta ataca els polítics, periodistes, intel·lectuals i científics per fer creure a la gent que viu en un món on els primers intenten manipular i els segons no tenen raó.
A hores d’ara, en ple 2026, quin és l’estat de salut de l’independentisme?
Es troba tocat perquè venim d’una repressió ferotge que encara es manté avui, amb el fet que els jutges no estan aplicant la Llei d’Amnistia, que té l’aval democràtic necessari i fins i tot, el TJUE s’hi ha manifestat.
Estem en un final d’etapa. Necessitem que s’apliqui la Llei d’Amnistia de manera generalitzada, posar el comptador a zero i construir l’independentisme, que porta sobrevivint des del 2017, teixint de nou aliances.
L’any passat va anunciar que deixarà la primera línia política quan acabi aquesta legislatura. Es coneix ja la persona que la substituirà com a cap de llista per Tarragona en les pròximes eleccions catalanes?
ERC té afortunadament moltes persones que poden encapçalar la llista al Parlament. Quan acabi la legislatura portaré ja deu anys en primera línia de política i crec fermament que la regeneració és necessària.
Al llarg dels darrers anys ERC té presència institucional: presideix la Diputació de Tarragona i també té representació al Congrés, al Senat i a nivell municipal. Qualsevol dels meus companys ho poden fer magníficament bé.
Quin balanç fa del seu pas per la política institucional?
A nivell professional m’ha tocat viure una etapa menys bonica, menys de somni, que els que em van precedir, perquè m’ha tocat viure la repressió més ferotge. Durant tres anys i mig, vaig haver d’anar cada dilluns a visitar la presidenta Carme Forcadell a la presó i vaig haver de viatjar un cop al mes a Ginebra per veure la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
M’ha tocat viure situacions que no t’imagines que passin en un país democràtic pel fet de tenir una ideologia. Tu et presentes a unes eleccions amb un programa molt clar i per implementar-lo pateixes repressió. Tant de bo els que venen ara visquin la reconstrucció.
A nivell personal ha estat dur. La política és un espai dur, especialment per a les dones i mares.
Es desvincularà completament?
Continuaré militant a ERC perquè crec que representa el projecte polític que necessita el país, però puc aportar des d’un altre lloc. Per ser la cara visible es necessita tota l’energia, força i il·lusió.
Tinc ganes d’incorporar-me de nou al món professional, en l’àmbit privat o públic. Tinc 46 anys i penso que em queden molts anys per jubilar-me.