Aquest 2026, el Ball de Cercolets de Reus celebra el seu 30è aniversari, i ho farà aquest dissabte, 12 de setembre, amb una cercavila especial i el tradicional Vermulet. Ambdós actes s’emmarquen en les Festes de Misericòrdia.
L’any 1996 els Cercolets van arribar a la capital del Baix Camp per quedar-s’hi, i amb ells, la vinculació a l’època de la verema i l’arribada de la primavera. Es creu que el cèrcol antigament era l’anella de les botes de vi, tallada per la meitat i enroscada amb garlandes de flors i fulles. «En ser una dansa vinculada a aquesta estació de l’any, la nostra interpretació ha de reflectir alegria i vitalitat», explica una de les balladores actuals, Martina Roig.
El pròxim dissabte a les 11 del matí s’iniciarà la cercavila amb motiu de l’aniversari amb els Arquets de Tàrrega i el Ball de Cercolets d’Igualada com a colles convidades. Passarà pel carrer de la Galera, la plaça de les Basses, els carrers de Jesús i Major, la plaça de Sant Pere, i els carrers de les Peixateries Velles, l’Hospital i la Presó. Finalment, arribarà a la plaça de la Farinera, on es durà a terme, de dos quarts d’1 del migdia a dos quarts de 4 de la tarda, el tradicional Vermulet, el vermut organitzat pel Ball de Cercolets de Reus. S’hi comptarà amb l’ambientació musical de les PD Intenses i els PD Petas.
Des de la seva estrena ara fa 30 anys, la vestimenta i la decoració del Ball de Cercolets ha evolucionat amb petits canvis. Ara, el cèrcol està tot guarnit, els i les balladores porten la camisa un pèl descordada i van sense mocador al coll, mentre que en un inici, l’element central era més sobri i sí que es portava el mocador i la camisa es cordava fins a dalt. Pel que fa als serrells dels mocadors del pit, actualment verds, en un passat presentaven un to més blavós.
Trencar estereotips de gènere
Tant en la generació actual com en l’anterior, el ball està integrat per nou noies i un noi. En el moment de ballar, en són vuit, ja que dues persones van descansant per torns. Respecte a la masculinització i feminització d’alguns sector o propostes culturals, Roig considera que «és una realitat que, a la Festa Major, encara hi ha sectors molt dividits entre el que es considera masculí i el que es considera femení».
Amb tot, ella es mostra «positiva» i pensa que «a poc a poc, les coses van canviant». De fet, actualment ja hi ha noies que han anat a ballar elements i bèsties, com Laia Mateos, actual balladora del Basilisc; Marta Gomis, del Carrasclet; o Noha, de l’Àliga.
Un compromís durant tot l’any
«Ser cercoleta i, en general, participar a la Festa Major no vol dir només sortir a ballar els dies de Sant Pere i Misericòrdia«, indica Martina Roig, qui assegura que va més enllà: «Significa tenir un compromís anual, comprometre’s, tenir disponibilitat horària per assajar, i implicar-se en tot el que participa el ball o entitat, o en el màxim possible».
La Festa Major entesa com una forma de viure
Per a Roig, com en molts altres casos, la Festa Major es viu «d’una manera molt intensa». Ella porta tota la seva vida vinculada a la cultura popular de la ciutat i actualment forma part del CRAC (Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals) i la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus. Abans de cercoleta, ha estat balladora de l’Àliga petita i del Ball de Cavallets.
«Viure la festa des de dins és una manera més de relacionar-me, fer amics i companys», exposa Roig, qui conclou: «M’agrada que tothom es conegui, que hi hagi bromes entre nosaltres i que siguem com una gran família formada per les diferents entitats».