Poques coses hi ha que posin més nerviós un ciutadà motoritzat que un canvi de rutina que afecti el recorregut habitual que fa amb el seu vehicle. Ja ho deien Els Pets: «Dins de cada cotxe, disfressat d’home normal, hi trobareu un animal». I és clar, trobar-se una pilona que et talla el pas pel carrer per on circules cada dia fa sortir l’animal. Emprenya.
Ignoro la reflexió tècnica que han fet els responsables de regular el trànsit de la ciutat en relació amb la pilona del carrer del Doctor Robert. Però la reacció visceral que s’ha produït, que potser els botiguers han expressat de manera més explícita, fa que ens hàgim d’aturar una estona per intentar entendre què està passant. Que els botiguers, crònicament barallats, s’hagin posat d’acord per carregar contra el govern de Sandra Guaita per les mesures de trànsit que s’han implantat últimament és una bona mesura del grau d’emprenyament que tenen, ràpidament capitalitzat per l’oposició municipal.
La qüestió és que la tendència general a Europa és treure trànsit del centre de les ciutats i pacificar els carrers. Quan se n’expliquen les raons, especialment a les grans ciutats, on la contaminació és un problema evident, ningú no fa grans escarafalls. Però quan de la teoria es passa a l’aplicació pràctica, surten les protestes, que acostumen a ser viscerals.
Quan als anys vuitanta del segle passat es van implantar les illes de vianants al centre de les ciutats, els botiguers van protagonitzar grans protestes, amb l’argument que impedir el pas dels cotxes suposava posar traves perquè el client arribés als establiments. El temps els ha tret la raó i ara qui té una botiga en una illa de vianants és un privilegiat. Així i tot, els botiguers encara utilitzen el mateix argument en una ciutat que, per als qui venen de fora, és molt còmoda per l’envejable xarxa d’aparcaments públics de què disposa, construïda, en bona part, gràcies a la pressió exercida pels botiguers més actius dels anys noranta del segle passat.
Al govern municipal confien que passi el mateix amb la zona de baixes emissions —que convé recordar que és una imposició legal que ve d’Europa— i amb les mesures de pacificació del trànsit, com la pilona del carrer del Doctor Robert. Potser ha faltat diàleg; potser ningú no ha estat atent als períodes d’exposició pública de les mesures, que hi han sigut però que no han generat un nombre significatiu d’al·legacions. Potser la pilona és un motiu més de l’emprenyament que es nota en una part significativa de la societat, que qui sap quines conseqüències tindrà el mes de maig.
En qualsevol cas, faria bé el govern municipal de no menysprear la protesta encara que consideri que té raó. En uns temps en què s’ha imposat la política de les emocions per sobre de la política de la raó, poques coses hi ha més perilloses que un electorat emprenyat.