Hi ha debats que serveixen per millorar una ciutat. I n’hi ha d’altres que, de tant exagerar-los, acaben convertits en una representació. Aquest setembre, a Reus, sembla que ens ha tocat viure la gran batalla política al voltant d’una pilona.
Una pilona.
De sobte, aquell element del carrer del Doctor Robert sembla explicar el trànsit, els problemes de mobilitat i fins i tot una suposada davallada de les vendes del comerç de Reus.
La guerra d’aura està servida. Foto, titular, declaració contundent i culpable identificat.
Només hi falta una cosa: les dades.
Les entitats comercials tenen tot el dret a reclamar, protestar i exigir millores. Faltaria més. El comerç és una part essencial de Reus i qualsevol govern intel·ligent l’ha d’escoltar.
Però una cosa és explicar una preocupació i una altra és establir una relació causa-efecte.
Si algú afirma que els comerços venen menys per culpa de la Zona de Baixes Emissions o per una pilona que feia deu dies que funcionava quan es va fer la roda de premsa, seria raonable aportar alguna dada: facturació, nombre de tiquets, transaccions, afluència, una comparativa amb l’any anterior o qualsevol indicador mínimament objectivable.
De moment, no l’hem vist.
En canvi, sí que tenim altres dades.
L’any 2024, els pàrquings municipals de Reus van registrar 2.210.795 usos, un 13,99% més que l’any anterior. Reus Mobilitat assenyala, a més, que va ser el segon any consecutiu amb el registre més alt d’afluència de la xarxa.
Per tant, resulta difícil construir el relat que la gent ha deixat d’arribar a Reus.
I encara més quan la ciutat està ampliant les alternatives.
A principis de 2025 hi havia 752 places d’aparcament dissuasiu gratuït. Aquest juny se n’han incorporat 75 més al carrer de la Comunitat de Múrcia. És a dir, 827 places operatives, i la planificació municipal preveu continuar creixent fins a superar les 1.500.
A l’interior de la ZBE, l’Ajuntament informa també de més de 3.200 places en aparcaments municipals, a les quals s’afegirà el nou aparcament de la Riera.
I aquest és un altre detall que de vegades desapareix del relat: la ZBE no és un caprici inventat per l’actual govern de Reus.
La legislació estatal obliga els municipis de més de 50.000 habitants a implantar zones de baixes emissions. És una obligació legal desenvolupada en el marc de les polítiques europees de mobilitat i descarbonització, i la seva implantació ha estat finançada també amb fons Next Generation de la Unió Europea.
Però aquí arriba una part de la història que alguns semblen haver oblidat.
El 10 de març de 2023, abans de l’actual govern, l’Ajuntament de Reus va aprovar el projecte tècnic d’implantació de la ZBE. Qui governava Reus? Junts per Reus, Esquerra i Ara Reus.
Encara és més clar si anem a les actes municipals. El mateix Ajuntament deixava constància que el govern format per Junts, ERC i Ara ja havia anunciat la implantació de la ZBE dins de la revisió del Pla de Mobilitat.
Per tant, Junts pot criticar com s’executa una política. És legítim.
El que resulta bastant més difícil és actuar com si aquella política hagués aparegut per generació espontània el juny de 2023.
Junts n’és corresponsable.
I passa una cosa semblant amb la mobilitat del centre.
La transformació del raval de Santa Anna en zona de vianants no la va decidir l’actual govern. Les obres de la primera fase van començar l’octubre de 2021, i el març de 2022 el govern anterior va aprovar la segona fase de la transformació.
Aquell govern era també el de Junts, ERC i Ara Reus.
Pacificació que comparteixo, per cert.
El problema és que quan modifiques una artèria de mobilitat has de preveure què passarà amb els vehicles que abans hi circulaven. I una part d’aquell trànsit va acabar buscant altres itineraris.
Al Doctor Robert s’han arribat a comptabilitzar prop de 7.000 vehicles, afectant directament un entorn d’uns 1.200 veïns.
Per això la pilona no s’ha col·locat per molestar els comerciants ni perquè a algú se li acudís un matí. Respon també a una demanda veïnal i a un problema de mobilitat generat després de transformacions anteriors del centre.
I aquí és on el discurs de la senyora Teresa Pallarès em resulta especialment sorprenent.
Perquè criticar és legítim. Però la memòria també ho hauria de ser.
La senyora Pallarès formava part del govern municipal que va impulsar aquesta transformació urbana i també del govern sota el qual es va preparar la ZBE. Va ser regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge fins al 2023.
Ara pot considerar que tot allò estava mal plantejat.
Perfecte.
Però aleshores seria interessant començar reconeixent la pròpia part de responsabilitat.
Això en política es diu coherència.
I, ja que parlem de comerç, permeteu-me una altra reflexió.
La gran transformació que està patint el comerç de proximitat no va arribar amb una pilona. Va arribar fa anys dins d’una caixa de cartró a la porta de casa.
Amazon, les grans plataformes digitals, el repartiment a domicili i els nous hàbits de consum han modificat completament la manera com comprem.
A Catalunya, gairebé dos de cada tres ciutadans d’entre 16 i 74 anys compren per internet.
Per això, abans de buscar culpables exclusivament al carrer Doctor Robert, potser ens hauríem de fer una pregunta molt més incòmoda.
Quantes de les persones que aquests dies s’han afanyat a defensar el comerç local compren realment al comerç local?
M’agradaria saber quants paquets d’Amazon arriben cada mes a casa dels dirigents polítics que s’han fotografiat defensant les botigues de Reus.
No és una acusació. És una pregunta.
Perquè no recordo haver vist el mateix entusiasme polític fent una campanya perquè els reusencs deixem una mica el mòbil, tanquem Amazon i anem a comprar a les nostres botigues.
I segurament aquesta campanya ajudaria bastant més el comerç que fer-se una fotografia davant d’una pilona.
Hi ha més dades que obliguen, com a mínim, a ser prudents.
Aquest Nadal Reus va registrar més de 2,3 milions de visitants i els pàrquings municipals van tenir gairebé 7.200 usuaris diaris, fins i tot amb un increment respecte de l’any anterior.
Aquest estiu, els principals equipaments turístics municipals han rebut 20.779 visitants entre juny i agost, un 17,55% més que l’any passat.
I després tenim una dada deliciosa enmig de tota aquesta polèmica.
El Trenet Gaudí, impulsat precisament per la Unió de Botiguers, ha superat aquest estiu els 12.000 passatgers. El projecte tenia com a objectiu generar moviment entre els diferents eixos comercials i dinamitzar el comerç.
Dotze mil persones.
No van arribar volant.
Tampoc van desaparèixer en tocar la pilona.
Tot això significa que tots els comerços de Reus venen més?
Evidentment que no.
Hi haurà establiments que funcionen molt bé, altres que pateixen i altres que hauran de replantejar el seu model de negoci. Com passa a Tarragona, Barcelona, Girona, Madrid o qualsevol ciutat europea.
Però precisament per això cal ser rigorosos.
Si aquestes dades no permeten afirmar que les vendes han pujat, tampoc una cua de cotxes permet afirmar que una pilona ha enfonsat el comerç.
La causalitat s’ha de demostrar.
I el que em sembla més preocupant és que alguns partits prefereixin alimentar una confrontació abans que explicar tota la realitat.
Especialment quan alguns dels problemes de mobilitat actuals provenen de decisions adoptades durant el govern anterior.
Es pot discutir la pilona. Es poden revisar horaris. Es pot estudiar la senyalització. Es poden millorar itineraris. Es pot rectificar si alguna cosa no funciona.
Això és governar.
El que costa una mica més d’acceptar és provocar una transformació de mobilitat quan governes i, uns anys després, posar-te davant de les conseqüències amb cara d’indignació.
Potser ens convindria una mica menys de cinisme i una mica més de memòria.
I sobretot menys guerra d’aura.
Perquè al final de tanta foto, tant titular i tanta batalla política, allà continua ella.
Una senzilla pilona.
Esperant que algú presenti, d’una vegada, una dada que demostri que és la responsable de la crisi del comerç de Reus.
Carles Salas és exregidor de l’Ajuntament de Reus