La Laia és al capdavant d’Edicions de la Ela geminada, un segell que comença a caminar l’any 2011. Una editorial independent que de mica en mica ha anat demostrant una solidesa potent i que assumit alguns riscos que han funcionat força bé. Una col•lecció d’erotisme, amb un premi associat, una biblioteca dedicada a Prudenci Bertrana i una acurada combinació de clàssics i contemporanis amb llibres com Els arbres no s’ho mereixen, el recull de Pol Estrada que, amb tres edicions s’ha convertit en una de les sensacions literàries dels últims mesos.
Nom i cognoms.
Laia Regincós Escura.
Data i lloc de naixement:
6 de març de 1995, a Palamós.
Empresa on treballes?
Edicions de la Ela Geminada.
Càrrec.
Editora i directora.
Com vas arribar al món editorial?
Un cas anòmal. L’anterior director i fundador d’Ela Geminada me la va cedir temporalment per incompatibilitat amb un nou càrrec quan jo hi feia pràctiques de la carrera. Set anys després vaig acabar comprant el segell.
Quan vas començar a ser editor?
El 2018.
Recordes el primer llibre que vas editar?
‘De profundis’, d’Oscar Wilde.
Defineix el teu segell.
Independent, eclèctic, inconformista, amb nervi i compromès amb la llengua catalana; amb els peus als clàssics i el cap als núvols.
Quants títols publiques al cap de l’any?
Uns dotze.
Si depengués de tu, n’editaries més o menys?
Per l’estructura que tenim i la feina que vol cada llibre publicar-ne gaires més no seria viable. Si el sistema ho permetés, pel meu gust encara en faria menys i que tots tinguessin una vida ben llarga.
Tens algun editor de referència?
Impossible triar-ne només un, admiro coses diferents d’editors diferents: Jordi Raventós d’Adesiara, Eugènia Broggi de L’Altra, Ramon Mas i Ricard Planas de Males Herbes, Maria Muntaner de Lleonard Muntaner, Rosa Rey d’Angle, Miquel Adam de La Segona Perifèria, Oriol Magrinyà de Barcino… i me’n deixo.
El millor avantatge de la teva feina.
Fer el que vull, en tots els sentits.
El pitjor inconvenient.
Dormir amb la cosa.
Quin llibre t’hauria agradat editar?
Robaria bona part del catàleg a Males Herbes.
Quin és el llibre que més t’ha agradat editar?
Potser perquè és recent, però l’edició especial de Josafat de Prudenci Bertrana ha estat una d’aquelles que et recorda per què fas la feina que fas.
Un autor que t’hauria agradat tenir al catàleg?
Mmm… m’agradaria treballar amb escriptores com Roser Cabré-Verdiell o Elisenda Solsona.
Una fita editorial que ja has aconseguit?
Treure tres edicions d’un llibre de contes, que no es llegeixen tant com la novel•la i és un gènere que m’agrada reivindicar. Em refereixo a ‘Els arbres no s’ho mereixen’ de Pol Estrada.
Una fita editorial que encara no has aconseguit?
Donar a conèixer més l’editorial al sud del país.
Què és el primer que valores quan llegeixes un manuscrit?
Que estigui ben escrit i que tingui ganes de seguir llegint. El filtre és molt personal.
Què llegeixes quan ho fas per plaer?
Tinc poc temps de llegir per plaer, però sobretot aprofito per llegir clàssics i veus actuals del panorama català per estar al dia.
Recomana un llibre.
‘Cartes a un jove poeta’ de Rilke, hi torno sovint.
Recomana un llibre de la teva editorial.
Ara que és estiu sempre recomano ‘Vent de grop’, d’Aurora Bertrana, una novel•la amb el rerefons de l’impacte del boom turístic a la Costa Brava.
Què ha de tenir un llibre perquè l’editis?
Que m’agradi.
Quin llibre no publicaries mai?
Alguna cosa que no pogués defensar.
Quin és el llibre de més èxit que has editat?
Per ara ‘Cartes d’amor’ de la Viriginia Woolf i la Vita Sackville-West.
Ets optimista o pessimista amb el futur de l’edició?
A mi un punt de pessimisme em va bé. Qui està satisfet no es mou, diuen.
Explica una anècdota que recordis de la teva vida editorial.
Sobretot recordo bunyols, perquè solen costar diners. Com quan vaig equivocar-me amb el codi de barres de ‘Cartes d’amor’ precisament i vam haver d’enganxar mil etiquetes amb el bo per arreglar-ho.
Pots avançar alguna dada del llibre que treballes ara?
Treballo en un manuscrit on hi surt força droga.