La Dolors Quintana em preguntava, en un recés durant els preparatius de l’acte de dissabte vinent a Santa Llúcia, per què cada setmana escric recomanacions musicals amb un vídeo i un text i les difonc. No era la primera vegada que m’ho preguntaven. Li vaig respondre, com he fet sempre, que ho faig perquè em ve de gust compartir amb altres persones la música que m’agrada i, si es dona el cas, fer descobrir noves expressions musicals.
Pot semblar un gest senzill, gairebé domèstic, que no té més transcendència que fer arribar un missatge a algú altre. Però, pensant-hi, crec que darrere d’aquest gest hi ha alguna cosa més: compartir música és obrir portes, generar emocions i, en certa manera, també democratitzar la cultura. Perquè la cultura també es construeix a partir d’aquests petits gestos. De persona a persona. De conversa en conversa. D’una cançó que passa d’un a un altre.
I en tot això també hi reconec una part de la meva dedicació al periodisme: la voluntat de buscar, descobrir i fer arribar als altres allò que considero que val la pena escoltar. Potser per això el format de l’acte em recorda tant un programa de ràdio.
Dissabte vinent, si veniu a Santa Llúcia, també compartirem músiques, però ho farem amb el caliu d’un teatre. L’actriu Dolors Quintana, el músic Joan Pujol i jo mateix us presentarem onze cançons que anireu descobrint, una rere l’altra, en una pantalla. Entre totes les que us he anat recomanant al llarg d’aquest recorregut de gairebé deu anys, n’hem triat onze que, per motius diferents, han acabat ocupant un lloc especial en tots tres.
Francament, no m’hauria imaginat mai que això de les recomanacions arribés al punt de convertir-se en un acte a Santa Llúcia, però no vaig poder dir que no a la Dolors quan m’ho va proposar. Ella ha estat l’encarregada de la posada en escena, gràcies a la seva àmplia experiència en el món del teatre. I reconec que, d’entre tots tres, jo soc qui menys puja als escenaris. El Joan Pujol, en canvi, és un músic molt actiu i acostumat a oferir concerts. Dissabte, per anar preparant l’ambient, el veureu a l’escenari amb Tres Quartans. També vull agrair la tasca tècnica del Josep Maria Vallès i el David Fernàndez. Després de Santa Llúcia, aquest acte tindrà continuïtat a Valls gràcies a una proposta del Marcel Banús.
Quant a la cançó d’avui, naturalment, no en puc posar cap de les que sentirem a l’acte. Per això us proposo escoltar «Els qui vénen», del jutge Enric Barbat (Barcelona, 1943 – Menorca, 2011), amb lletra del Joan Margarit i enregistrada l’any 1968. La cançó neix en un moment en què Catalunya vivia una important arribada de persones procedents d’altres territoris de l’Estat espanyol. És el testimoni d’una època i, alhora, una cançó que conserva una sorprenent actualitat. Potser val la pena tenir-ho en compte.