Què pensaríeu si us dic que el centre de Reus és un dels més densos comercialment d’Europa? Probablement em diríeu que faig cofoisme, que és només una dada i que els rècords estan per ser superats. Molt bé.
Al centre de Reus, entre el Raval de Santa Anna, el Raval de Jesús i el Raval de Robuster, hi ha més de 500 establiments comercials en una àrea d’unes 20 hectàrees, uns 0,2 quilòmetres quadrats. Si feu una simple regla de tres, veureu que això dona una densitat de 2.500 establiments per quilòmetre quadrat. Això és molt o és poc? Doncs són més de mil establiments per quilòmetre quadrat més que a Múnic (1.400 est./km²) i mil més que a Milà (1.500 est./km²). I tres-cents més que al Soho, l’àrea comercial més densa de Nova York (2.200 est./km²). I aproximadament els mateixos que a l’àrea més densa de París, al voltant del Boulevard de Sébastopol i el centre comercial Forum des Halles. I queda per sota del Born (3.400 est./km²) i Ginza (3.500 est./km²), les àrees més denses de Barcelona i Tòquio, respectivament. Tòquio, Reus, Milà.
I si us dic que, a més a més, Reus té cinc eixos de primer ordre? Què vol dir «eix de primer ordre», i quina rellevància té això? Segur que t’ho inventes!, em diríeu. És cert: tot mesurament és un invent en el moment que es crea. Si té sort i es mostra útil, el mesurament es torna convenció, co-invenció, i llavors esdevé un estàndard que tothom dona per bo. Vaig visitar Reus per primer cop fa quinze anys, precisament, per comprovar in situ que una informació que estàvem a punt de publicar era certa. El 2012, a Eixos.cat, havíem fet el primer mapa de locals comercials de tota Catalunya que s’havia fet mai, visitant i classificant sobre el terreny prop de 150.000 locals a tot el territori, i el carrer Llovera apareixia al Top 10 d’eixos comercials més punyents.
Efectivament, les dades que teníem es corresponien amb la realitat: Llovera tenia més de 40 establiments oberts —en vam comptar 47—, una ocupació comercial clarament per sobre del 80% (95,90%) i una presència d’establiments de no quotidià per sobre del 30% (78,7%). Era, per tant, un eix de primer ordre. I era entre els deu primers eixos de primer ordre de tot el territori català, juntament amb el Portal de l’Àngel de Barcelona, el carrer Nou de Girona o el carrer de Sant Antoni de Lleida, entre d’altres.
El mapa de Reus que hem elaborat aquest 2026, visitant i classificant més de 5.000 locals comercials, ens diu que hi ha cinc vies que acompleixen plenament, o gairebé, aquests tres requeriments: Llovera, carrer del Vent, Raval de Santa Anna, Raval de Jesús i Prat de la Riba. I un sisè eix, fet de tres vies que enllacen —Monterols, Mercadal i carrer Major—, que conjuntament també passa els tres llistons.
Cinc eixos de primer ordre són molts o pocs? Són gairebé els mateixos que té Múnic, que en té 6 i té deu vegades més habitants que Reus. I deu vegades menys que Londres, que en té 49 i té una població que és més de setanta cops la de Reus. Al final resultarà que allò de ‘Reus, París, Londres’ continua vigent!
David Nogué és fundador i director d’Eixos.cat.