Quan el gegant Carrasclet surt al carrer, costa que passi desapercebut. El trabuc, el posat desafiant i una fesomia inconfusible l’han convertit en un dels personatges més singulars de la cultura popular reusenca. Aquest 2026 fa 40 anys que va aparèixer per primera vegada a la plaça del Mercadal i, quatre dècades després, continua despertant expectació cada vegada que s’incorpora als seguicis de Sant Pere i Misericòrdia.
«És molt bonic veure com el Carrasclet porta 40 anys dins la cultura popular de la ciutat i la Festa Major», explica Marta Gomis Garcia, de 25 anys i una de les incorporacions més recents al grup de portadors. Per a ella, arribar a aquesta efemèride demostra sobretot que «la cultura popular continua molt viva». I el desig de la colla és senzill: que encara quedin molts aniversaris per celebrar.
El Carrasclet va ser batejat el 24 de setembre de 1986 al Mercadal. Quatre dècades després, alguns dels actuals membres de la colla coneixen aquell moment pels records que els han transmès els qui el van viure, molts encara des de la mirada d’infants. «M’ho expliquen amb molta il·lusió. Molts ho van viure com a nens, no com a portadors i ho recorden molt. M’hauria agradat poder-ho viure», reconeix Gomis.
Precisament, aquest 24 de setembre la colla ha volgut tornar simbòlicament a aquell punt de partida. El bateig del Carrasclet s’ha recreat a la plaça del Mercadal, amb la participació dels seus padrins —el gegant Indi, la Vitxeta i la Colla Sardanista de Reus— i dels Xiquets de Reus, que hi han aixecat un pilar. Ha estat una manera de mirar enrere abans de continuar fent camí.
Un gegant que va trobar el seu propi espai
El Carrasclet té una posició particular dins l’univers festiu reusenc. No forma part dels Gegants de Reus, no té parella i tampoc participa en totes les cites del calendari. En canvi, s’ha fet un lloc propi als seguicis festius de Sant Pere i Misericòrdia. Aquesta presència més puntual també ha contribuït a construir una personalitat diferenciada.
La connexió amb la ciutat es fa especialment visible entre els més petits. Gomis explica que li agrada trobar infants vestits com el personatge o jugant amb reproduccions del gegant. «La gent se l’estima molt», resumeix. En aquelles mirades, assegura, hi reconeix també la seva pròpia fascinació de quan era petita. Per a la portadora, el Carrasclet representa «la tradició i la cultura que des de petits hem estat veient», però també la responsabilitat de donar continuïtat a aquest llegat. Al rerefons hi ha, a més, una càrrega reivindicativa que ha acompanyat històricament el personatge.
I és que darrere la figura festiva hi ha un personatge real amb una biografia ben particular: Pere Joan Barceló, conegut com a Carrasclet, vinculat al Priorat i al Camp de Tarragona. D’ofici carboner, va esdevenir guerriller i va combatre les forces borbòniques fins a acabar la seva trajectòria militar com a coronel al servei de l’emperador Carles VI del Sacre Imperi Germànic. La seva condició de personatge lluitador i fortament vinculat al territori ha contribuït a alimentar la identitat del gegant reusenc.
Si hagués de definir el Carrasclet amb poques paraules, Gomis el veu sobretot com un element de cohesió per a la ciutat de Reus: «És un nexe d’unió entre el passat, el present i el futur, que manté viva la memòria de les nostres tradicions, de la nostra cultura i d’una història marcada també per la defensa de les llibertats i de la identitat del país».
Sota el Carrasclet
Des de fora, fer ballar un gegant pot semblar una qüestió de força. Un cop a sota, però, hi entren l’equilibri, la tècnica i moltes hores d’aprenentatge. En el cas del Carrasclet, la dificultat és encara més particular: bona part del pes se situa a la zona superior i el trabuc desplaça l’eix de gravetat, fet que obliga el portador a compensar contínuament els moviments.
La colla compta actualment amb uns 17 portadors, una xifra que facilita les rotacions. No hi ha un ordre rígid per entrar sota el gegant i els membres es van alternant segons les necessitats de cada sortida. Això permet repartir l’esforç d’una figura físicament exigent. Però Gomis no parla tant del pes com del que passa quan entra sota la figura i explica que «és una barreja de nervis, responsabilitat i emoció. És com si se t’accelerés el cor». «Són nervis bons, perquè fas una cosa que t’importa i representes un element per la ciutat que estimes».
Des de dins, a més, el portador no queda completament aïllat de tot el que succeeix al seu voltant. «Tu ets dins, però ho veus tot. Perceps les cares dels nens i l’emoció de la ciutat. És un moment molt únic», relata.
La primera dona en 40 anys
La història personal de Marta Gomis incorpora, a més, una petita fita a aquests quaranta anys. Es va estrenar com a portadora per Sant Pere de l’any passat i s’ha convertit en la primera dona que ha fet ballar el Carrasclet. Ho explica sense grandiloqüència, però és conscient del que significa: «Veiem que les noies podem tenir un paper principal a la Festa Major i portar elements del seguici de pes. Si ho vols, ho pots aconseguir, cal treballar».
La seva entrada a la colla va ser natural. Quan va mostrar interès, la van convidar a provar-ho i no va trobar cap impediment pel fet de ser dona. El canvi més important, considera, és poder generar ara referents que ella no va tenir. «De petita era impensable. No tenia cap referent», recorda. Per això creu que veure dones assumint aquests papers dins del seguici pot animar-ne d’altres a provar-ho. En aquest sentit, afirma que «cal que les noies vegin que es pot i, si alguna ho vol, que vegi que sí que és possible».
Una colla amb joves per assegurar el futur
Si els primers portadors ja s’han retirat, el Carrasclet ha sabut incorporar noves generacions. I aquesta és, probablement, una de les millors notícies amb què arriba als quaranta anys. «Ara mateix la salut de la colla és molt bona. Ha entrat molta gent jove i som molta gent», celebra Gomis. L’arribada de nous membres conviu amb l’experiència dels veterans i ha generat, segons explica, un bon equilibri entre generacions. «Els veterans estan contents que hi hagi gent jove. Fem un bon tàndem».
Per a ella, la clau no és només tenir prou braços per aixecar el gegant, sinó conservar les ganes de fer-lo sortir: «Tenim ganes de fer coses, seguim emocionats per portar el Carrasclet cada vegada. Mentre això no falli, ja és un èxit».
Quatre dècades, quatre grans cites
L’aniversari no quedarà reduït a una única jornada. La colla treballa en quatre grans esdeveniments per simbolitzar les quatre dècades del Carrasclet, amb iniciatives que abordaran diferents vessants de la seva trajectòria. Entre les propostes que encara s’estan acabant de concretar hi haurà també activitats de caràcter històric i expositiu.
Una de les cites principals serà el Trabuc Fest, el dissabte 26 de setembre a partir de les 6 de la tarda a la plaça de la Llibertat. La jornada vol combinar la celebració de l’aniversari amb un format festiu i obert al conjunt de la ciutadania. «Volíem ajuntar la cultura popular i festiva i fer alguna cosa oberta a tothom, perquè la gent pugui venir a celebrar-ho amb nosaltres», explica Gomis. El Carrasclet sortirà des de l’Ajuntament i protagonitzarà una cercavila fins a la plaça de la Llibertat, on continuarà la festa.
El programa musical comptarà amb Los del Camp Improvisat, Sergi Miquel, Caram Band, PD Intenses, El Pony Pisador i DJ Ceba. Dos dies abans, el 24 de setembre, la recreació del bateig al Mercadal haurà servit per recuperar els orígens del gegant.
Entre aquell Carrasclet que va aparèixer al Mercadal el setembre de 1986 i el que avui carreguen una nova generació de portadors han passat quaranta anys. Han canviat les persones que hi ha sota la figura, s’han incorporat dones a un espai fins ara masculí i la colla s’ha rejovenit. Però continua intacta una escena que explica bona part de la seva pervivència: un gegant al carrer i uns infants que l’observen amb els mateixos ulls amb què molts dels seus actuals portadors el miraven quan eren petits.