La Misericòrdia és una de les festes més importants de Reus i el Seguici Festiu n’és una part fonamental. Durant aquests dies, els carrers s’omplen de música, cultura i tradició, i moltes persones hi participen després d’haver-hi dedicat anys d’esforç. Nosaltres també en volem formar part. De fet, des de quart de primària formem part de Valencians, i durant tot aquest temps hem anat creixent dins del ball, aprenent, assajant i vivint aquesta tradició. Per això, ens costa molt entendre que ara no se’ns permeti continuar ballant.
Des de Sant Pere d’aquest any se’ns va dir que, des de sisè de primària fins als divuit anys, no podíem ballar. En aquell moment ho vam acceptar perquè pensàvem que es tractava d’una norma establerta i que, per tant, simplement l’havíem de respectar. Però després vam començar a preguntar i a intentar saber d’on sortia aquesta norma. Vam parlar amb diferents persones i vam moure fils també en nom d’altres nenes i joves que es trobaven en la mateixa situació. Després de tot això, vam descobrir que no hi ha trobat cap norma escrita de l’ajuntament ni del protocol del Seguici que estableixi aquesta prohibició.
Aquesta situació ens fa plantejar una pregunta molt senzilla: si aquesta norma existeix, on està escrita i qui l’ha establert? No volem saltar-nos cap norma ni tenir un tracte especial. Si realment existeix una condició que ens impedeix ballar, considerem que tenim dret a conèixer-la i a saber quin n’és el motiu. El que ens costa d’entendre és que una decisió que afecta directament la nostra participació en una tradició de la nostra ciutat no tingui una explicació clara.
A més, sabem que hi ha altres elements del Seguici que tenen estatuts propis on està escrit que, per formar part del seguici gran, cal ser major d’edat. En aquests casos, la norma està establerta i és coneguda. Nosaltres, però, no tenim constància que hi hagi cap document que digui que des de sisè de primària fins als divuit anys no podem ballar. Per això tenim la sensació que, simplement pel fet de ser menors, sembla que tenim menys drets a participar en les tradicions de la nostra ciutat.
Per mi, aquesta situació és especialment difícil perquè la dansa és una part molt important de la meva vida. Ballo des dels tres anys, faig ballet i danses urbanes i dedico aproximadament deu hores cada setmana a entrenar. Durant aquests anys he tingut moments complicats, sobretot amb el genoll, però això no ha fet que deixés de ballar. Al contrari, he continuat perquè és una de les meves grans passions. I el mateix passa amb les altres noies: totes ballem habitualment, entrenem cada dia i tenim moltes ganes de continuar fent allò que ens agrada.
Per nosaltres, formar part de Valencians no és simplement posar-nos una roba i sortir a ballar durant unes festes. Fa anys que hi som, que aprenem i que vivim aquesta tradició. Per això, poder continuar participant-hi és important per a nosaltres. La dansa forma part de la nostra vida i també ens agradaria que pogués formar part de la nostra manera de viure i mantenir les tradicions de Reus.