Reus ha viscut amb Misericòrdia uns dies de carrer, de foc, de música i de tradició compartida. Però les Festes Majors no són només un parèntesi en el calendari ni un simple producte de consum cultural; són el moment de màxima esplendor on el nostre poble es defineix com a nació, on ens retrobem i on prenem consciència de la força col·lectiva que tenim quan ens posem d’acord per aixecar una festa des de baix.
Davant de la temptació permanent d’algun sectors de folkloritzar la nostra cultura, de buidar-la de contingut polític o de voler-la instrumentalitzar des d’una visió identitària tancada, excloent i rància —molt pròpia d’aquells discursos d’extrema dreta que pretenen apropiar-se de la catalanitat per dividir-nos—, el jovent republicà ho tenim clar: la cultura catalana és una eina d’emancipació, de llibertat i de comunitat.
La senyera com a símbol de llibertat, no de trinxera
Els darrers episodis viscuts al voltant dels nostres símbols nacionals demostren que hi ha qui utilitza la senyera no per sumar, sinó com a instrument de confrontació i exclusió. Des de Jovent Republicà defensem justament el contrari. La senyera no és propietat de cap ideologia reaccionària ni d’un model de país carca i uniformitzador; la senyera és el reflex de la terra oberta, acollidora i republicana que som.
Defensar la cultura i les tradicions —des dels balls de diables fins a la presència dels nostres símbols als carrers— ha de ser un exercici profundament crític i transformador. No volem una cultura museïtzada ni un patrimoni tancat en vitrines. Volem tradicions vives que serveixin per connectar el passat amb les urgències del present.
Fer xarxa i comunitat: l’autèntic cor de la festa
Però si una cosa ha de ser la Festa Major de Misericòrdia, és una oportunitat inigualable per fer xarxa i teixir comunitat. Massa vegades el ritme frenètic de la societat ens aïlla i ens individualitza. Les festes són el moment perfecte per aturar-nos, escoltar-nos i saber què pensa el conjunt de la ciutadania, especialment aquells sectors que sovint no tenen veu o a qui s’intenta silenciar.
Necessitem mirar Reus amb una mirada diferent, oberta a les noves realitats i a les maneres d’entendre i estimar la ciutat per part de tothom qui la habita. Això vol dir obrir espais reals de diàleg intergeneracional i intercultural, on aprenguem les unes de les altres. La comunitat no es construeix amb consignes buides ni amb exclusions identitàries; es construeix cuidant-nos als barris, recolzant el teixit associatiu i donant suport a les entitats que mantenen viu el batec cultural de la ciutat els 365 dies de l’any.
Valors innegociables per guanyar el futur
En un moment on els discursos d’odi intenten guanyar terreny sota aparences enganyoses, les Festes Majors s’han de convertir en el bastió d’uns valors que considerem claus i intransigents:
La llibertat d’expressió, d’opinió i de pensament: Sense por a la censura ni a la tutela moral de ningú.
El dret a estimar a qui vulguem estimar: Caminant cap a un Reus totalment lliure de LGTBifòbia, de masclisme i de qualsevol forma de discriminació.
La justícia social i territorial: Perquè no hi ha festa possible mentre hi hagi veïns i veïnes exclosos de les oportunitats bàsiques de vida digna.
Aquesta Misericòrdia, hem omplert els carrers de rebel·lia festiva, de dignitat republicana i de comunitat. Hem fet de Reus una ciutat on cabem totes, tots i tothom i hem defensat amb orgull allò que ens fa ser qui som.
Oriol Veciana Guasch és portaveu del Jovent Republicà de Reus