Ja han passat més de tres anys des de la constitució de l’actual govern de coalició a Reus. L’alcaldessa Sandra Guaita repassa en una entrevista a Reusdigital.cat algunes de les actuacions dutes a terme en qüestions com la transformació urbanística, i ofereix la seva visió respecte a aspectes com la mobilitat, el comerç i la salut de l’equip de govern. Guaita també respon a si té o no ganes de continuar sent la batllessa, almenys, un mandat més.
A l’equipament de l’avinguda del Carrilet es construirà habitatge. Era un dels possibles espais on ubicar la futura Casa de la Festa.
Nosaltres el que hem dit és que primer havia de destinar-se a habitatge públic, per la necessitat que tenim i també per la ubicació, per tenir-ne al llarg de tota la ciutat.
El que tenim clar també és que les plantes baixes han de ser equipament municipal. Pot ser la Casa de la Festa. El fet que hi hagi habitatge a les plantes superiors no exclou que a la planta baixa hi pugui haver un equipament municipal.
Se sap ja què es farà amb l’antiga caserna de la Guàrdia Urbana?
A principis de setembre vam parlar amb els Serveis Territorials i hem analitzat si és millor fer un concurs d’idees o un avantprojecte. Probablement presentarem avantprojecte aquesta tardor.
Fa uns mesos vam aprovar una modificació urbanística per evitar l’enderrocament de la caserna. Ara hem de decidir quins usos li donem. Volem que sigui un espai de dinamització del barri.
Ja han començat les obres al carrer de l’Escultor Rocamora, que és l’entorn més directe al Mercat del Carrilet. Quan es començarà a veure una intervenció a l’edifici?
A finals d’any se’ns ha de presentar un projecte sobre el mateix edifici del mercat. Serà quan tindrem uns terminis més acurats.
I una vegada arrenquin les obres del mercat, com es farà la reubicació temporal de les paradistes?
Això s’està parlant amb les paradistes i les vam dir que quan tinguem els terminis exactes de l’execució de l’obra. No és tan complicat ubicar temporalment un mercat. Intentarem ajustar els terminis també perquè vegin la llum al final del túnel.
L’enderrocament dels blocs del carrer de Balmes i l’ampliació del pàrquing del Carrilet són dues actuacions que van lligades l’una de l’altra?
Van en paral·lel i tenen importància les dues coses. Quan es va fer el pàrquing del Carrilet no es va fer més gran justament pels blocs que hi ha en aquell espai, però es va deixar preparat perquè, si algun dia es tiraven els blocs a terra, es pogués fer l’actuació de manera relativament ràpida.
En quin punt es troba l’estudi de viabilitat d’un futur aparcament a la zona del passeig de Mata?
El tenim contemplat dins del Pla d’Acció Municipal, però no és la prioritat en aquests moments.
Fonts d’Adif apunten que l’estació de Bellissens no estarà enllestida fins a finals d’any o principis de l’any vinent, quan s’havia arribat a dir que aquest mes de setembre estaria operativa.
El que volem és que estigui funcionant. Si són tres mesos de retard, però està funcionant bé, perfecte. A vegades entenem que les obres es poden retardar; a nosaltres també ens passa com a ajuntament.
Allà hi viu molta ciutadania i hi ha molts estudiants que venen de fora de la ciutat i als quals els aniria molt bé.
Hi ha algun calendari marcat respecte a la platja de vies d’Adif, una part de la qual passarà a ser municipal?
No, de moment no hi ha cap calendari. De fet, ja s’ha demanat una reunió a Madrid i amb el ministre, directament. És veritat que vam aconseguir un compromís i hem signat un protocol. Això ja és un avenç i n’estem agraïts, però no ens podem quedar sense terminis.
I no només és això. També hi ha la Intermodal, per exemple. Són qüestions absolutament interessants i necessitem respostes.
Al Teatre Fortuny s’estan duent a terme obres a la sotacoberta pel seu deteriorament a causa de les filtracions d’aigua. Més enllà d’aquesta actuació, es preveu la millora de la climatització?
Amb la propietat ja s’estan treballant fórmules jurídiques perquè el consorci pugui actuar, perquè a hores d’ara, amb un lloguer, no podem fer-ho directament.
La sotacoberta és la que aguanta els aires condicionats i, per tant, primer reparem la sota coberta i després, amb el pla d’inversions, anirem fent les modificacions que siguin necessàries.
Garantir la seguretat és un dels motius amb què des de l’ajuntament justifiqueu la col·locació de la pilona retràctil al carrer del Doctor Robert.
Els metres que té el carrer són el principal problema: tenim l’espai que tenim, les voreres són molt estretes. A més, com que fa pujada, la gent accelera. Els veïns de la zona van fer la primera petició el 2021 i l’han anat presentant reiteradament.
La pilona es col·loca, primer, per una qüestió de seguretat: un nen havia estat a punt de ser atropellat, i es van activar totes les alertes, no només per part dels veïns, sinó també per part del mateix ajuntament. No fer cap actuació quan saps que hi ha un risc seria irresponsable. A això se suma que hi passaven uns 10.000 vehicles al dia amb pics de fins a 800 en una hora.
No es tracta d’una mesura aïllada.
Es fan diferents actuacions. No només és la pilona del Doctor Robert. Al barri de la Muralla es van impulsar canvis de sentit, fa un any i mig. Al carrer del Roser també es va fer canvi de sentit, fa uns mesos, i finalment, arriba la pilona del Doctor Robert.
El que hem d’entendre tots i totes és que si hi ha un problema en un espai de la ciutat, hem de ser comprensius amb la resta d’actuacions que es poden fer. No tenim problemes greus ni amb la pilona ni amb la circulació de l’entorn.
A la llarga, probablement el Roser tindrà menys vehicles, perquè el que fas amb els canvis de mobilitat és intentar que els vehicles vagin a zones d’alta capacitat, com la T-11 o les avingudes.
Ara fa unes setmanes el Tomb de Reus i la Unió de Botiguers van denunciar una situació d'»asfixia».
El comerç de la ciutat ens preocupa, com preocupa, jo crec, el comerç d’arreu de Catalunya i el món. Per què? Un dels motius és el canvi d’hàbits de consum de la ciutadania: comprar ràpid per internet.
Nosaltres pensem que la ciutat de Reus -i no ho diem només des de l’ajuntament, sinó que ho indiquen les dades- rep gent i té persones que passegen per la ciutat. El Gaudí Centre està al nucli dur del comerç local de la ciutat i ens ha incrementat un 22% els visitants aquest any 2026 fins a l’estiu. Pel que fa a la mobilitat, els aparcaments municipals han incrementat les seves dades d’ús, i estem creant una xarxa d’aparcaments dissuasius.
Com cal treballar-ho?
El que hem de fer i fem és treballar pel comerç local, i això és el que estem fent. De fet, la inversió -aposta- en campanyes que dediquem al comerç local és de gairebé 850.000 euros. Reus Promoció ha incrementat la partida pressupostària des que estem al govern municipal en un 34%. A banda, hi ha les subvencions que reben les entitats comercials per fer les accions que elles consideren oportunes.
Si es parla d'»asfíxia», expliquem quina és l'»asfíxia». Numèricament, quina és? Es parla dels impostos municipals: l’ajuntament passa la taxa de la brossa i l’IBI.
El comerç local té la taxa de la brossa que, de fet, amb els comerços petits, es va disminuir l’any passat. I pel que fa a l’IBI, molts dels comerços locals no són propietaris i, per tant, no el paguen directament. Potser també podríem parlar dels lloguers que hi ha al centre de la nostra ciutat, que considerem excessivament alts per al comerç de proximitat.
S’encara la recta final d’aquest mandat. Quin balanç en fa?
Nosaltres vam dir que havíem vingut a activar la ciutat i a transformar-la. Els dos primers anys ens hem dedicat a activar els projectes, sobretot la part més tècnica i de documentació. I ara ja ho sabeu: si vas caminant per la ciutat, els dos últims anys han estat d’execució.
Per exemple, s’ha desencallat el soterrament de les torres d’alta tensió del Pinar, s’ha transformat el carrer de Doctor Ferran o s’ha avançat en la construcció de l’escola bressol municipal L’Ametller. L’execució del Pla d’Acció Municipal serà molt alta.
Com ha anat l’entesa entre els tres partits que formeu el govern de coalició (PSC, ERC i Ara Reus)?
Ha anat molt bé. Aquest és i ha estat un govern de pacte i de treball. No tindria sentit demanar escolta activa cap a la ciutat si no hi ha un govern que també s’escolta entre ell mateix.
Òbviament hi ha un lideratge. Això és evident. Hi ha coses que l’alcaldessa s’agafa molt seriosament perquè tirin endavant, especialment perquè abans no s’havia fet.
Crec que qualsevol regidor o regidora que s’estimi la ciutat no ha de per què estar d’acord amb el govern municipal, però potser sí que ha de pensar que hi ha declaracions públiques que es fan sense cap mena de substància, rigor o dades, i a vegades sense pensar en el projecte.
Té ganes de continuar sent alcaldessa després d’aquest mandat?
Sí, la veritat és que tenim ganes. Hi ha projectes que s’han desencallat i n’estem molt orgullosos, però tenim més propostes per a la ciutat. Quan tu has crescut en una ciutat i te l’estimes, poder liderar un govern municipal i ser alcaldessa és un orgull.
Més enllà del soroll que hi ha en determinats moments, jo faig una valoració molt positiva de la relació que tenim amb la ciutat. Estic meravellada de la gent que treballa en aquesta ciutat i ens fa propostes.
De cara a l’any vinent, el pròxim plenari que es constitueixi segurament estarà més fragmentat.
Bé, fins fa uns anys, el que passava als municipis quedava una mica al marge de les dinàmiques nacionals, estatals, europees o fins i tot mundials. Ara és veritat que la gent diu que pot haver-hi un impacte de polítiques externes al mateix municipi que t’acabin afectant.
Les eleccions municipals s’han de votar en clau local. L’alcaldessa de Reus defensa Reus, no defensa Barcelona, ni Madrid, ni els Estats Units. Jo, si m’he de barallar amb el Govern de la Generalitat o amb el govern de l’Estat, m’és igual qui governi. M’és igual que sigui el PSC o que sigui qui sigui.
I això també els ho he demanat a la resta: que qui es presenti per governar la ciutat treballi per la ciutat, no per les seves sigles. A mi em sembla que alguns es presentaran com a trampolí per anar a altres llocs. Un govern municipal, una alcaldia o un municipi no són un trampolí cap a cap lloc.