Permeteu-me, per primera vegada, que em recreï en la història imaginària d’un llarg viatge. Durant quatre setmanes recorrerem la mítica Ruta 66 dels Estats Units: gairebé 4.000 quilòmetres, de Chicago a Santa Monica, Califòrnia, al volant d’un Ford Mustang descapotable del 1966. És el cotxe que m’han deixat.
He dividit el recorregut en quatre trajectes, i durant les pròximes quatre setmanes us proposaré una cançó per a cadascun, que en serà la banda sonora. Avui sortim de Chicago i posem rumb a Tulsa. La cançó que ens acompanyarà en aquest primer tram és «Mama Don’t», inclosa a ‘Shades’, l’àlbum que J.J. Cale va publicar l’any 1981.
I per què aquesta cançó i per què Tulsa com a primera parada? Doncs perquè és la ciutat on J.J. Cale va créixer i on va forjar el so que acabaria portant el nom de la ciutat: una singular barreja de blues, country, rockabilly i rock coneguda com a «Tulsa Sound».
Nascut a Oklahoma l’any 1938, John Weldon Cale —conegut artísticament com J.J. Cale— va desenvolupar un estil de guitarra inconfusible, basat en el “groove” subtil, la senzillesa i un ús magistral dels espais i els silencis. Sempre contrari a la fama i a l’exposició pública, es va convertir en una figura de referència per a músics de diverses generacions, fins a la seva mort el 2013.
Cale va començar la seva carrera als anys seixanta, tocant amb diverses bandes d’Oklahoma, abans de traslladar-se a Los Angeles per treballar com a músic d’estudi. El 1970, Eric Clapton va incloure «After Midnight» en el seu primer àlbum en solitari, fet que va donar un impuls decisiu a la seva trajectòria. Un any després, Cale publicava ‘Naturally’, inici d’una discografia que el convertiria en un músic de culte.
Entre els seus àlbums més destacats hi ha ‘Naturally’ (1971), ‘Really’ (1972), ‘Okie’ (1974), ‘Troubadour’ (1976), ‘5’ (1979) i ‘Shades’ (1981). A ‘Troubadour’ hi apareixia «Cocaine», posteriorment popularitzada per Eric Clapton. «Call Me the Breeze», en veu de Lynyrd Skynyrd, és un altre exemple del ressò que van aconseguir les seves composicions en mans d’altres artistes. Neil Young va arribar a situar-lo, juntament amb Jimi Hendrix, entre els millors guitarristes que havia escoltat mai.
Ara sí: apugem el volum i deixem que «Mama Don’t» ens marqui el ritme mentre avancem per la vella Ruta 66.