Hi ha exposicions que mostren obres i n’hi ha que expliquen històries. La nova proposta del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) aconsegueix fer les dues coses alhora. Fins al 10 de gener de 2027, el públic pot endinsar-se en ‘Col·lecció Forvm. Sacsejar la història, transformar la fotografia‘, una mostra que recorre més d’un segle de creació fotogràfica a través d’un dels fons més importants del país.
L’exposició arriba en un moment especialment significatiu. Després de dècades com a col·lecció privada, el conjunt impulsat per David Balsells i Chantal Grande ha passat a formar part de la Col·lecció Nacional de Fotografia de Catalunya. Segons explica la comissària, Marta Dahó Masdemont, la mostra neix amb la voluntat de compartir amb el públic una adquisició excepcional per part de la Generalitat i, al mateix temps, fer visible un patrimoni que es mantindrà a Tarragona, ciutat on va germinar el projecte.
La magnitud de la col·lecció ajuda a entendre la rellevància de l’operació. El fons conserva prop de 1.700 fotografies i recull autors, tendències i moviments que han marcat la història de la fotografia des del segle XIX fins als primers anys del segle XXI. La limitació de l’espai expositiu ha obligat a seleccionar-ne només un centenar, però la intenció no era elaborar una antologia de grans èxits. Dahó assegura que el repte consistia a transmetre el caràcter de la col·lecció i explicar què significa aquest conjunt d’obres quan es contempla com un tot.
Un llegat que va ajudar a dignificar la fotografia
La història de Forvm és també la història d’una reivindicació. Quan la galeria tarragonina va obrir portes l’any 1981, la fotografia encara lluitava per ser reconeguda com una disciplina artística de ple dret. Els circuits institucionals eren pràcticament inexistents i molts creadors van haver de construir els seus propis espais per defensar el valor cultural d’aquest llenguatge. La col·lecció és hereva directa d’aquell context i, segons la comissària, corre paral·lela al procés d’institucionalització de la fotografia al nostre país.
Des de Tarragona, David Balsells i Chantal Grande van impulsar exposicions, projectes curatorials i iniciatives decisives per a la consolidació del mitjà. També van contribuir a recuperar figures fonamentals de la fotografia catalana i espanyola dels anys cinquanta i seixanta, mentre donaven suport als autors que, a partir dels setanta i vuitanta, començaven a qüestionar les formes tradicionals de representació.
Aquesta diversitat és precisament allò que defineix l’exposició. «La fotografia no és una sola cosa«, resumeix Dahó en una de les idees centrals del projecte. La frase podria funcionar com a subtítol de tota la mostra. Les sales posen en contacte autors, estils i generacions molt diferents per evidenciar que la fotografia ha estat utilitzada amb finalitats, llenguatges i sensibilitats diverses al llarg del temps.
Un recorregut fet de diàlegs i connexions inesperades
Lluny d’un recorregut cronològic convencional, el visitant es troba amb un entramat de diàlegs i associacions inesperades. Obres que van ser creades en contextos molt diferents conviuen per generar noves lectures. La mateixa comissària explica que ha preferit construir relacions entre peces abans que ordenar-les segons una línia temporal estricta, amb la voluntat de mostrar com continuen interpel·lant-nos des del present.
Aquesta aposta es fa evident des de la primera sala. La cèlebre ‘Medusa’ de Joan Fontcuberta, una de les figures cabdals de la fotografia contemporània, dialoga amb una obra d’Eulàlia Valldosera. No es tracta d’una relació evident ni d’una lectura tancada. Al contrari. El que interessa és veure què passa quan les imatges entren en contacte, què suggereixen i quines preguntes susciten a qui les observa.
Per a Dahó, bona part de la potència d’aquestes fotografies rau en la seva capacitat de continuar actuant com a eines de pensament. Moltes de les peces presents a la col·lecció, afirma, no van ser concebudes per oferir respostes immediates, sinó per activar processos d’imaginació i reflexió. És aquí on apareix una de les idees més suggeridores de la mostra: «Les imatges no són objectes tancats, sinó punts de partida«, conclou.
Contra les imatges que no ens deixen pensar
Aquest plantejament adquireix encara més força en l’actual context visual. Mai no havíem estat tan envoltats de fotografies. Les xarxes socials i els dispositius digitals produeixen un flux constant d’imatges que apareixen i desapareixen en qüestió de segons. Segons la comissària, moltes d’aquestes fotografies estan construïdes perquè el receptor no hagi de pensar gaire més enllà del missatge immediat que transmeten. En canvi, les obres reunides a la Col·lecció Forvm funcionen d’una altra manera: exigeixen temps, observació i una participació activa de l’espectador.
La mostra transita així per grans qüestions de la cultura visual contemporània. La memòria històrica apareix en les fotografies d’Agustí Centelles o Henri Cartier-Bresson; el retrat es reformula a través de creadors com Cindy Sherman, Thomas Ruff o Toni Catany; mentre que el territori es converteix en objecte d’anàlisi en els treballs de Jorge Ribalta, Lluís Vives, Xavier Ribas o Sophie Ristelhueber. Tot plegat dibuixa una fotografia polièdrica i difícil d’encabir en una sola definició.
Què vol dir ‘sacsejar la història, transformar la fotografia’?
El títol de l’exposició també respon a aquesta voluntat d’obrir interrogants. Què significa exactament «sacsejar la història»? Dahó prefereix no donar una resposta única. El concepte remet, d’una banda, als autors que van transformar profundament la manera d’entendre la fotografia durant les darreres dècades. Però també apunta a la capacitat de les imatges per qüestionar les nostres certeses i alterar les lectures que fem del passat i del present.
La comissària sosté que cada visitant està cridat a construir les seves pròpies connexions. És en aquest exercici d’observació i interpretació on les fotografies adquireixen una nova vida. Les imatges, diu, no s’han de llegir com si fossin textos amb un significat únic, sinó com espais oberts que continuen generant ressonàncies molts anys després d’haver estat creades.
Les imatges que interroguen el temps
Més de quatre dècades després del naixement de la Galeria Forvm, aquell esperit pioner continua ben viu. Esplèndid. Ara convertida en patrimoni públic, la col·lecció troba al MAMT una nova etapa per continuar fent allò que ha fet sempre: defensar la fotografia com una eina de coneixement, de memòria i de pensament crític.