PP, Vox i Junts han tingut avui dues oportunitats per a mostrar que han escoltat el clam als carrers de tantes persones de totes les edats i condicions pels qui disposar d’un habitatge digne s’ha convertit en una quimera.
El debat dels dos decrets llei sobre habitatge ha començat amb una expectació en els carrers que envoltaven al Congrés junt amb una acampada festiva a la Puerta del Sol on els somnis de fer que un nou cas de desnonament com el de Mari Carmen no pogués tornar a passar. I això ha estat així durant dos dies que ha estat el temps de vigència de la norma des de la seva aprovació en el Consell de Ministres de dimarts i aquest divendres 2 d’octubre en què no han estat convalidats en el Ple del Congrés dels Diputats.
També han estat dos dies d’una allau de correus electrònics demanant que votéssim a favor dels dos decrets llei anomenats popularment Mari Carmen. Molts d’aquests correus eren missatges on es repetia un escrit genèric, tot i que bastant altres eren correus on s’explicava una història personal en la qual la incapacitat per accedir a un habitatge o la por de perdre’l es compartia obertament i se’ns demanava ajut amb urgència.
Estic convençut que tots els diputats i diputades han rebut aquests correus, a banda de poder conèixer personalment molts casos on tristament les persones ho han perdut tot, fins i tot la vida, a l’enfrontar-se a un desnonament. Tot això em feia pensar en com serien les intervencions dels diferents portaveus que pugessin a la tribuna a defensar el sentit de vot del seu grup.
La senyora Míriam Nogueras ha estat incapaç en set minuts d’explicar per què no donen suport a dos decrets llei que eren una oportunitat per treure a moltes persones la por de rebre un escrit de desnonament, a una pujada del lloguer impossible de pagar, a accedir a un primer habitatge, o a frenar una escalada de preus fruit de l’avarícia dels fons especuladors.
Els portaveus del PP i Vox amb poca fortuna han provat de fer creure a les persones presents a la tribuna de convidats i les que seguien el debat en directe, que el seu vot contrari en realitat era per salvar-los i no per deixar-los a les mans d’especuladors sense cap escrúpol. La dreta radical i la ultradreta s’han tret definitivament la màscara per mostrar que la seva funció parlamentària és servir a l’enriquiment d’unes elits a expenses del patiment de la gran majoria de les persones.
I la realitat és que la votació ha estat una conseqüència del resultat de les eleccions generals de l’any 2023. Quan arribin les pròximes eleccions caldrà escollir entre la dreta i la ultradreta defensora d’elits privilegiades i els progressistes que volen un país de drets i serveis públics de qualitat per la majoria de les persones. Qui es quedi a casa o no sumi el seu suport als partits progressistes serà corresponsable de donar el poder a la dreta radical i el feixisme.
Andreu Martín és diputat del Congrés pel PSOE.