(Prendre consciència davant el feixisme)
Davant l’onada reaccionària que pateix el món, i nosaltres també —a casa nostra han emergit propostes ultres i comportaments molt conservadors—, caldria sospesar i meditar si és inevitable, si ens deixem portar pel pessimisme i el fatalisme o si reaccionem d’una vegada.
Som massa condescendents amb aquest moviment reaccionari que ens envaeix mediàticament amb l’empenta constant de les xarxes socials (quan les abandonarem per tornar a ser lliures?). Ens volen fer pensar que totes les polítiques són iguals i que ara toca tirar enrere, regredir cap al passat; la teranyina ultradretana (racista i prepotent) ens envolta tossudament per tot arreu.
Podem creure, de bo de bo, que anar a favor dels postulats de la ultradreta i la dreta rància no significaria, a part de moltes altres coses: rebaixar les pensions, treure millores socials, anul·lar l’ajuda a la dependència, estigmatitzar les persones per les seves inclinacions personals, delatar els que pensen diferent dels salvapàtries, contribuir a una educació manipulada i segregadora, afavorir encara més l’especulació urbanística i els rendistes que se n’aprofiten, fer aflorar la xenofòbia, empitjorar la situació laboral dels treballadors, perdre drets sindicals, rebaixar impostos als rics, que l’integrisme religiós s’imposi a la ciència, rebre una informació pública esbiaixada i única, desconsiderar els éssers humans que no pensin com ells, imposar el supremacisme vergonyant…
No siguem innocents. El panorama no pinta bé i, si deixem fer, com aquell qui no passa res, ens n’acabarem penedint.
La gent se sent indignada perquè algú li diu que ho ha d’estar. Cal una perspectiva més llarga i raonada, que es valori el que s’ha aconseguit durant dècades tot i que, des d’un punt de vista egoista, puguem creure que és del tot insuficient. Ens costa posar-nos al costat dels que sí que pateixen una vulnerabilitat real per raons econòmiques, de gènere, d’edat o de migració. Tot això no és preocupant? Acabaran amb el món que volem si no hi posem remei.
Per què menysvalorem el que pot portar el feixisme i tot el que representa? Tornar a l’odi i la intolerància no ens farà cap favor; cal activar de nou la societat igualitària i permissiva que tots volem.
Obrim els ulls i deixem de banda el malson al qual ens volen portar. Algú assenyat pot donar credibilitat a pensar que viurem millor conduïts per l’extrema carcúndia?
Penseu-vos-ho, però no trieu males opcions.
Xavier Filella Fargas va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus (1999-2007), president Centre de Lectura (2011-2017) i actual responsable de Cultura de la Fundació Privada Reddis.