Aquest dimarts 13 farà cinc dies que l’eurodiputat de VOX Hermann Tertsch va demanar l’autòpsia de l’octogenària Maricarmen, convertida en símbol del moviment reivindicatiu per l’accés a un habitatge digne i assequible que s’ha estès per tot l’Estat espanyol. Per Catalunya, també.
Encara em venen arcades quan penso en la crueltat de les paraules d’aquest polític ultradretà que gaudeix, legítimament, dels beneficis de l’Eurocambra. Per a aquesta gent, qualsevol excusa serveix per criticar el president Pedro Sánchez (que no és perfecte) i, en aquest cas, fer-lo responsable, directament o indirectament, de la mort de Maricarmen Abascal a l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, on es va apagar quinze dies després que la desnonessin de la casa on vivia des de feia setanta-un anys.
Senyor Tertsch, vol saber la causa de la seva mort? La pobresa i la tristesa van crear una combinació letal als 87 anys de qualsevol persona. S’ha de ser un miserable per utilitzar aquesta mena de violència vicària contra una víctima de la solitud de la gent gran sense recursos per intentar castigar l’adversari polític.
És clar que a aquest individu li deu costar posar-se a la pell de la Maricarmen i d’altres que, com ella, estan atrapats per la penúria. Un eurodiputat guanya 7.853 euros nets al mes, rep 4.950 euros mensuals per a despeses generals, 350 euros de dieta per assistència i té pagades totes les despeses de viatge. Com voleu que entengui que una persona gran sense diners no pugui pagar el lloguer del seu pis, que ha estat comprat per un fons voltor o per un anomenat grup immobiliari? Ordre de desnonament al canto i al carrer!
Només hi ha una cosa que li hem d’agrair a aquest eurodiputat, i és que s’hagi tret la careta. Ell, el seu partit i tots els mitjans de comunicació palmeros que han donat pàbul a aquesta infame sospita que el president Sánchez podria estar d’alguna manera, per acció o omissió, darrere la mort d’aquesta bona dona deixen més que clar el que ens juguem el pròxim 29 de novembre a les eleccions generals.
La polarització ha convertit l’escenari polític en una mena de selva on la llei del més fort trepitja drets i sentiments i és el manual d’instruccions dels qui volen el poder, especialment la dreta i la ultradreta, per fotre l’adversari.
Per això és important ‘Obrir els ulls’, títol de la reflexió que Xavier Filella, exregidor, expresident del Centre de Lectura i ara membre de la junta de la Fundació Privada Reddis, publica en un article en aquest digital. Obrir els ulls per mirar d’on venim i per triar bé cap a on volem anar.
Les autòpsies les carrega el dimoni, perquè tard o d’hora tots passem per caixa. I al novembre aquesta caixa seran les urnes.
I d’una d’autòpsia demanada i, per sort, no executada, passo a una de realitzada fa catorze anys a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
El 29 de setembre de 2012 s’hi va fer un estudi anatmicoforense de la mòmia del general Prim per intentar confirmar si la seva mort havia estat causada per ofegament després dels trets rebuts al carrer del Turco de Madrid el 30 de desembre de 1870.
Els resultats van ser negatius i, per tant, quedava clar que va ser la infecció general provocada per les ferides de bala el que va posar fi a la vida de l’il·lustre reusenc Joan Prim. L’anàlisi científica desmuntava les teories conspiranoiques de la corda al coll.
El que no s’ha acabat d’aclarir oficialment és qui va donar l’ordre del tiroteig, tot i que hi havia un evident interès polític d’una part del poder concentrat a Madrid per acabar amb un home que, malgrat les llums i les ombres del seu currículum, era massa liberal i modern per a l’època.
És la temptació de tirar pel dret sense mirar prim (és un mal acudit de l’autor) per aconseguir els objectius i eliminar el rival.
No m’atreveixo a establir un paral·lelisme clar entre Prim i Sánchez, Déu me’n guardi! Però encara tenim molt present la represàlia política i policial patida l’1 d’octubre de 2017, i podria caure en la temptació d’afegir el president Carles Puigdemont al cartell d’exemples de com batre l’enemic a qualsevol preu.
L’autòpsia mèdica s’ha de justificar legalment; la política l’hauríem de reclamar socialment per conèixer els errors que han liquidat un règim o un govern i no repetir-los.
La partida del 29 de novembre, al marge de la convocatòria oficial, ja fa temps que l’estem jugant tots plegats, i ja coneixem les cartes que hi ha damunt la taula. No badem.