El pintor paisatgista Jordi Isern exposa els seus nous treballs al Museu d’Alcover fins el 19 d’octubre. La mostra s’emmarca en l’exposició que cada dos anys fa en aquest espai i en la qual presenta les noves temàtiques que ha treballat en els darrers mesos. En aquesta ocasió els protagonistes són el Pirineu i la Conca de Barberà. Isern, amb més de 30 anys de carrera, ha exposat en bona part de les principals galeries del país i té una llarga trajectòria a nivell internacional, especialment al Japó, on fa ja una dècada que hi exposa amb regularitat. «Pintar és l’expressió d’un sentiment que m’empeny a pintar allò que estimo; i la natura és el patrimoni més important que tenim», explica l’alcoverenc per definir la seva obra.
Les seves peces a l’oli es caracteritzen per mostrar els paisatges en calma. «En un món que crida tant, el silenci és un aliat fidel i imprescindible», apunta per concretar que busca «indrets on el temps sembla que s’hagi aturat». Així, a l’exposició batejada com a ‘La pintura com a refugi’ retrata pobles de la Vall d’Aran com Montcorbau, la costa rocosa de Tenerife o l’entorn del monestir de Poblet, un dels seus espais preferits i que ha dibuixat al llarg de tota la seva carrera.
En aquesta mostra formada per 61 peces de diferents formats, Alcover també hi té un paper destacat, amb instants de pluja al carrer d’en Perxes, el riu Glorieta a l’octubre o un dels escassos moments en els quals el poble ha estat nevat els darrers anys. Isern treballa els matisos que ofereixen els diferents moments de l’any, però especialment aquells on el clima incideix més en el paisatge, com la neu, la boira o la pluja. «Donar a conèixer la bellesa dels nostres paisatges a tot arreu del món on exposo és un repte diari», afirma.
Isern va agafar els pinzells gairebé per casualitat però més de tres dècades després ha comprovat que la seva feina també li serveix «com a teràpia per calmar l’angoixa, la hiperactivitat i els pensaments obsessius». «Per a mi pintar és una necessitat vital; és el refugi on em sento segur i on tot es transforma», reafirma.