Podem passar setmanes comparant mòbils, buscant una assegurança més econòmica o decidint on anirem de vacances. Però, quan es tracta dels nostres estalvis, de vegades una conversa amb un conegut o un vídeo a les xarxes és suficient per prendre una decisió. «Tinc uns diners al compte. On els podria invertir?».
És una pregunta comprensible. Ningú vol sentir que els seus estalvis estan desaprofitats ni que any rere any vagin perdent valor a causa de la inflació. El problema és que sovint intentem respondre-la sense haver-nos fet abans unes altres preguntes: per a què necessitarem aquests diners? Quan els necessitarem?
Triar on invertir hauria de ser una conseqüència de la planificació financera. Massa sovint, però, es converteix en el punt de partida.
Un bon producte pot encaixar malament
Imaginem una família que ha estalviat 15.000 euros. Després d’informar-se, decideix invertir-los en un fons de renda variable diversificat, amb costos baixos i una trajectòria que li inspira confiança. Sobre el paper, ha fet una tria meditada.
Però aquests mateixos diners també havien de servir per substituir el cotxe, afrontar una reparació de l’habitatge i cobrir possibles imprevistos. Si els mercats baixen i la família necessita retirar una part dels diners, pot acabar venent amb pèrdues. El problema no és necessàriament el fons. És haver destinat a una inversió uns recursos que havien de complir altres funcions. Podem entendre un producte i, tot i així, equivocar-nos a l’hora d’incorporar-lo a la nostra vida.
La tranquil·litat també forma part de les finances
Quan parlem d’inversió, la conversa acostuma a girar al voltant de la rendibilitat. Quant ha pujat? Quant podria guanyar? Quina alternativa ofereix més? En canvi, es parla menys de la capacitat d’afrontar una despesa inesperada sense endeutar-se, de saber quant costa realment mantenir el nostre nivell de vida o de poder sostenir una inversió quan arriben les baixades. Aquesta tranquil·litat també té valor.
Una reserva per a imprevistos té una funció diferent dels diners destinats a la jubilació. I els estalvis per a una entrada d’habitatge d’aquí a dos anys no tenen el mateix horitzó que els que podem mantenir invertits durant dues dècades pensant en la jubilació. Si ho posem tot al mateix sac, podem acabar demanant a una sola inversió que ens ofereixi disponibilitat immediata, estabilitat i una rendibilitat elevada. Unes exigències que sovint entren en conflicte i no són realistes.
Planificar no és predir el futur
La paraula planificació pot sonar complexa o reservada a persones amb grans patrimonis. Però començar pot ser tan senzill com posar ordre a unes quantes dades: què ingressem, què gastem —també en despeses anuals—, quins deutes tenim i què volem aconseguir.
A partir d’aquí podem separar els objectius, assignar-los un termini i valorar quina part dels estalvis podem invertir sense comprometre necessitats previsibles. També cal deixar marge. La vida canvia. Poden arribar una reducció d’ingressos, una mudança, una separació o noves responsabilitats familiars. Un pla financer útil es revisa i s’adapta. Per això, copiar la cartera d’una altra persona té poc sentit si desconeixem la seva situació. Podem compartir edat o sou i tenir necessitats completament diferents.
L’educació financera comença abans de la borsa
Apropar les finances a la ciutadania hauria d’ajudar-nos a prendre decisions quotidianes amb més criteri, a més d’explicar-nos com funcionen els mercats. Entendre una comissió, comparar un préstec, anticipar una despesa o identificar quan necessitarem els nostres estalvis també és educació financera.
No cal tenir-ho tot resolt per començar a invertir. Però sí disposar d’una base que doni sentit a les decisions que prenem. Abans de preguntar-nos quina inversió ens pot donar més rendibilitat, potser ens convé respondre una pregunta més propera: quina funció han de complir aquests diners a la nostra vida?
Òscar Gómez és assessor financer i impulsor del projecte Tu Sistema Financiero.