La sobreregulació, els colls d’ampolla logístics i les tensions internacionals són tres dels principals factors que condicionen el futur del sector agroalimentari. Aquesta és una de les conclusions de la cinquena edició de l’Agrifood International Congress, celebrada els dies 15 i 16 d’octubre al Port de Tarragona, que ha reunit més de 120 participants per analitzar els reptes d’una cadena de valor marcada per la incertesa econòmica i geopolítica.
Al llarg de les dues jornades, representants empresarials, experts i professionals del sector han coincidit en la necessitat de reforçar la capacitat d’adaptació de les empreses, diversificar les alternatives de subministrament i avançar cap a models logístics més eficients i sostenibles. El congrés també ha posat sobre la taula les oportunitats vinculades a les noves energies, l’economia circular i el desenvolupament de les zones rurals.
La trobada ha servit per abordar algunes de les qüestions que afecten l’activitat del Port de Tarragona, principal port agroalimentari de la Mediterrània, i el conjunt d’empreses que intervenen en el transport, l’emmagatzematge, la transformació i la distribució de matèries primeres.
Sala-i-Martin analitza els factors que generen inestabilitat mundial
La conferència inaugural, celebrada dijous a la tarda, ha anat a càrrec de Xavier Sala-i-Martin, catedràtic d’Economia de la Universitat de Colúmbia, que ha pronunciat la ponència ‘Un món en tensió’. L’economista ha identificat vuit factors que, segons la seva anàlisi, expliquen l’actual escenari de volatilitat internacional.
Entre aquests elements ha situat les polítiques impulsades per Donald Trump, els processos de desglobalització i la configuració d’un nou ordre mundial incert, així com els conflictes bèl·lics i la vulnerabilitat de corredors comercials estratègics com l’estret d’Ormuz, el canal de Suez i l’estret de Malacca.
Sala-i-Martin també ha assenyalat la inseguretat alimentària, la fragilitat i la impaciència que atribueix a les generacions més joves, la polarització política i social, el malestar envers la migració, la complaença europea i la revolució tecnològica, especialment la irrupció de la intel·ligència artificial.
Davant d’aquest escenari, ha proposat cinc pautes per gestionar la incertesa: comprendre el context internacional, experimentar en els nous escenaris, diversificar per disposar d’alternatives, saber distingir la informació rellevant de les aparences i evitar la complaença.
La regulació europea i els seus efectes sobre la competitivitat
La segona jornada ha començat amb una intervenció de Carme Soler, directora d’ASFAC, l’associació de productors de pinso de Catalunya, que ha analitzat l’impacte de la normativa europea sobre el comerç agroalimentari.
Soler ha centrat la seva exposició en el reglament europeu contra la desforestació, conegut com a EUDR, que estableix requisits per garantir que determinades matèries primeres comercialitzades a la Unió Europea no procedeixin de terres desforestades.
La directora d’ASFAC ha qüestionat que productes tan diferents com la soja, el cafè o el cacau estiguin sotmesos a exigències similars, malgrat les particularitats de cadascun dels seus processos de producció. En el cas de la soja, ha recordat que es tracta d’una matèria primera estratègica per a la indústria dels pinsos.
Segons ha explicat, les obligacions de traçabilitat afecten tota la cadena, des del productor fins al transport, la logística i el processament final, fet que «suposa una pressió brutal a tota la cadena de valor». D’acord amb els càlculs d’ASFAC, l’aplicació del reglament podria representar un sobrecost superior als 150 milions d’euros anuals, equivalent a un increment dels costos del 12%, amb repercussions que acabarien arribant als consumidors. Per aquest motiu, Soler ha defensat la necessitat de «regular sense perdre competitivitat» i ha advertit que garantir el subministrament de matèries primeres és una condició estratègica per al sector.
El bioetanol obre noves oportunitats per al sector agroalimentari
La transició energètica i l’aprofitament de les matèries primeres agrícoles han protagonitzat la primera taula rodona, titulada ‘Food, feed, fuel: el rol de les matèries primeres agroalimentàries en la transició energètica’. Hi han participat Alberto Carmona, CEO i fundador de NixAl Commodities; Joan Bolet, vicepresident de Vertex Bioenergy, i Joaquín Gaitán, directiu d’ADM Agro Ibérica.
Els ponents han analitzat les possibilitats que ofereix la producció de bioetanol a partir del midó del blat de moro, tant per avançar en la descarbonització com per generar activitat econòmica en els entorns rurals. Carmona ha explicat que aquest procés permet aprofitar el midó del cereal i reservar-ne la proteïna per a altres aplicacions, com l’elaboració de pinsos, cosa que podria oferir alternatives a determinats usos de la soja.
Per la seva banda, Joan Bolet ha destacat el potencial del bioetanol en la reducció de les emissions i ha assegurat que pot aconseguir una disminució del 70% respecte a l’etanol convencional. També ha exposat les possibilitats de capturar el CO₂ generat durant la producció per destinar-lo a altres aplicacions agroalimentàries o a l’elaboració de combustibles sintètics. Joaquín Gaitán ha defensat aquest model com una oportunitat per impulsar l’economia circular, tot i que ha lamentat que l’ús de cereals per produir biocombustibles estigui condicionat per les necessitats de consum alimentari.
La flexibilitat empresarial, clau davant les crisis
La segona taula rodona, dedicada a la resiliència, els costos i la presa de decisions en entorns disruptius, ha reunit Jaume Arimany, gerent comercial sènior de Proteïnes de Bunge; J. R. Albareda, del Departament de Compres de Matèries Primeres de Vall Companys, i Josep Ribó, director de Producció d’Alimentació Animal de BonÀrea.
Els participants han coincidit a destacar la capacitat del sector per adaptar-se a escenaris canviants. En aquest sentit, han explicat que els fabricants de pinsos disposen de diferents matèries primeres que poden substituir-se o combinar-se en funció de les necessitats del mercat.
Arimany també ha assenyalat que l’activitat internacional de Bunge facilita la cerca d’alternatives davant les dificultats de subministrament o les alteracions dels mercats. Pel que fa als costos, els ponents han considerat que, davant d’una crisi, l’objectiu no sempre pot ser evitar-ne completament les conseqüències econòmiques, sinó reduir-ne l’impacte i garantir la continuïtat de l’activitat.
«La resiliència té un cost, però després de diferents crisis hem après a ser àgils. El repte és més de gestió que d’inversió», ha afirmat Josep Ribó. El representant de BonÀrea ha insistit en la importància de disposar d’equips humans preparats i ben informats per poder prendre decisions i trobar alternatives amb rapidesa.
El ferrocarril i les inversions portuàries, eines per superar els colls d’ampolla
La darrera taula rodona ha abordat les dificultats logístiques que afecten el comerç agroalimentari, especialment la manca de capacitat d’emmagatzematge, la disponibilitat limitada de transportistes per carretera i la necessitat de reduir l’impacte ambiental de les operacions.
La sessió ha comptat amb Ramón García, director comercial d’Ership; Javier Dolader, responsable de la cadena de subministrament de Grupo Jorge, i Carles Segura, cap de l’Àrea d’Explotació del Port de Tarragona.
García ha exposat els projectes d’inversió que Ership desenvoluparà al Port de Tarragona, entre els quals hi ha la construcció de noves naus d’emmagatzematge i la implantació de sistemes mecanitzats de transport de sòlids a dojo mitjançant cintes transportadores.
Aquestes actuacions permetran ampliar la capacitat d’emmagatzematge i reduir la necessitat de camions per traslladar el gra entre els vaixells i els magatzems, amb l’objectiu de millorar l’eficiència operativa i disminuir les emissions. Per la seva banda, Javier Dolader ha explicat l’aposta de Grupo Jorge pel transport ferroviari per connectar el Port de Tarragona amb els centres de producció de la companyia a l’Aragó. «Hem volgut apropar el port als nostres centres de producció a l’Aragó», ha assenyalat.
La companyia ja utilitzava el ferrocarril per transportar productes carnis destinats a l’exportació fins al Port de Barcelona. A partir d’aquesta experiència, ha impulsat un model similar per a les importacions de cereal destinat a l’elaboració de pinsos. Per fer-ho, ha invertit en una superfície logística pròpia dins del Port de Tarragona i en serveis ferroviaris regulars de transport de cereals cap a les estacions aragoneses de Zuera i Sariñena. Aquest sistema li permet disposar d’un control més gran sobre la cadena logística, reduir la dependència del transport per carretera i millorar la capacitat de resposta davant possibles incidències.
Carles Segura ha defensat el paper de les infraestructures portuàries per donar resposta a les necessitats del sector. Com a exemple, ha destacat l’ampliació del calat del Moll de Castella, una actuació que permetrà rebre vaixells de dimensions superiors i millorar l’eficiència del transport marítim, amb una reducció de les emissions associades.
Els tres participants han coincidit en la necessitat de reforçar la col·laboració publicoprivada per desenvolupar solucions que ajudin a superar els colls d’ampolla i a adaptar la logística agroalimentària als canvis del comerç internacional.