Una lectura dels números de l’Ajuntament

L’Ajuntament de Reus ha presentat aquests dies el Pla d’Inversions per al 2027, els diners que es destinaran a equipaments diversos els pròxims mesos, a partir de gener. Dies enrere, deixava constància de la voluntat de no apujar impostos i taxes municipals l’any que ve i, el més important, presentava el pressupost per al 2027, la peça clau de l’economia municipal. Els tres documents són, més enllà de paraules, frases ben trobades i eslògans, els que millor defineixen una acció de govern. El que no surt en aquests documents, no existeix, no es fa. Per tant, si algú vol analitzar a fons la política municipal, cal que es fixi en el que surt en aquests papers, i també en el que no hi surt. En això hi té molt a dir l’oposició, que té en les ordenances i impostos, la llista d’inversions i el pressupost la font principal del seu argumentari per oposar-se als qui governen.

Però no és fàcil. Un pressupost té una notable complexitat, i la llista d’inversions és llarga i cada ítem amaga molts matisos. El govern ja ha dit que el pla d’inversions prioritza “les polítiques d’habitatges, el manteniment i millora de l’espai públic, la millora de la mobilitat amb criteris de sostenibilitat i l’impuls d’un nou model d’atenció a la ciutadania i la promoció econòmica amb un projecte estratègic d’anàlisi de dades per generar noves oportunitats”. A veure què en dirà l’oposició que, pel que fa a les ordenances, a Junts ja s’ha dit que s’ha perdut l’oportunitat de baixar la pressió fiscal a la ciutat. La ciutat reviurà l’etern debat entre socialdemòcrates i liberals, que, simplificant molt, enfronta els partidaris d’una fiscalitat que permeti fer polítiques que contribueixin a redistribuir la riquesa, amb els partidaris de menys polítiques públiques i de deixar que sigui la societat la que vagi resolent els problemes. Res de nou, i cal partir de la base que qui governa té dret a aplicar la seva manera d’entendre l’art de governar.

També és un bon exercici repassar la història. He passat pel sedàs de la intel·ligència artificial les dades sobre impostos, inversions i pressupostos des del 2011 fins avui. La tria no és innocent: He buscat el 2011, que és quan Carles Pellicer va accedir a l’alcaldia amb Junts per Reus, que ostentaria fins al 2023, quan es va produir el canvi cap a l’actual govern municipal. Aquestes són les dades:

Algun aclariment a la taula. La columna del pressupost entre els anys 2011 i 2021 inclou l’Hospital Sant Joan, que des d’aleshores ja no depèn orgànicament, ni pressupostàriament, de l’Ajuntament de Reus. A partir del 2021, doncs, el pressupost no contempla l’Hospital. D’altra banda, la taula simplifica molt els conceptes, perquè en el tema fiscal hi ha matisos, ja que sovint l’Ajuntament ha hagut d’aplicar increments que venien ordenats per l’Estat, especialment en el càlcul de l’IBI. Quan parlem de congelació, parlem del marge que té l’Ajuntament per fixar els impostos i taxes, la normativa dels quals no permet una completa autonomia. Una altra realitat és que les taxes, per llei, han de pagar el servei, com el cas de la brossa i l’aigua, i cada any s’encareix, poc o molt.

Aclarit això, fixem-nos en alguns detalls. Pellicer entra el 2011 amb els números aprovats pel govern anterior, de Lluís Miquel Pérez, però quan ja pot fer els seus propis números topa amb la realitat d’un ajuntament molt endeutat, a un pas de la intervenció per part de l’Estat. Se’n va parlar molt, de tot plegat, durant aquells anys, i del baix nivell d’inversió que podia tenir l’Ajuntament de Reus, equiparable al de municipis molt més petits, com la Selva del Camp o la Canonja. 

A mesura que passen els anys, la situació es va resolent, creix el pressupost total, creixen les inversions, i es manté la congelació d’impostos. Fins al 2020, a l’inici del tercer i últim mandat de Carles Pellicer, que es produeix una pujada notable, en bona part justificada per tants anys de congelació i per les noves necessitats creades pels efectes sobre l’economia local de la pandèmia de la COVID-19, resolts en part gràcies a un ambiciós i consensuat pla de reactivació econòmica que va permetre tapar molts forats creats pel virus.

Quan Sandra Guaita entra a l’alcaldia i pot fer els seus pressupostos, el 2024, es produeix una altra pujada notable d’impostos, que permet uns pressupostos expansionistes i incrementar de manera significativa les inversions. Després d’aquella pujada, impostos i taxes s’han tornat a congelar cada any, tot i que el pressupost general i el d’inversions ha pogut créixer. Això ha estat possible perquè l’economia global té bona salut (i que duri).

Cada ciutadà faria el seu propi pressupost, especialment el d’inversions, perquè cada ciutadà percep de manera diferent les coses i té la seva particular llista de prioritats. El govern ja ha presentat el seu. Les dades expliquen algunes coses, però potser no la percepció que el ciutadà té d’aquestes xifres. Canviar aquesta percepció ja és feina dels partits, la missió dels quals és portar les aigües cap al seu molí. Per això serveixen les campanyes electorals i els mesos previs, que és on ens trobem ara.