Quan penso en el disseny, no em limito a l’exercici professional. També penso en la formació, la cultura i les relacions que s’estableixen entre disciplines i persones. Els centres educatius hi tenen un paper primordial, no només pels coneixements que transmeten, sinó també per l’entorn creatiu que poden arribar a generar.
Ho dic també des de l’experiència personal. En els meus anys d’estudiant a l’Escola d’Art i Disseny de Reus (EADR), l’art i el disseny convivien estretament. S’hi impartien especialitats com la pintura mural i el disseny d’interiors, i recordo l’admiració que sentíem per bona part del professorat, format per professionals de l’arquitectura i les arts plàstiques, així com per molts dels nostres companys. Aquell entorn va influir en la nostra manera d’entendre la formació i la professió.
Al territori comptem amb centres com les escoles d’art i disseny de Reus (EADR), Tarragona (EADT) i Amposta (ESARDI), les de Reus i Amposta amb formació específica en disseny d’interiors, i també amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili, ubicada a Reus. Aquests són només alguns exemples d’un conjunt més ampli de centres i institucions vinculats a la formació artística i al disseny, amb trajectòries i especialitats diferents, que formen part de la vida educativa, cultural i creativa del territori.
En aquest context, penso que el Col·legi Oficial de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Catalunya (CODIC) pot tenir un paper important. Ser del territori no significa limitar-se al territori. Com a institució d’àmbit català, el CODIC ens permet, des de Tarragona, accedir a activitats, formació i oportunitats que es generen també a través de les demarcacions de Barcelona, Lleida i Girona. Això amplia les possibilitats de relació i d’intercanvi amb professionals, centres i entitats d’altres punts de Catalunya. Actualment mantenim col·laboracions amb entitats com la Barcelona Creativity & Design Foundation (BCDF), l’Associació per a l’Estudi del Moble o l’Escola Sert. Alhora, des del CODIC organitzem formacions específiques per a les persones col·legiades.
Aquesta voluntat d’acostar la formació al món professional també es manifesta en els Premis CODIC. La darrera edició, la 27a, va comptar amb una bona participació i va permetre reconèixer i posar en valor els treballs dels nous professionals. Més enllà dels guardons, els premis són una oportunitat per establir relacions entre els centres formatius, els professionals i la societat, i per compartir diferents maneres d’entendre el disseny.
En qualsevol cas, penso que les relacions entre institucions no s’han de mesurar pel nombre de convenis. És important escoltar els centres, els professionals i les entitats, conèixer les seves inquietuds i entendre què podem aportar des del CODIC i què podem aprendre dels altres. Només així aquestes relacions poden traduir-se en iniciatives útils.
La societat ha de poder comptar amb professionals habilitats i col·legiats en l’àmbit del disseny d’interiors, però també amb el CODIC com a institució disposada a informar, orientar i col·laborar. Penso que aquesta disponibilitat ha d’anar acompanyada d’una voluntat d’obertura, tant per atendre les qüestions que puguin sorgir com per participar en iniciatives vinculades al disseny, la formació i la cultura. En definitiva, si el disseny és transversal, també ho ha de ser la institució que el representa.
Xavier Moix és secretari general del CODIC