El lloguer mitjà a Reus es va situar en 631 euros mensuals durant el segon trimestre del 2026, segons les dades actualitzades pel Govern a partir de les fiances dipositades a l’Institut Català del Sòl (Incasòl). La xifra representa un augment de 46 euros respecte al mateix període del 2025, quan la mitjana era de 585 euros, equivalent a una pujada del 7,9% interanual.
L’encariment a la capital del Baix Camp supera el del conjunt de Catalunya, on el lloguer mitjà ha crescut un 2,7% en un any, fins als 877,81 euros. Tot i aquesta evolució, la renda mensual a Reus continua sent gairebé 247 euros inferior a la mitjana catalana.
En comparació amb el primer trimestre d’enguany, quan el lloguer mitjà reusenc era de 570 euros, l’increment és de 61 euros, un 10,7%. Si es pren com a referència el segon trimestre del 2024, amb una mitjana de 569 euros, l’augment acumulat arriba al 10,9%.
Reus forma part dels municipis declarats zona de mercat residencial tensionat des del març del 2024. Les dades mostren que la ciutat registra una evolució diferent de la mitjana del conjunt de zones regulades, tot i que els períodes de comparació disponibles no coincideixen exactament.
Diferències entre municipis de la demarcació
Les dades municipals també reflecteixen diferències dins de la demarcació de Tarragona. A la Riera de Gaià, al Tarragonès, el lloguer mitjà del segon trimestre del 2026 se situa en 760 euros, davant dels 510 euros del mateix trimestre del 2024. Aquest municipi no està declarat zona tensionada.
La informació facilitada no inclou una mitjana global de la demarcació, de manera que aquestes xifres municipals no permeten determinar l’evolució del conjunt del territori.
Contenció dels preus al conjunt de zones tensionades
Les dades del Govern arriben quan han passat més de dos anys des de l’inici de l’aplicació dels topalls als lloguers a Catalunya. Segons l’Executiu, entre el primer trimestre del 2024 i el segon trimestre del 2026, els preus han augmentat un 0,7% al conjunt de zones tensionades, mentre que als municipis no inclosos en la regulació han crescut un 11%.
Als municipis fora de la declaració de mercat tensionat, el lloguer mitjà se situa en 648,22 euros mensuals.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat que la regulació està contenint els preus a les zones on s’aplica. Pel que fa als nous contractes d’aquestes àrees, la renda mitjana ha estat de 894 euros durant el segon trimestre. El Govern estima que, sense els topalls, hauria arribat als 1.023 euros.
Més contractes vigents i menys lloguers de temporada
El segon trimestre s’ha tancat amb un saldo positiu de 2.512 contractes de lloguer, és a dir, se n’han formalitzat més dels que s’han extingit. Des de l’aplicació dels topalls, les zones tensionades acumulen un increment net de 23.506 contractes.
Tot i això, s’ha alentit el ritme de signatures. El Govern ho atribueix a una menor rotació dels llogaters i no a una reducció de l’oferta. Segons l’Executiu, Catalunya supera els 850.000 contractes actius, una xifra que considera un màxim històric.
Paral·lelament, el nombre de contractes de temporada s’ha reduït en 963 durant el segon trimestre, el tercer consecutiu amb descensos. Els nous contractes d’aquesta modalitat han caigut un 40% respecte al mateix període de l’any passat.
Inspeccions i expedients sancionadors
El Govern també ha informat que ha tramitat 45 expedients sancionadors per incompliments de la regulació dels lloguers, amb propostes de sanció que sumen prop d’1,3 milions d’euros. En total, s’han dut a terme unes 600 inspeccions, principalment en habitatges de grans tenidors.
L’Executiu sosté, a més, que els límits als lloguers contribueixen a moderar els preus de compravenda. Segons les dades presentades, la quota hipotecària representava el 33,5% del salari mitjà a Catalunya durant el segon trimestre, davant del 42,9% de Madrid.