La cantant malaguenya Salma (Mijas, 2002) arriba al jardí de la Casa Rull aquest dissabte, a dos quarts d’1 del migdia, en el marc del cicle Reus Cultura Contemporània amb una proposta íntima que posa el flamenc al centre, però que no renuncia a explorar altres sonoritats.
Formada en la guitarra flamenca i el cant des dels vuit anys, l’artista ha anat construint un univers propi en què conviuen la tradició i les influències contemporànies. Després del seu debut amb ‘Sangre de Cobarde’ (2024), aquest 2026 presenta ‘Mal corte’, un EP de sis cançons que transita entre el flamenc, la jota, el pop, les sonoritats urbanes i els corridos, amb col·laboracions de Lola Índigo, Lia Kali i Queralt Lahoz.
Parlem amb ella sobre els seus inicis, el pas per Operación Triunfo, la indústria musical i la recerca d’una veu artística pròpia.
Com és endinsar-se en la complexa indústria musical com a concursant d’Operación Triunfo?
Jo, abans d’OT, portava anys dedicant-me a la música amb un grup de versions i fent bolos a fires i casaments. Ara aposto per la meva música i pel que vull dir. Has de saber d’on vens i cap a on vols anar, navegant per mars nous.
La indústria musical és un espai difícil, la gestió del qual depèn de la teva energia i les persones de qui t’envoltes. Tot i no envoltar-me de males persones, el camí està sent difícil.
Ha canviat la Salma actual respecte a la que va entrar a l’acadèmia d’OT?
Ha canviat moltíssim. OT és una experiència preciosa, però mentalment complicada, ja que és un tancament, aïllament, que ve acompanyat d’una posterior sobreexposició. Sortir del programa no va ser un fet massa agradable. Ara he trobat la meva calma, el meu cercle.
‘Mal corte’ és el teu darrer EP, que va des del flamenc fins a la jota, passant pel pop, les sonoritats urbanes i els corridos. Com defineixes el teu projecte?
El meu treball, fins ara, ha sigut una tasca d’investigació total. Venia d’un lloc molt concret, del flamenc, un dels estils més complexos amb una base increïble. He treballat per fusionar aquest flamenc que porto de casa, amb altres influències meves com la música urbana. Com a artista jove i emergent he anat provant coses, jugant i creant.
Continuarà aquesta tasca d’investigació?
Mai em tancaré a res, però no ho sé. Ara mateix, m’interessa molt tornar a les arrels. La creació és un treball constant, i sovint consisteix a esperar que et vingui una idea. No comparteixo la idea de fer per fer com si fóssim màquines. Ara, per exemple, estic enfocada en un nou projecte del qual no puc avançar res.
Entre les teves darreres col·laboracions, hi ha «Ni me olvidas, ni te olvido», amb Juanjo Bona, company de la teva edició d’OT amb qui vau versionar «A tu vera», de Lola Flores. Aquesta unió fora de l’acadèmia va sorgir de forma natural, oi?
Sí. Juanjo i jo compartim l’amor pel folklore i la música tradicional de la nostra terra, ell pel folklore aragonès i jo pel flamenc. Actualment, és un dels meus millors amics i estava pendent tirar endavant algun cançó junts. Tot va anar molt de pressa i ho vaig viure d’una manera molt natural i real. A més, als fans sempre els fan il·lusió aquestes col·laboracions. Del món d’OT també he publicat temes amb Suzete i Lola Índigo.
Què és el que més t’agrada de la teva professió?
A dalt de l’escenari és on em sento més plena i realitzada, sempre serà el meu lloc preferit. També és gratificant el procés de creació i l’estima que sento per l’estudi.
Quan pujo a l’escenari, no em poso gens nerviosa, sento agraïment i responsabilitat. He escollit aquesta vida perquè el que em motiva és la música.
Amb què es trobarà el públic de Reus?
Es trobarà amb un concert acústic, molt bonic: jo sola amb la guitarra. Aquest és el meu nucli, d’on vinc. La meva carrera va començar a la meva habitació, cantant tardes senceres amb la meva guitarra.
A Reus presentaré cançons de la meva carrera, però també he afegit al repertori versions que m’han fet ser l’artista que soc, passant per artistes com Chavela Vargas, Niña Pastori o Rusowsky.