L’any 2025 arrencarà amb l’augment de diversos impostos, que comportaran un lleuger augment dels preus. Tal com és habitual cada 1 de gener, algunes tarifes es revisen i això afectarà la butxaca. Aquest any els encariments s’expliquen, sobretot, pels impostos: aliments, aigua, residus i llum protagonitzaran les principals pujades del nou any perquè recuperaran en bona part l’IVA que tenien abans de la crisi de la inflació.
Aliments i l’oli: l’IVA recupera els tipus previs a la crisi inflacionaria
L’alimentació és un dels elements que s’encarirà lleugerament amb l’entrada del nou any perquè l’IVA recuperarà els nivells previs a la crisi de preus. Els aliments bàsics -oli d’oliva, llet, pa, ous, formatge, fruita, verdura, llegums, cereals i farines- passaran a tenir l’impost al 4%, dos punts més que ara, i les pastes i olis de llavors l’enfilaran fins al 10% (actualment estan al 7,5%). D’aquesta manera, el cistell de consum recuperarà els nivells de tipus habituals que tenia el 2022, abans que el govern espanyol activés la rebaixa com a resposta a l’encariment generalitzat per l’impacte de la guerra d’Ucraïna.
El govern espanyol defensa que el cost dels aliments bàsics s’ha normalitzat i assegura que la tornada als tipus normals respon a la directriu de la Comissió Europea d’anar atenuant les mesures econòmiques extraordinàries que s’han adoptat en resposta al conflicte bèl·lic.
Puja la factura elèctrica
A partir del pròxim 1 de gener s’incrementarà l’IVA de la llum del 10 al 21%. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) calcula que per a la majoria de llars això es traduirà en un augment de la factura elèctrica al voltant dels 118 euros anuals i de 106 euros en el cas de la tarifa regulada.
Les hipoteques seran més barates
L’any 2024 quedarà marcat per l’inici de la baixada dels tipus d’interès. Després de dos anys històricament alts, al juny el Banc Central Europeu (BCE) va optar per començar a rebaixar el preu del diner. Per ara se situa en el 3%, però la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va donar a entendre a mitjans de desembre que hi haurà noves baixades, a l’espera de l’evolució de la situació política als EUA o en països de la UE com Alemanya.
La previsió és que al llarg del 2025 els tipus se situïn a l’entorn objectiu del 2%. Aquesta baixada provocarà una baixada de les hipoteques de tipus variable. De fet, al novembre l’Euríbor, l’índex al qual van referenciats la majoria de préstecs d’interès variable, va tornar a caure fins a situar-se en el 2,51% i va continuar abaratint les quotes que paguen les llars. El pronòstic és que aquesta tendència es mantingui durant el nou any.
Ingressos: a l’espera d’apujar el sou mínim
Per la banda dels ingressos, amb l’entrada del nou any el focus també es posarà en el salari mínim interprofessional (SMI). La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va anunciar la intenció que s’apugi com a mínim el mateix que la inflació, de manera que se situaria al voltant dels 1.166 euros. Per ara, l’SMI és de 1.134 euros al mes en 14 pagues.
El que segur que s’apuja a partir del pròxim 1 de gener són les pensions, que es revaloritzaran un 2,8%. Els increments seran d’uns 600 euros a l’any de mitjana per una prestació de jubilació i de 500 euros la resta.