En un moment en què el despoblament rural i el canvi climàtic representen grans reptes, la Júlia Viejobueno presenta ‘Quedar-se al tros’, una obra que lliga literatura, tradició i consciència ecològica per reivindicar la importància de la pagesia al Priorat. La seva història no és només la d’una jove que decideix tornar a la finca familiar després d’estudiar literatura a Barcelona, sinó també la d’una generació que busca reconciliar dos mons aparentment distants: el rural i l’urbà.
‘Quedar-se al tros’: un llibre amb arrels profundes
El llibre de Viejobueno, titulat ‘Quedar-se al tros’, reflecteix el seu compromís amb la pagesia i la seva connexió amb la terra. Després d’haver cursat estudis literaris a Barcelona, l’autora decideix tornar al seu poble natal, la Figuera, per fer-se càrrec del mas familiar. Aquesta decisió, plena de reptes, també és una aposta pel futur del territori i una reflexió sobre la necessitat de preservar el patrimoni rural en un Priorat que lluita contra el despoblament.
«Vaig escriure el llibre en poc més d’un mes, però el vaig pensar durant un any sencer» explica la Júlia, tot referint-se a la seva òpera prima, un text que barreja reflexions literàries amb vivències quotidianes del camp. «Volia que ressonés tant en aquells que tenen vincles amb la pagesia com en aquells que no en tenen».
Entre la ciutat i el camp
La Júlia va marxar a Barcelona amb 18 anys per estudiar literatura, un camí que semblava allunyar-la de la terra. «Quan ets petita, perceps el mas com una obligació: Hauries preferit quedar-te amb els amics, però t’hi porten i hi treballes, en canvi, quan decideixes quedar-t’hi com a adulta, canvia completament, ja que és un compromís conscient», diu.
Després d’acabar la carrera, Viejobueno no va trobar una feina relacionada amb els seus estudis que la motivés. Això la va portar de tornada al Priorat, on va descobrir que podia combinar la seva passió per la literatura amb el treball agrícola. «La pagesia alimenta l’ànima d’una manera que la ciutat no pot; tot i això, no renuncio a cap de les dues coses», comenta.
A Barcelona, es va enfrontar a la desconeixença generalitzada sobre la realitat rural. «La majoria de la gent no entenia d’on venia: Coneixien el Priorat pel vi, però no sabien res de la pagesia», recorda. Aquest contrast li va fer veure com era d’important explicar la seva història i fer valdre la feina del camp.
Una pagesia en perill
L’obra de la Júlia no només tracta d’experiències personals, sinó també de la situació de la pagesia al Priorat. «L’agricultura potser no desapareixerà, però la pagesia sí perquè està en perill de ser substituïda per empreses grans que deshumanitzen el sector», afirma. La pagesia, segons ella, és molt més que una feina, és una manera de viure que connecta la gent amb la terra.
També denuncia els problemes més imminents, com el canvi climàtic i la burocràcia. «Els senglars són una amenaça constant. A més, la burocràcia actual fa que sigui molt complicat mantenir petits projectes agrícoles. Les exigències per a un pagès individual són les mateixes que per a una gran empresa», critica.
El canvi climàtic també ha alterat els ritmes tradicionals del camp, amb períodes de sequera més prolongats i temperatures extremadament altes que dificulten els conreus. Aquests canvis posen en risc tant els ecosistemes com les collites, i fan necessària una adaptació constant per part dels pagesos. «Cada any és una incògnita; no sabem com respondran les plantes ni quins seran els efectes a llarg termini, però el que és clar és que hem de buscar formes més sostenibles de treballar la terra», assenyala Viejobueno, qui fa èmfasi en la necessitat de preservar el paisatge agrícola i fomentar pràctiques respectuoses amb el medi ambient.
Literatura com a eina de resistència
La seva obra literària no és només un homenatge al Priorat, sinó també un crit de resistència. «Quedar-se al tros és una opció política«, declara. Per a ella, viure al camp és una manera d’apostar per un model sostenible que protegeixi la biodiversitat i combati problemes com els incendis forestals.
La Júlia també veu en la literatura una forma d’acostar els joves al camp. «Hem de trobar maneres creatives d’explicar aquesta realitat i la literatura pot fer que la gent connecti amb el camp des d’una perspectiva diferent,» diu, i afegeix que cal ser realistes: «Viure del camp és dur i no és per a tothom: Són necessàries solucions estructurals perquè aquest model pugui sobreviure».
Mirant al futur
El missatge de la Júlia és clar: el futur del camp depèn de les persones, no de les empreses. «El camp necessita gent que el cuidi, que hi treballi -units i plegats- amb passió i dedicació», conclou.
La seva història recorda que el futur del Priorat, i de tants altres territoris rurals, requereix una combinació de consciència, acció i voluntat de preservar una manera de viure arrelada a la terra. Amb el seu exemple i les seves paraules, Viejobueno convida a reflexionar sobre el paper que cadascú pot tenir en aquest canvi necessari. El llibre es pot adquirir a les llibreries des de novembre.