El periodista i escriptor Joan Antoni Domènech ha ofert aquest passat dimarts la seva ‘Teoria de Reus‘ al Centre de Lectura, en referència al caràcter emprenedor i empresarial que va viure la nostra ciutat entre els segles XIX i XX.
L’autor dels dos volums d»Històries empresarials de Reus’ ha teoritzat sobre la important concentració de talent empresarial que hi va haver a la nostra ciutat, argumentant-la en les dificultats politicoadministratives que al llarg de la història ha patit Reus. Aspectes com no ser capital provincial ni eclesiàstica, i no tenir mai un port propi, van fer que la gent s’espavilés i creés sinergies col·laboratives que van ser claus per a l’èxit en un gran nombre d’iniciatives empresarials. Em resum, i en paraules de Domènech: «l’absència de facilitats va fer gran la ciutat».
Però més enllà de les dificultats, el ponent també ha fet esment d’altres elements conjunturals com el vent. Domènech ho ha exemplificat amb Josep Pla quan deia «que l’home era un animal climàtic» i potser per aquest motiu l’Empordanet i Reus tenen tants punts en comú, com per exemple la capacitat de veure néixer genis. El periodista ha ofert un altre exemple centrat en unes paraules de l’economista Ernest Lluch: «Reus i l’Empordanet es van convertir en uns illots de lliurecanvisme dins del gran magma de proteccionisme d’aquella època».
Domènech també ha destacat la importància del mar en un moment històric, en què les comunicacions terrestres eren molt complicades. La proximitat del port de Salou va permetre a Reus comercialitzar més enllà de la nostra comarca. En aquest sentit, ha situat Reus dins del grup de Talassocràcies, un concepte geoestratègic que implica un domini comercial del mar com ho van ser a més gran escala Venècia, Gènova, Portugal o Anglaterra.
La concentració d’iniciativa empresarial va arribar fins al punt que el 1930 a Reus hi havia 1.840 comerciats o industrials, fet que representava un 13% de la població d’aquell moment. Aquesta coralitat empresarial va permetre dur a terme de manera exitosa projectes de ciutat tan importants com el Carrilet a Salou, el Pantà de Riudecanyes, o no tan exitosos com és el cas del canal marítim de Reus a Salou d’inicis del segle XIX.
Domènech ha aprofitat l’acte per anunciar que està fent un nou llibre, que tracta sobre la indústria farmacèutica a Reus, en què explica el cas de l’Aspirina de la mà de Serra Pàmies, les aigües minerals de Rocallaura d’Antoni Punyed o d’Antoni Abelló, el gran empresari farmacèutic de Reus i inventor conegut del Frenadol.
Cal destacar la feina que està duent a terme Joan Antoni Domènech per donar a conèixer a la ciutadania la riquesa empresarial de Reus, que va dur la nostra ciutat a ser la segona més important de Catalunya durant el segle XIX i principis del XX.