L’editorial Silva ha publicat la tercera novel·la d’Álex Saldaña Redondo (Ordizia, 1967), ‘Flores amarillas en la cuneta’. El periodista, amb una carrera que va començar a El Diario Vasco, per passar després per l’agència EFE, pel rotatiu El Universal de Veneçuela i finalment com subdirector del Diari de Tarragona, havia publicat abans Ni por todo el oro del mundo i Vendiste tu alma.
En aquesta ocasió ens ofereix una novel·la contemporània, visceral i un punt descarnada que ens enfronta a les conseqüències d’una tragèdia quotidiana amb la dramàtica capacitat de capgirar les vides de dalt a baix i convertir-ho tot en un miratge del que era i impossibilitant, malgrat els esforços generals, recuperar alguna cosa semblant a la normalitat.
La història arrenca amb un accident de tràfic, una conductora que dona positiu en alcoholèmia atropella un ciclista que mor. I a partir d’aquell intent fatídic, dues famílies, la de la víctima i la de la conductora, es trenquen per sempre. Saldaña aprofita la novel·la per tractar temes humans, d’aquells que ocupen les mitjans de comunicació com a titulars puntuals, els accidents, les morts a la carretera, els sense sostre, però els agafa des de l’altre costat, des del que s’escapa de la seva òptica habitual de periodista i es capbussa en la part humana, en tot el que passa al voltant i després de la notícia, en la vida de cada dia més enllà del fet puntual.
De fet, la gran virtut de l’Álex és precisament aquesta capacitat per anar barrejant qüestions quotidianes i convertir-les en l’eix d’una gran història. L’accident, la mort, la culpa, l’impacte dels fets en uns fills adolescents i tots els sentiments que se’n deriven, el dolor, la pena, la ràbia, la venjança, la desolació, la frustració.
Saldaña posa sobre el paper un pensament global que tots hem tingut alguna vegada, la fragilitat de les nostres vides, el fet que tot el castell de cartes es pot desmanegar en un instant, fent impossible la possibilitat de tornar-lo a remuntar. Els seus personatges, protagonistes i secundaris, s’enfronten a les adversitats de diferents maneres, utilitzant les eines que en cada cas són bonament capaços d’aconseguir i això fa que es succeeixin tot un catàleg de reaccions que permeten al lector empatitzar amb la història i fins i tot arribar a valorar què faries en un cas semblant, capturat aquí des de les dues òptiques.
Al voltant d’aquest eix central toca temes que tenen un marcat caràcter periodístic però que aquí és converteixen en profundament humans, la invisibilitat dels sense sostre, la duresa d’una presó femenina, els maltractaments, el suïcidi i, en definitiva, la vida, però agafada des d’aquesta mirada especial que li dona l’ofici periodístic i que fa que la novel·la sigui un veritable exercici de profunditat vital.