“La democràcia no és inevitable, requereix esforç i temps. Em preocupa que no hàgim transmès aquesta veritat als joves”. Són paraules d’Anne Applebaum, historiadora i periodista nord-americana i polonesa, autora del llibre ‘Ocàs de la democràcia: la seducció de l’autoritarisme’ (Debate, 2020). La seva reflexió es torna més punyent a la vista dels resultats de l’enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) que diuen que un 36 % dels homes catalans no rebutgen de pla una dictadura i un 16,4 la justifiquen segons les circumstàncies. Són dades fiables d’un consorci entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Diputació de Barcelona que ha fet sondejos ininterromputs des de 1989 per radiografiar la cultura política catalana.
La part positiva de l’estudi fet el 2023 és que un 71,3 % de les dones defensa la democràcia i el 61,8 dels homes. Un petit decalatge a favor d’elles que són les principals beneficiàries d’un sistema polític que, teòricament, ha de corregir el paternalisme i masclisme de la majoria de les societats. Les enquestes ens parlen d’un retrocés en els drets i deures democràtics que adoben un terreny per l’avançament de polítiques conservadores i retrògrades com les que representen Trump i Musk als Estats Units, Milei a l’Argentina, Le Pen a França, Meloni a Itàlia, Vox a Espanya i Aliança Catalana al nostre país.
Si Appelbaum té raó i la democràcia no és inevitable i no hem sabut transmetre el valor d’aquesta conquesta als joves, tenim un gran problema que ens està arrossegant cap a escenaris foscos on conceptes com els de la justícia social i la igualtat en van diluint. L’esbroncada de fa uns dies del vicepresident dels Estats Units, James David Vance, als governants europeus acusant-los de destruir la democràcia i la llibertat d’expressió, és un ensordidor senyal d’alarma. Ho diu el segon del president de Trump. El mateix que va animar l’ocupació violenta del Capitoli. Quina barra! Un personatge amb un currículum de denúncies judicials que aquí el desacreditarien per presentar-se a les eleccions a president de l’escala de la comunitat de veïns.
La política americana juga en contra de la nostra cultura. Estem sols i ens hem de defensar. I les primeres vacunes contra els totalitarismes són l’educació i la cultura. Aplaudeixo la iniciativa presentada fa pocs dies del Consell de Joves dels Instituts de Reus que en la primera sessió va convocar 75 alumnes de cinc centres de la ciutat. Una eina de participació ciutadana pels alumnes de secundària impulsada per la regidoria de Joventut. Un instrument que se suma al Consell d’Infants que des del 1999 aglutina alumnes de primària de les 24 escoles adherides, públiques i privades, sota els paraigües del programa Infants Ciutadans. Infants i joves ciutadans que seran els futurs reusencs i les futures reusenques que han de mantenir el pols de la ciutat.
L’escola té un paper clau en la defensa dels valors democràtics com sap prou bé l’actual regidora d’Ensenyament, Pilar López Bastida. Ella com a mestre professional ha viscut l’evolució de la comunitat educativa treballant en centres concertats i públiques i també durant la seva primera etapa a l’Ajuntament del 1995 al 1999. No sé si compartirà amb mi, des de l’experiència de més de trenta d’anys de docència, que el sistema educatiu s’ha afeblit perillosament per les fluctuacions de la política educativa de la Generalitat, pel qüestionament de l’autoritat dels claustres, atrapats per un pervers sistema més centrat en ràtios que en resultats reals del procés educatiu, amb pressupostos garrepes, alumnat desmotivat i famílies desorientades. Necessitem que l’escola torni a tenir un paper central en la travessia per ajudar als nens i a les nenes a convertir-se en ciutadans preparats per viure en comunitat, amb esperit crític i amb capacitat transformadora.
Benvinguts el Consell d’Infants i el Consell de Joves! És inacceptable que al gairebé un 40 % dels homes catalans els sigui igual viure en democràcia o sota una dictadura. La terra no es plana i les nenes i els nens no venen de París. Això s’ha de parlar a les escoles i, encara més important, a les famílies, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Senat. En un reportatge sobre joves i democràcia he llegit “perquè he de fer cas a uns tipus que només es dediquen a insultar-se a la televisió”. O ens posem totes i tots les piles en la defensa de la democràcia o la seducció de l’autoritarisme s’imposarà amb la complicitat de la jungla de les xarxes socials i dels emperadors tecnològics que només busquen negoci.