L’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural se suma a la celebració del Dia Internacional de les Dones amb el projecte ‘Una veu pròpia. 8M/8Monuments’, en el qual reivindica vuit figures femenines vinculades a vuit monuments i, així, retornar-los la veu en àmbits tan diversos com la cultura, el comerç, el poder, la quotidianitat, l’art, l’arquitectura. El projecte consisteix en la instal·lació temporal d’un seguit de plafons que sintetitzen les vides de vuit dones vinculades a la història d’aquests monuments.
Cartoixa d’Escaladei
Assumpció Peyra Ameller (1924-2010) va combinar l’ensenyament amb la recuperació del Priorat, modernitzant la viticultura i contribuint a la reobertura de l’escola d’Escaladei. La seva lluita per restaurar la Cartoixa d’Escaladei va culminar amb la seva adquisició per la Generalitat el 1990, tot i que ella va morir sense veure’n la restauració finalitzada.
Monestir de Santes Creus
Guillema de Montcada (1245-1309), membre d’una poderosa nissaga catalana, va ser una peça clau en aliances matrimonials, casant-se finalment amb Pere d’Aragó. Va enviudar sense descendència i va mantenir una ferma independència davant Jaume II, fet que podria haver inspirat la llegenda de la «invicta amazona».
Castell Monestir d’Escornalbou
Justa Balló i Conxa Guarro, bibliotecàries formades a la primera Escola Superior de Bibliotecàries de Catalunya, van contribuir a l’expansió del sistema bibliotecari català durant la Segona República. Van fer estades al Castell Monestir d’Escornalbou, convertit en centre de formació gràcies al seu propietari, Eduard Toda.
Canònica de Vilabertran
Blanca d’Anjou (1280-1310) es va casar amb Jaume II a Vilabertran el 1295, un enllaç que va simbolitzar la fi del conflicte entre la Corona d’Aragó i Carles d’Anjou. Dona culta i religiosa, va intercedir en afers diplomàtics i va ser mecenes d’Arnau de Vilanova. Va mantenir sempre un record especial de Vilabertran, deixant-hi una donació en el seu testament.
Monestir de Sant Pere de Rodes
Clara Capeller (c.1295-?) va viure a Santa Creu de Rodes, on, mentre el seu marit servia els monjos de Sant Pere de Rodes, ella es dedicava al comerç, elaborant i venent ciris als pelegrins que passaven pel poble.
Roca dels Moros del Cogul
Les primeres interpretacions de la Roca dels Moros eren androcèntriques, invisibilitzant les dones. Ara bé, si hi fem una mirada des de l’arqueologia feminista, l’escena canvia. I és que les dones també caçaven, recol·lectaven i participaven en la vida social. És el que veiem al Cogul, on un grup de dones protagonitza una escena que permet trencar estereotips i evidencia el seu paper actiu en la prehistòria, també en l’art rupestre.
Estudi Taller Carles Fontseré
Terry Broch (1927-2016), publicista i traductora, va destacar en el món de la moda a Nova York i va jugar un paper fonamental en la projecció de l’obra del seu marit, Carles Fontserè. Es va establir a Catalunya el 1973, tot contribuint a la creació de l’Estudi Taller Carles Fontserè.
Palau Moja
Maria Lluïsa de Copons i Descatllar (s. XVIII) va ser la principal promotora de la construcció del Palau Moja de Barcelona. Viuda del marquès de Moja, va dirigir les obres fins al 1791 i probablement va idear la decoració del gran saló, on es destaquen els orígens del seu llinatge.
Activitats amb reserva d’entrada
Al Reial Monestir de Santes Creus, el dissabte 8 de març, a dos quarts de 12 del migdia, s’explorarà la presència femenina al monestir de la mà de la visita «Dones: mares, abadesses i esposes». També el dissabte 8 de març, a les 12 del migdia, a l’estudi taller Fontserè, una visita guiada permetrà conèixer l’espai posant l’accent en la figura de Terry Broch.