L’atzar ha fet que amb pocs dies de diferència Reus hagi rebut el reconeixement de Ciutat de Ciència i Innovació i, paradoxes, hagi tancat la carnisseria centenària de Casa Borrull al raval Martí Folguera. La primera és una magnífica notícia que convida a mirar el futur amb optimisme, mentre que la segona la visc com un nou llençol perdut de la bugada del comerç tradicional de proximitat.
Perdem la botiga i la parada del Mercat Central per manca de relleu generacional. Carles Borrull, titular del negoci, té tot el dret del món a jubilar-se per gaudir de la vida després d’anys de feina a l’obrador i darrere el taulell. El problema és que, de moment, no s’ha trobat continuïtat a una empresa amb 106 anys a l’esquena i un merescut prestigi de l’àmplia clientela. El cas de Casa Borrull és un cas més que s’afegeix a la llista de negocis històrics que han anat abaixant la persiana. Casa Navas el 2017 a la plaça del Mercadal, Llauneria Mata el 2018 al raval de Santa Anna, Ganiveteria Cavallé l’any passat al raval de Robuster. Per no parlar dels que han desaparegut a la perifèria de la ciutat.
Fa uns dies un expert en planificació territorial em comentava que Reus té pendent resoldre la desorientació comercial que pateix des de fa anys. I de botigues se’n tanquen, però també se’n obren, però amb altres sectors i enfocaments. A la manca de relleu generacional s’hi afegeixen els preus desorbitats dels lloguers de la majoria dels locals que només es poden permetre les grans empreses i les seves franquícies. L’arribada de la Casa del Llibre al local del raval de Santa Anna que fa anys i panys va ocupar La Cartuja de Sevilla és un bon exemple de com l’oferta i la demana immobiliària no n’entén de comerç tradicional de proximitat.
El mateix tècnic al qual em referia unes línies més amunt descrivia que a una certa pèrdua de força local s’hi afegia un centre comercial a l’avinguda de Sant Jordi poc competitiu i una dispersió de mitjanes superfícies a la zona del Tecnoparc. Tots negocis que mereixen tot el suport i el màxim respecte, però que dibuixen una oferta dispersa, poc sòlida.
Davant aquesta situació semblaria lògic que l’ajuntament i les entitats comercials de la Unió de Botiguers i el Tomb de Reus fessin una reflexió conjunta per planificar el futur que volem. No el que ens imposen agents externs. Reus es mereix ser Ciutat de Ciència i Innovació, avalada per tres facultats universitàries, un institut de recerca i un magnífic hospital, però també assegurar el futur del comerç, bandera indiscutible d’una manera de ser i de fer.
El programa ‘Reus Espais Vius’ és una bona iniciativa per portar activitat a locals buits, però cal anar més enllà. L’Escola d’Oficis també va en la direcció de recuperar professions en rics d’extinció que reclamen les mateixes empreses, però cal anar més enllà. La tímida aposta per la pròxima prova pilot amb l’Institut d’Horticultura i Jardineria és insuficient. Reus Ciutat de Ciència i Innovació i també d’emprenedors empresarials. REDESSA compleix 30 anys amb un llegat indiscutible, però cal sumar recursos municipals i privats per fer un pla de xoc invencible que no deixi cap bona idea, cap bon projecte, sense el suport necessari. No ens ho podem permetre.
El que explico apel·la directament a tres regidories -Projecció de Ciutat; Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement; i Empresa, Formació i Ocupació- i indirectament a la resta. I a dos plans: Reus Horitzó 32 i Pla d’Acció Municipal. Unitat d’acció i compromís amb la ciutadania. Es va fer el mandat anterior amb dos plans per combatre els efectes de la pandèmia de la COVID-19 que van sumar altres institucions i entitats de la ciutat. I es pot repetir, sense la pressió d’una emergència sanitària i socioeconòmica, però amb la certesa que no seria un caprici per sortir a la foto. Tenim evidències empíriques que el teixit comercial està patint i que la solució no vindrà només de la mà d’uns recuperats Bons Reus, ni tampoc amb el desplegament dels APEU (Àrees de Promoció Econòmica Urbana). Cal anar més enllà i analitzar sense embuts febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats.
Els parents del Carles Borrull van venir d’Ulldemolins a Reus empesos per un projecte de vida que va fructificar en una ciutat d’oportunitats. I no van errar gaire perquè la història ha durat més de cent anys. Ens mereixem l’esforç per evitar que els seus esforços i els d’altres emprenedors s’esvaeixen. És lluitar contra el temps i la competència? Sí. D’això parlem. De no perdre personalitat.