L’actual REDESSA Viver, conegut com el viver d’empreses, més concretament la seva gènesi, ha estat el motiu pel qual alguns dels protagonistes determinants en la seva creació i impuls s’han reunit aquest dimarts al migdia i han participat en taula rodona, moderada pel periodista Francesc Domènech i sota el títol ‘REDESSA, els orígens’. La trobada, d’una hora de durada aproximadament, ha comptat amb les intervencions de Josep Abelló, Robert Sarobé, Antoni Trilla, Aleix Vives i Joan Maria Roig.
Enfront de la crisi dels 90, la llavor de l’actual REDESSA va néixer per paliar la situació sociolaboral, d’atur generalitzat que es vivia a la ciutat i arreu del país. Va ser l’Ajuntament de Reus l’administració que va liderar la proposta, amb Josep Abelló com alcalde, qui recorda com en més d’una i dues ocasions, les comissions d’aturats ocupaven el saló de plens per demanar solucions. «Havíem de trobar vies de sortida de forma col·lectiva i compartida», apunta Abelló.
Uns anys abans de la posada en marxa del viver, al Camí de Valls, als terrenys de l’antiga fàbrica Crolls, Mas Carandell, amb la seva raó de ser formativa, ja començava a caminar, i l’ajuntament ja oferia un servei d’assessorament en l’àmbit laboral i professional, en què estava implicat el tècnic municipal Antoni Trilla, qui va ser durant disset anys gerent de REDESSA. Amb això, des de l’ajuntament es volia anar més enllà, i a pocs mesos de les eleccions municipals de 1995, l’alcalde va encarregar a Robert Sarobé, exregidor, l’execució de les obres del viver d’empreses, les quals es van enllestir abans dels comicis.
El passat mes de desembre es va publicar a Reusdigital.cat un reportatge sobre els orígens de REDESSA
L’empresa municipal es va constituir l’any 1994 per la figura de l’emprenedor i amb una vocació supramunicipal, inicialment amb tres socis (Ajuntament de Reus, Cambra de Comerç de Reus i Ajuntament de la Selva del Camp). Aleix Vives, qui va ser un dels tutors que acompanyaven i assessoraven les persones emprenedores, ha volgut posar èmfasi, com a «portaveu» dels tutors i tutores, en la importància de la seva tasca sota un criteri «bàsic»: la viabilitat del negoci. Alguns dels noms que ha recordat Vives són Josep Morató, Josep Maria Atzara, Aureli Moya o Miguel Àngel Fernández, persones vinculades al món de la banca, les empreses públiques i les petroquímiques.
Amb la mirada posada en no ser una empresa deficitària, i sota la premisa que el món empresarial públic ha de funcionar com les empreses privades, enguany fa 30 anys que va obrir el viver. Des de REDESSA, s’ha volgut fer amb la taula rodona d’aquest dimarts una «mirada al passat», en paraules de l’actual regidor i conseller delegat, Josep Baiges, qui ha posat en valor «l’esforç, enginy i capacitat de treball» de qui va fer realitat REDESSA. L’exalcalde Josep Abelló ha reivindicat que REDESSA -i els seus projectes- tiraran endavant si manté la seva essència com a espai de diàleg, de convivència, entre «l’experiència i les ganes de fer».