L’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023 ha confirmat el que molts ja intuïen: el català està perdent terreny com a llengua d’ús habitual. Només un 32,6% de la població el parla diàriament, una xifra que ha baixat considerablement des del 2003, quan gairebé la meitat dels catalans l’utilitzaven de manera quotidiana. El descens és especialment preocupant entre els joves i en àrees urbanes com Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Tot i això, el coneixement del català es manté estable, fet que evidencia una contradicció: cada cop més gent sap català, però menys gent el parla. Per entendre les causes d’aquesta situació i explorar possibles solucions, hem parlat amb Oriol Veciana, estudiant de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili (URV). La seva anàlisi destaca la complexitat de factors que expliquen aquest declivi, des de la política fins als hàbits socials, passant pels prejudicis lingüístics i la influència de les xarxes socials.
Per què més gent coneix el català, però no el parla?
Una de les paradoxes més grans de la situació actual és que, malgrat que cada cop hi ha més persones que poden parlar català, el seu ús social continua disminuint. Això es deu al fet que moltes persones l’aprenen a l’escola o obtenen certificats oficials, però no el fan servir en el seu dia a dia. «No és el mateix tenir un C2 de català que viure plenament en català», assenyala Oriol Veciana, evidenciant que el problema no és només de formació, sinó d’hàbits lingüístics.
Aquesta desconnexió s’explica perquè el català no es percep com una llengua necessària en molts àmbits, especialment en el mercat laboral i l’oci. Molts sectors exigeixen acreditar el seu coneixement, però el castellà continua sent la llengua predominant en les interaccions professionals i informals. «No pot ser que a Catalunya sigui més fàcil fer tràmits en castellà que en català», denuncia Veciana, subratllant la manca d’espais reals on el català sigui la llengua natural d’ús.
A més, entre els joves, el català ha quedat relegat a l’àmbit acadèmic, mentre que el castellà i l’anglès dominen les xarxes socials, l’entreteniment i les relacions informals. Això fa que, tot i que el puguin entendre i parlar, no el considerin una llengua pròpia de les seves interaccions quotidianes. «El català s’ha convertit en la llengua de classe, però no en la llengua del pati», conclou Veciana, il·lustrant el desplaçament de l’ús real de la llengua en les noves generacions.
El català a internet: un hàbit que juga en contra
A internet, el català es troba en una situació de desavantatge, no només per la poca presència de contingut en aquesta llengua, sinó també per la pròpia actitud dels catalanoparlants, que sovint prioritzen el castellà a l’hora de navegar i cercar informació. Els motors de cerca com Google afavoreixen els resultats en castellà o anglès, ja que aquests idiomes tenen més contingut indexat i generen més trànsit. Això fa que moltes persones, fins i tot aquelles que parlen habitualment en català, facin les seves cerques en castellà per obtenir més resultats.
Aquest hàbit té un efecte pervers: com més cerques es fan en castellà, més contingut en castellà es posiciona millor, i el català queda en una posició residual dins dels algoritmes. «La gent busca en castellà perquè creu que trobarà més respostes, però si mai ho fem en català, mai generarem demanda perquè el català sigui rellevant a internet», explica Oriol Veciana. Això no només limita l’accés a informació en català, sinó que també redueix les oportunitats perquè nous creadors de contingut apostin per aquesta llengua.
Xarxes socials i influencers: un repte per a la llengua
Veciana destaca que les xarxes són avui l’espai principal de consum cultural per a molts adolescents i joves, i el català hi té una presència molt reduïda en comparació amb el castellà i l’anglès. Això té un impacte directe en l’ús social de la llengua, ja que si els referents digitals parlen en altres idiomes, els joves acaben adoptant-los de manera natural en el seu dia a dia.
A més, els algoritmes de plataformes com TikTok, Instagram o YouTube afavoreixen els continguts en llengües amb més parlants i més interacció, cosa que fa que fins i tot els creadors catalanoparlants tendeixin a fer contingut en castellà per arribar a una audiència més gran. «Si un tiktoker vol créixer, sap que en català tindrà un públic molt limitat i que l’algoritme no el prioritzarà», apunta Veciana, destacant la dificultat per fer del català una llengua competitiva en aquests espais.
Evitar els prejudicis en parlar del català i la immigració
Un dels punts més polèmics en el debat lingüístic és la relació entre el català i la immigració. Oriol Veciana adverteix que cal evitar qualsevol biaix racista quan es parla d’aquest tema i que el problema no és l’origen de la població, sinó les dinàmiques socials d’adopció lingüística.
«La primera generació d’immigrants arriba amb la seva llengua i això és absolutament normal. El problema és que som nosaltres, els catalanoparlants, els qui canviem al castellà per evitar incomodar. Això impedeix que el català esdevingui una llengua d’integració», explica Veciana.
Les dades de l’enquesta reflecteixen que les «segones generacions» tenen més interès per aprendre i utilitzar el català, però si no troben espais per fer-lo servir, aquesta adopció lingüística es frena. Això es veu agreujat per la percepció que el català no és imprescindible en molts sectors laborals.
El paper de la política i l’independentisme en el declivi del català
La relació entre la política i la llengua és un tema controvertit. Segons Veciana, el procés independentista va tenir un efecte doble: d’una banda, va portar el català al centre del debat públic, però de l’altra, va fer que es polititzés excessivament.
«Durant el procés, el català es va convertir en una bandera política. Això ha fet que molta gent vegi la llengua com una eina d’un sol sector i no com una eina de cohesió social», comenta Veciana. Això ha provocat que sectors no independentistes percebin el català com una llengua ideològica en lloc d’una llengua de convivència.
A més, assenyala que cap partit polític ha estat capaç de posar en marxa una política lingüística «realment efectiva». Tot i la creació de la Conselleria de Política Lingüística el 2024, considera que les mesures «arriben tard i amb una força limitada».
El català al País Valencià i a les Illes Balears: una situació encara més fràgil
Si a Catalunya la situació del català és preocupant, al País Valencià i a les Illes Balears el panorama és encara més complicat. Veciana ho explica clarament: «Si aquestes dades les traslladéssim al País Valencià o a les Illes, serien molt més alarmants».
L’arribada de governs del PP i Vox ha comportat un retrocés en la normalització del català en aquests territoris, amb atacs directes a l’ensenyament en valencià i la desaparició de mitjans en català. A més, l’alta presència de turisme i de població vinguda d’altres punts d’Espanya ha afavorit que el castellà es consolidi com la llengua dominant.
Com revertir aquesta situació?
Revertir el retrocés del català requereix accions concretes i un canvi de mentalitat col·lectiu. Per a Veciana, la clau és recuperar la llengua com a eina de comunicació quotidiana i no veure-la només com un requisit acadèmic o administratiu. «Si volem que el català sigui una llengua viva, l’hem de fer servir cada dia», afirma. Això implica que els catalanoparlants deixin de canviar automàticament al castellà i mantinguin el català en situacions socials i laborals.
A més de l’ús personal, el català necessita una presència més forta en els espais digitals i audiovisuals, ja que són els entorns on es construeixen els referents culturals dels més joves. Plataformes com YouTube, TikTok o Netflix afavoreixen el contingut en llengües més dominants, fet que obliga els creadors en català a lluitar contra els algoritmes. «Si un tiktoker vol créixer, sap que en català tindrà un públic molt limitat i que l’algoritme no el prioritzarà», explica Veciana. Per això, cal més suport institucional i social per impulsar contingut digital en català i garantir la seva visibilitat.
L’àmbit laboral és clau per normalitzar el català. Si el mercat de treball no el percep com una llengua útil, difícilment els parlants l’adoptaran de manera espontània. És imprescindible garantir que el català sigui realment un requisit en les administracions i serveis públics i que es fomenti també en l’empresa privada. «No pot ser que a Catalunya sigui més fàcil fer tràmits en castellà que en català», denuncia Veciana.
Per assegurar l’ús del català a llarg termini, cal desvincular-lo de la política partidista i convertir-lo en un element de cohesió social. Si es manté la percepció que és una llengua associada a una determinada ideologia, el seu ús quedarà limitat. «El català ha de ser de tots, no només d’un sector de la població», conclou Veciana.
La situació del català és complexa i no es pot reduir a una única causa. La pressió del castellà, la falta d’entorns on sigui imprescindible i la influència de les xarxes socials han fet que cada cop menys gent el faci servir diàriament. No obstant això, com apunta Veciana, no és un procés irreversible. L’ús quotidià del català, la seva presència en l’àmbit digital i un canvi en la percepció social són claus per garantir-ne el futur.