La vida i la història no sempre ens tracta bé. Per això és bo fer memòria per remarcar les llums i les ombres que ens acompanyen des del naixement fins a la mort. Una revisió del deu i haver particular que per raons biològiques només poden fer completa els que ens sobreviuen. Aquest dijous 3 d’abril el Centre de Lectura de Reus acull l’inici del cicle ‘Jordi Bergadà: la ciutat latent’.
El Jordi, el Bergadà, ens va deixar el 22 de maig de l’any passat. Aviat farà un any que ens el va arrabassar una maleïda malaltia. L’exercici de record l’impulsen el mateix Centre, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Reus i em sembla de justícia. Tres institucions amb les quals el Jordi va tenir una estreta relació personal i professional.
Ja us avanço que el que escric és essencialment subjectiu perquè vaig ser amic del Jordi i company de pis d’estudiants a Barcelona, tot i que amb el temps la relació es va convertir en esporàdica. Mai valorem el que tenim fins que ho perdem. Recordo les fugues del Centre, on deixàvem en penyora apunts i llibres de l’institut, per anar a jugar a billar al Màtic del carrer Ample. I les cerveses al Focus del camí de Riudoms. Un punt i a part el vam viure plegats al Carnival del carrer Sant Jaume on el propietari, un peculiar treballador de Repsol als matins i un bàrman a la tarda, ens va afillar temporalment per posar música i servir darrere el taulell. Per a nosaltres era un joc i per a ell un estalvi. No va durar gaire, però ens ho vam passar bé. Ens vam fer grans i vam compartir uns quants sopars domèstics amb les respectives parelles i una bona colla d’amics. El temps avança inexorablement i els projectes de vida agafen velocitats i camins diferents.
El Jordi es va convertir en un arquitecte amb visió i ambició. Segur que la ponència i la conferència d’aquest dijous ens aportaran proves de la seva capacitat per veure, somniar i transformar la ciutat. El Jordi era un home de caràcter i de conviccions que va projectar sobre Reus del 1999 fins al 2011, anys que va ser regidor d’Urbanisme, compromès amb Esquerra Republicana de Catalunya. També va ser membre del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili i del Consell Directiu del Centre de Lectura. I dotze anys a l’Ajuntament de Reus donen per a molt si tens ganes de treballar. Si voleu conèixer amb detall la seva àmplia petjada urbanística us convido a anar al Centre de Lectura: dijous 3 d’abril, divendres 30 de maig i divendres 13 de juny. I la seva marca també la va deixar a través de la docència a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Reus on centenars d’alumnes van gaudir de la seva saviesa i el seu peculiar sentit de l’humor.
Però el Bergadà també va viure la cara amarga del còctel letal de política i judicatura. El sonat cas Innova el va esquitxar amb ell i a altres companys i companyes de consistori. El cas va esclatar el 2012, fa tretze anys. I es va morir amb l’espina clavada d’acusacions no demostrades ni jutjades que encara no s’han aclarit del tot. El jutge del cas continua fent equilibris per tancar un rosari de peces que a poc a poc es van arxivant o diluint. Però els acusats ja han patit un llarg calvari i alguns, com el Jordi, no podran gaudir de la satisfacció de recuperar la integritat de la seva imatge. La vida va molt ràpida i la justícia, molt lenta. Massa per segons què i per segons qui. La seva família, les seves filles i les persones que l’han estimat es mereixen que arribi el dia de la rehabilitació del seu nom. De moment, el Centre de Lectura ens demostrarà que el Jordi no es va estar tocant el nas i que es va prendre el seu ofici d’arquitecte i la seva vocació política molt seriosament.
I acabo amb una recomanació musical que el Jordi probablement compartiria. Escolteu qualsevol dels temes de l’album The Dark Side of The Moon de Pink Floyd. La majoria els vam punxar al Carnival. Sense la llum del Sol no s’entendria la cara fosca de la Lluna. No esperem gaire a reconèixer a la gent que ens importa. Correm el risc de fer tard. Ho dic, evidentment, pel Jordi, però també per totes i tots els qui ens ajuden a transitar per un món finit, amb encerts i amb errors.