Per als seguidors d’un club esportiu guanyar un títol suposa una gran alegria. A la gent a qui l’esport no li agrada aquest és un sentiment que no s’acaba d’entendre, però que és real. Un dels avantatges de guanyar és que l’alegria pot durar, i, en canvi, la decepció per la derrota tendeix a desaparèixer amb certa facilitat, encara que no sempre i depenent de les circumstàncies. El Reus Deportiu guanyava dies enrere la Copa del Rei d’hoquei. Feia anys que no arribava cap títol a la ciutat i, per tant, més desitjada era la victòria. L’optimisme és tal, que hi ha qui veu possibilitat amb els altres títols que encara està en joc. Ja es veurà.
Que quedi clar que no hi entenc ni un borrall en hoquei, però els que hi entenen em diuen que hi ha bon equip i bona direcció tècnica. Jordi Garcia, veterà a la banqueta, coneix bé la casa i el pa que s’hi cou perquè és casa seva, en té clares les virtuts i els defectes i, a més, coneix com pocs la competició d’aquest esport sovint tan maltractat. I s’explica des del club que l’actual base de l’equip continuarà la temporada que ve. Per tant, estabilitat i mirada més enllà del curt termini. Per sort, el Barça no pot gastar tant i no pot desnaturalitzar tant la competició a base de talonari, que és el que acostuma a fer. I, així i tot, porta un munt de punts d’avantatge al segon classificat a l’OK Lliga, competició per a la qual el mèrit és per a qui queda segon.
Sempre s’ha dit que l’hoquei és l’esport nacional de Reus, i probablement és veritat, tot i que el futbol s’endú la palma pel que fa al nombre de practicants. La ciutat ha tingut moltes alegries gràcies a l’hoquei i hi ha base per tenir-ne més en el futur. L’escassa atenció mediàtica (no local) a aquest esport no ajuda a ser optimistes de cara al futur. Però, mentrestant, benvingudes siguin les alegries que generen Jordi Garcia i els seus jugadors.