El 2024 ha estat marcat per una detecció puntual destacable d’1,3-butadiè, un compost potencialment cancerigen, a les estacions de control ambiental del Morell i Constantí. Segons l’últim informe de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, els nivells d’aquest contaminant han augmentat respecte als anys anteriors i han assolit els valors més elevats registrats fins ara en aquestes localitzacions.
L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, de tots els tipus de contaminants, se centra en la família dels Compostos Orgànics Volàtils. En l’edició del 2024 d’aquest Observatori es constata com el volum total d’aquests compostos ha baixat el 2024 respecte al 2023 en tots els punts. En particular, l’únic compost regulat per la seva toxicitat, el benzè, ha baixat significativament en totes les poblacions.
L’increment de butadiè preocupa especialment per dos motius: d’una banda, perquè trenca la tendència estable dels últims cinc anys, i de l’altra, perquè afecta dues poblacions especialment exposades a l’activitat del polígon petroquímic nord. L’1,3 butadiè és un compost que no té aplicada cap normativa. L’OMS l’identifica com un compost tòxic, com d’altres, però no fa recomanacions d’immissió.
Què és el 1,3-butadiè i per què preocupa?
L’1,3-butadiè és un hidrocarbur volàtil que s’utilitza principalment en la producció de cautxú sintètic. També es pot alliberar a l’atmosfera com a subproducte de processos industrials relacionats amb la petroquímica o amb combustions incompletes. Ha estat classificat com a cancerigen per la IARC (l’agència d’investigació del càncer de l’OMS), i diversos estudis científics han vinculat l’exposició continuada a aquest gas amb un risc més elevat de desenvolupar leucèmies i altres càncers.
Tot i que no és un dels contaminants més coneguts pel gran públic, la seva presència en entorns industrials ha generat un interès creixent per part de la comunitat científica i ambiental. Al Camp de Tarragona, l’Observatori el mesura de manera regular a través de les seves unitats mòbils, i cada any en publica les dades, en un exercici de transparència. El projecte va ser iniciativa voluntària de Repsol i s’hi va afegir posteriorment tota la indústria química, a través de l’AEQT.
Dades rècord el 2024
Segons l’informe elaborat la URV, amb un equip liderat pel catedràtic Dr. Francesc Borrull, les mitjanes diàries d’1,3-butadiè durant els mesos de gener i febrer de 2024 han estat les més altes de tota la sèrie històrica, iniciada el 2018. Al Morell, per exemple, es van registrar valors puntuals de fins a 2,6 μg/m³, mentre que a Constantí s’han detectat pics similars. Això suposa un increment notable respecte als valors habituals, que se situaven entre 1 i 1,5 μg/m³ de mitjana anual.
Tot i que la mitjana anual encara no supera el límit recomanat per l’Ontario Ministry of the Environment-Canadà (2 μg/m³), alguns registres puntuals ja superen aquest valor. No obstant això, el màxim registrat ha estat un valor puntual i esporàdic en el conjunt dels anys i dels llocs on s’avalua. Per tant, no es pot generar una conclusió sobre l’estat de la qualitat de l’are, però es tracta d’una informació que permet a les empreses entendre com seguir treballant en matèria mediambiental.
Tal com apunten, l’únic compost orgànic volátil que té una regulació normativa de límit d’immissions (qualitat de l’aire) és el benzè. Aquesta regulació estableix un límit de 5 μg/m³ d’aire de mitjana anual. Mai s’ha arribat a aquest límit i, de fet, els valors sempre es mantenen per sota d’1 microgram.
Comparativa amb altres anys i zones
Les dades contrasten amb els informes dels anys 2021 i 2022, que mostraven una estabilitat general en la presència d’aquest compost a les zones industrials del Camp. A Constantí, per exemple, el valor mitjà anual de 2021 era de només 1,03 μg/m³. Enguany, s’ha arribat a 1,96. El salt observat enguany representa, doncs, un increment.
Els valors més alts d’1,3 butadiè es donen en alguns llocs del polígon nord (El Morell, Constantí, La Pobla) i en alguns llocs del polígon sud (Laboral, Bonavista, La Canonja). Conèixer l’origen dels elements que composen la qualitat de l’aire és complex, ja que hi ha diverses activitats que afecten la composició de l’aire: trànsit, logística, diversos sectors industrials, etc. Certament, hi ha compostos que es poden associar més directament a les activitats químiques. Tanmateix, no sempre és fácil identificar l’origen perquè des del punt d’emissió fins al punt d’immissió els factors climàtics com el vent i la temperatura, o la radiació solar, afecten la seva dispersió. L’1,3 butadiè, per exemple, és un compost que es degrada molt ràpidament per efecte d’aquests factors.
L’Observatori es focalitza en l’avaluació de mitjanes anuals de concentració de compostos en l’aire. El fet de mesurar mitjanes anuals és perquè la legislació (Benzè) o referències (1,3 butadiè) s’indiquen en termes de mitjanes anuals. Tanmateix, des de fa tres anys, dins dels treballs de l’Observatori, es va començar a analitzar la presència d’1,3 Butadiè de forma contínua i online per donar valors cada mitja hora amb l’objectiu d’identificar valors punta. Aquestes dades també es recullen i difonen en l’informe. Segons aquestes mesures, els valors puntuals elevats d’1,3 butadiè han baixat de manera contínua des de 2022 fins al 2024. Per exemple, el 2022 va haver-hi un 71% de mesures en les que no es va registrar presencia d’1,3 butadiè, mentre que el 2024 va ser un 84% de les mesures. El 2022 només un 2% de les mesures es va superar els 20 micrograms, el 2023 va ser un 1,4% i el 2024 va ser un 1,2%.
L’Observatori de la Qualitat de l’Aire és un projecte voluntari de les empreses per compartir informació amb el territori sobre un aspecte, la qualitat de l’aire, que és competència de les administracions. Les empreses han de controlar les seves emissions (no pas les immissions), un àmbit que les empreses compleixen «escrupulosament», fins i tot per sota dels límits exigits. Les emissions és un aspecte que està regulat i vigilat per l’administració ambiental i, fins i tot, la informació d’aquestes emissions és pública.
L’Observatori és un projecte que té com a objectius: respondre a una preocupació social històrica de la societat local mitjançant informació científica; ampliar el coneixement, la divulgació i la participació sobre els diversos aspectes de la qualitat de l’aire, i posar a disposició de les empreses informació valuosa per a la millora contínua en matèria ambiental.
Des de l’Observatori es valoraria positivament que hi haguessin més indicacions a Europa i al país sobre els nivells recomanables d’immissió d’alguns d’aquests compostos.