Dimecres passat es va celebrar un acte a l’Arxiu Municipal en record a Josep Juncosa Escoda, tivissenc establert a Reus que va ser deportat l’any 1940 i assassinat el 1944. El previst era col·locar una pedra Stolpersteine al camí de Riudoms, davant d’on vivia, però la pluja va obligar a adaptar la jornada. A hores d’ara, s’està buscant un nou dia per a la col·locació. La capital del Baix Camp no va escapar de les conseqüències de la bogeria de Hitler i de la complicitat de Franco.
Les pedres Stolpersteine, paraula alemanya que significa, més o menys, pedra al camí on pots ensopegar, formen part d’una iniciativa internacional de record a les víctimes del nazisme. Una iniciativa liderada a Reus per l’Arxiu Municipal i Comarcal sota l’impuls polític de la regidora Montserrat Flores i el tècnic de la directora Elisenda Cristià. El projecte local preveu la col·locació de 35 pedres. La primera es va posar el febrer de 2023.
I aquest passat cap de setmana, pocs dies després d’aquesta darrera Stolpersteine, Amnistia Internacional Catalunya celebrava assemblea a Reus i obria una seu al nou Centre Cívic Gregal. Són dues iniciatives que acrediten la voluntat reusenca de no tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, la de la intolerància, el totalitarisme i la manca de respecte als drets humans. I tots i totes sabem perfectament que en aquests moments l’onada de retrocés democràtic és un fet i una amenaça en un món amb referents com Trump als Estats Units, Putin a Rússia, Netanyahu a Israel o Erdogan a Turquia. Amb matisos, però són diferents cares de la vulneració descarada i despietada de la Declaració Universal dels Drets Humans que es va impulsar el 1948, com un reflex del rebuig i el desig de prevenció de res similar a la barbàrie del nazisme durant la Segona Guerra Mundial.
La lluita per mantenir viu el record del que no pot tornar a passar ha aconseguit diverses fites, malgrat les pedres a les rodes que van posar sistemàticament nostàlgics i indocumentats a través de sectors intel·lectuals i polítics que, en el millor dels casos prediquen que cal unir i no confrontar. Aquest és el discurs, per exemple, del PP. VOX va més enllà i qualifica d’inconstitucional la llei de memòria democràtica aprovada el 2022 pel govern de Pedro Sánchez i els partits que l’apuntalen al Congrés dels Diputats. I quinze anys abans, el 2007, el segon tripartit que presidia el socialista José Montilla amb ERC i Iniciativa per Catalunya com a socis va crear el Memorial Democràtic de Catalunya, una institució pública amb l’objectiu de mantenir viu l’esperit de la Segona República, de la Generalitat republicana, la lliçó de la Guerra Civil i la memòria de les víctimes de la dictadura franquista. I el 2024 el Parlament va aprovar la llei de memòria democràtica catalana. Han estat iniciatives institucionals i legislatives orientades a superar l’horror del passat a partir del reconeixement que va existir i del record i reparació de les víctimes.
La dreta espanyola, moderada o extrema, es nega a superar el desacord i la injustícia de la Guerra Civil per por de desencantar un sector de votants desmemoriats, cínics o directament enyorats del franquisme polític o sociològic. Algunes enquestes recents recullen la involució democràtica de grups de la població, especialment joves, que des de la més profunda ignorància històrica, diuen que ja els estaria bé una dictadura i que això de les urnes els fa una mica de mandra.
Amnistia Internacional de Catalunya advertia la setmana passada a l’assemblea de Reus del creixent menyspreu als drets humans i posava com a exemples sagnants les guerres a Ucraïna i a Gaza. L’amenaça és global i, per tant, la resposta també ho ha de ser. No podem tornar a ensopegar amb la mateixa pedra perquè convertiríem en paper mullat l’article 1 de la Declaració dels Drets Humans: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Els discursos d’odi i de discriminació han fet forat en l’agenda pública i la política. L’exemple de la progressió d’Aliança Catalana a la qual les enquestes augura un notable creixement a les pròximes eleccions catalanes és un avís. L’última onada del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, organisme depenen de la Generalitat, situa en sisena posició aquesta nova formació de dreta independentista que té com a eix vertebrador el rebuig a la immigració. Tots naixem lliures i iguals o no? La gestió i la protecció de la multiculturalitat és la pedra angular de la democràcia. Diversitat per avançar. Ho va dir cantant el desaparegut Pau Donés en el seu tema «En lo puro no hay futuro». El líder de Jarabe de Palo creia que «la pureza está en la mezcla».