Un dels costums, no vinculats a la litúrgia del moment, que més s’ha conservat per la Setmana Santa és l’anar a collir farigola el dijous o el divendres sants. Efectivament, aquesta és una planta molt popular amb usos diversos en la gastronomia i la medicina popular, alhora que el moment és especialment adequat: aquestes són diades mòbils en el calendari, prèvies a la Pasqua, que se celebra el diumenge següent a la primera lluna de primavera. Moment, doncs, d’esclat de la vegetació amb l’arribada del bon temps que comporta que, en molts indrets, la farigola es trobi ben florida.
El cristianisme incorpora el costum a partir de la tradició llegendària que la muntanya del Calvari era plena de farigola que va florir en el moment de la mort de Jesús.
En el passat, a Reus com en moltes altres poblacions, la pràctica fou ben vigent. Ara, la mobilitat és força més gran però abans s’acostumava a sortir a peu a collir farigola o fer timó, de bon matí en direcció al Salt, al terme de l’Aleixar, o altres indrets. S’explica que les colles de joves es concentraven al final del passeig de Mata. Eren colles d’amics que feien una sortida al camp amb l’excusa de cercar farigola per esbarjo. De fet, era anar a menjar clotxes d’arengada.
També, al matí, hi havia mercat de farigola. Persones que, aprofitant la tradició, miraven de guanyar-se una mica la vida. Fins als anys seixanta del segle passat era habitual trobar, aquest dia, parades de venda de farigola als porxos de la plaça del Mercadal. Desapareguda aquesta pràctica, encara es pot observar, alguna vegada, la venda de farigola pel carrer, sobretot coincidint amb el recorregut del viacrucis o prop de l’església de Sant Joan.