Riudoms ha viscut, un any més, les celebracions del Divendres Sant, unes de les més característiques i arrelades del calendari festiu de la vila, i que transcendeixen l’àmbit estrictament religiós, esdevenint un punt de trobada social i un element distintiu del patrimoni immaterial local.
La jornada començava amb el Via Crucis conegut com les Creus. El dia, que es llevava assolellat i de primavera, acompanyava la corrua de gent que enfilava el carrer de Sant Antoni, ampli i, per un dia, net de cotxes. Mossèn Emmanuel Kalijinabo, que vivia la seva primera Setmana Santa a Riudoms, predicava les estacions del Via Crucis; la coral cantava el “Iesu”, acompanyada només pel to greu i solemne d’un fiscorn que ressonava en una vila encara endormiscada; la gent avançava rere un crucifix que obria la provessó, generalment en silenci, tot i alguns xerraires.
Arribats a l’ermita de Sant Antoni, cal tornar a baixar de seguida. Ara és el torn de l’acte més profà del dia i el que causa més estranyesa als forasters, matar la serp. Enguany, els distingits amb tal honor han estat les persones que durant molts anys han tingut cura de l’ermita de Sant Antoni. Totes ensems i enmig d’una rotllana de curiosos, amb un bastó han donat el cop de gràcia a la serp (de joguina, és clar).
I sense temps per a res més, arriba el qui molts consideren el moment més emotiu del dia, la sortida del Sant Crist de l’església, enguany portat per en Marc Domínguez. Aturat al replà de davant de la porta, la coral canta el Miserere acompanyada del fiscorn, dues trompetes i dues flautes. Són uns tres minuts que passen molt a poc a poc per al portant del Sant Crist, dret sense moure’s aguantant tot el pes i amb totes les mirades centrades en ell. Acte seguit, el Sant Crist, acompanyat per familiars i amics del portant, és portat a la capella de Verge Maria, en què hi entra no sense que abans es tornin a cantar, en llatí, els mots del Salm penitencial per excel•lència: “Miserere nobis, Deus: secundum magnam misericordiam tuam…” (Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor; per la teva gran misericòrdia, esborra’m les faltes. Renta’m ben bé de les culpes, purifica’m dels pecats.) I ara sí, qui ho vol ja pot anar a esmorzar puix que el Sant Crist ja no tornarà a sortir fins al migdia. I de camí cap a casa encara es poden passar a veure els Misteris exposats en entrades.
A les 12, puntuals, els Armats ja són a Verge Maria i obren, amb el seu pas admirat arreu on van, la provessó del retorn del Sant Crist a l’església. Els segueixen nens amb les vestes liles del Natzarè i negres de la Sang. Darrere seu, el Sant Crist amb els membres de la confraria, acompanyants i el mossèn. I com que cada provessó té la seva música, ara es canta l’antiquíssim himne llatí del Vexilla regis, escrit per Sant Venanci Fortunat i amb l’arranjament musical del reusenc Victorí Agustí. (“Les banderes del rei avancen, el misteri de la creu llueix, on la carn del Creador de la carn, del patíbul està penjat.”)
Arribats a la plaça, els Armats fan la cadena i a continuació el Sant Crist entra a l’església: tot és a punt per a la representació de les Set Paraules. Enguany, el predicador és un laic, Rafael Muñoz, delegat d’ensenyament de l’arquebisbat, que en la seva prèdica ha destacat la importància del perdó com a sanació de les ferides i que ens acosta a l’actitud de Jesús i la confiança que cal tenir en Déu, sobretot en els moments de dificultat. La posada en escena és molt senzilla i sòbria, però efectiva: amb l’església fosca i el Sant Crist plantat al mig del presbiteri, es llegeix cada Paraula, breu escenificació per part d’uns actors i els Armats mentre la coral, amb acompanyament musical, va cantant la composició sobre les Set Paraules d’Angelo Albergoni. Després de la darrera paraula, i un cop l’abanderat dels armats ha clavat la llança a Jesús per a certificar-ne la mort, el Sant Crist és portat cap a la seva capella, acompanyat pel toc de timbal i corneta dels Armats.
I com a últim acte del dia, a les nou del vespre arrencava la provessó del Sant Enterrament, la més concorreguda. Encapçalada també pels Armats, els vuit passos o Misteris han desfilat pels carrers del centre de la vila, acompanyats de confrares i congregants amb cucurulla i amb el repicar dels timbals i tambors de la banda de Santa Llúcia.
Amb la foscor de la nit i el Sant Crist entrant novament a l’Església, Riudoms tanca una jornada intensa i sentida, en què la tradició, la fe i el poble s’han trobat un cop més.